Les vides dels arbres quan es converteixen en obres d’art

BarcelonaEls arbres poden evocar la quietud i la malenconia. Però de la fusta en poden sorgir imatges torbadores i també líriques, com es pot veure en les tres exposicions que ha inaugurat fa pocs dies l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas amb obres de Narcís Comadira ( Obres amb arbres i altres vegetals ), de Josep Subirà-Puig (Subirà-Puig. Fill dels arbres )i de Jordi Fornas i Joan Pedragosa ( Fornas/ Pedragosa. Portes i flèxums )

Oliveres, figueres, garrofers, faigs, pollancres, pins... El poeta Narcís Comadira (Girona, 1942) està seduït per la varietat de formes dels arbres. “Són sempre fascinants, es deixen mirar i es deixen tocar”, diu l’artista. Per a Comadira “la natura és sagrada” i aquesta idea troba la seva culminació en retaules realitzats l’any passat, les pintures dels quals no estan protagonitzades per imatges religioses sinó per arbres. Aquestes obres, però, són la culminació de la mostra, que arrenca el seu recorregut als anys 70 amb Pluja al jardí.

El llenguatge artístic de Comadira s’ha anat depurant al llarg de les dècades. N’han desaparegut els personatges i les històries però el que ha quedat ha sigut el seu gust per la pintura del Renaixement. Tot i que Comadira ha il·lustrat les portades d’alguns dels seus llibres amb obres seves, l’artista subratlla que la pintura i la poesia són dos llenguatges diferents i que en tota la mostra, amb 70 peces, algunes d’elles inèdites, i comissariada per Glòria Bosch, la directora d’art de la Fundació Vila Casas, només n’hi ha una sorgida en paral·lel a un dels seus poemes, Paisatge amb ruïnes. “La pintura no explica cap història sinó que comunica, impacta i commociona”, subratlla l’artista sobre la seva visió de l’art.

L’escultor Josep Subirà-Puig (Barcelona, 1925) es va instal·lar a París i l’última exposició que va fer a Barcelona es remunta al 1996. La Fundació Vila Casas l’ha retornat a la ciutat amb una selecció, comissariada per l’historiador de l’art Àlex Mitrani, de les seves escultures realitzades entre el 1968 i el 2008. L’obra més antiga és Àngel de la guerra. El caràcter inquietant i tràgic d’aquesta peça no ha perdut vigència i, a més, es torna a trobar amb un altre personatge recent, Inquisidor perillós. Així i tot, al llarg de la seva trajectòria també ha creat amb fusta peces carregades de lirisme, com Expressió Morandi i Alternativa.

Joan Pedragosa (Badalona, 1930 - Barcelona, 2005) i Jordi Fornas (Barcelona, 1927-2011) van tenir en comú que van exercir de dissenyadors gràfics i van desenvolupar una trajectòria artística en paral·lel. Portes i flèxums, comissariada per Glòria Bosch i Julià Guillamon, revela que la fusta va ser el mitjà amb què els dos artistes van donar volum i dinamisme a les seves obres. Fornas va fer servir porticons i fragments de fusta per descompondre els plans de les seves pintures i Pedragosa va realitzar el 2004 una sèrie de delicats prototips d’escultura amb fusta de balsa.