GOVERN OBERT

La transparència guanya terreny

El món local també millora però segueix endarrerit, i el volum de peticions dels ciutadans es triplica

La transparència continua guanyant terreny a l’administració pública catalana, però encara té camí per córrer dos anys després de l’entrada en vigor de la llei que la regula. Segons l’últim informe de seguiment del Síndic de Greuges, el grau de compliment de la llei de transparència ha millorat el 2016 respecte al 2015, especialment a l’administració local. Tot i així, els ajuntaments continuen endarrerits respecte a la Generalitat. La manca de recursos és un factor important, però el Síndic alerta que també és qüestió de voluntat política.

El secretari de Transparència i Govern Obert de la Generalitat, Jordi Foz, creu que els últims dos anys “hi ha hagut un salt endavant”. Afegeix, però, que es necessita fer “un canvi cultural molt important” i que “a banda d’una llei cal que els treballadors públics s’acostumin a treballar amb aquesta mentalitat”. Hi ajudarà, diu, “que la ciutadania ho reclami”. Un aspecte en què també hi ha hagut un avenç important.

Compliment desigual

Els ajuntaments dels municipis més petits, els que milloren més

Quant a la publicitat activa -la publicació d’informació per iniciativa de les administracions-, el Síndic ha comprovat el compliment de més d’un centenar d’obligacions a les webs de més de 2.000 administracions, i els resultats són molt desiguals. Els ajuntaments dels municipis més petits són els que més milloren, més de 10 punts, però continuen per sota del 50%. Segons destaca el Síndic, molts tenen portal de transparència gràcies a la plataforma tecnològica del Consorci Administració Oberta, però també necessitarien suport a l’hora de publicar la informació.

El secretari de Transparència aclareix que “amb aquesta plataforma ja s’ha aconseguit que el 50% de la informació que demana la llei de transparència es pugui alimentar automàticament”. A banda d’això, diu Foz, el Consorci Administració Oberta ofereix suport en la definició de criteris comuns i en formació: “Hi ha una línia específica, que és important pel que fa a priorització”.

Les entitats vinculades són el tipus d’administració que obté els pitjors resultats, i les vinculades a la Generalitat fins i tot retrocedeixen respecte a l’any anterior. L’informe del Síndic alerta que el contrast entre els departaments i aquestes entitats no té justificació, i demana més implicació a la Generalitat. Foz respon que “s’ha de mantenir un equilibri, perquè aquestes entitats han de tenir un cert nivell d’autonomia” i recorda que ja “s’ha fet un esforç important en formació i per fer-los arribar eines”. També admet, això sí, que “aquest esforç s’haurà d’incrementar”.

Conscienciació ciutadana

El volum de peticions, al nivell dels països amb més tradició

Pel que fa a les respostes a les peticions d’accés a la informació dels ciutadans, un aspecte que l’estudi ha avaluat enviant 175 sol·licituds com si les enviés un ciutadà qualsevol, es reprodueix el mateix esquema. En aquest cas, però, el conjunt de les administracions milloren molt més respecte a l’any anterior. D’un grau de compliment d’un 47% s’ha passat a un 67%. Tot i així, el Síndic considera que les xifres de manca de resposta continuen sent “especialment preocupants”.

Encara millora més el volum de sol·licituds d’accés enviades pels ciutadans. D’un total de 3.785 l’any 2015, en què la llei només va estar en vigor durant sis mesos, es va passar a gairebé el triple, 9.127 sol·licituds, l’any 2016. Això equival a 122 sol·licituds per cada 100.000 habitants, una xifra que ja s’assembla a les que tenen els països pioners. Segons un estudi de la Universitat de Lausana, els Estats Units, on la possibilitat de fer aquestes sol·licituds existeix des del 1967, lideren el rànquing amb 222 peticions per cada 100.000 habitants. Catalunya queda just per sobre de Mèxic, on aquest dret està reconegut des del 2003. “Sabíem l’evolució que hi havia, i havíem vist que els resultats eren bons, però no érem conscients que ja estem al nivell de països amb més tradició”, explica el secretari de Transparència de la Generalitat. Foz recorda que aquesta comparació “és complicada, perquè el dret d’accés no és ben bé igual en tots els països”, però considera que les dades “marquen la idea que es va pel bon camí”.

Assignatura pendent

El desplegament reglamentari, previst per al 2018

Al marge dels indicadors, l’informe del Síndic lamenta que encara està pendent el desplegament reglamentari de la llei, que considera que facilitaria a les administracions la seva aplicació. Segons explica Jordi Foz, la tramitació ja està en marxa, i el Pla de Govern Obert 2017-2018 preveu que es completi en aquests dos anys. Tal com va recomanar el Síndic, no es farà amb un sol reglament, sinó que primer s’abordaran els aspectes que la llei exigia explícitament, i més endavant uns altres aspectes que aprofundiran en l’àmbit de la transparència i també en el del bon govern.

Per contra, el Síndic valora molt positivament que durant el 2016 s’aprovés el codi de conducta dels alts càrrecs, que estableix que només es poden reunir amb els grups d’interès registrats com a tals, i que han de publicar l’agenda de reunions. Des de llavors, el nombre d’inscrits al registre de grups d’interès ha augmentat significativament.

Capdavanters a l’Estat

El País Basc és l’única comunitat que supera Catalunya

En conjunt, segons un índex que elabora Transparència Internacional Espanya, Catalunya està entre les comunitats capdavanteres en transparència a l’Estat. Pel que fa a administracions autonòmiques, el País Basc és l’única que obté l’índex de transparència màxim, amb 100 punts sobre 100. Catalunya queda empatada amb les Balears i la Comunitat de Madrid, amb 98,1 punts.

Entre els principals ajuntaments de l’Estat, en canvi, els catalans obtenen resultats lleugerament més discrets. Tenen la setena millor puntuació, 95,2 punts, just per sota de la Comunitat de Madrid, i a una distància més gran del País Basc. La metodologia del rànquing, però, perjudica les comunitats que tenen més municipis grans.

Més continguts de

Catalunya, radar a radar, multa a multa

Els radars recapten 254 milions en 5 anys

Ara Data publica les multes i els diners ingressats pels 242 radars de les carreteres catalanes

PUBLICITAT
incendis forestals

Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

PUBLICITAT
Noms de nadó per a pares indecisos

Noms de nadó per a pares indecisos

Més curts, laics i mediàtics. Rànquings i tendències que expliquen la Catalunya del segle XXI. Així ha evolucionat l’onomàstica

PUBLICITAT
Bicis

Barcelona, revolució bici

L’augment de ciclistes obliga a revisar la convivència amb els cotxes i els vianants

La nova gramàtica del català. Imatge per a l'interactiu columna esquerra

10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica

La 'Gramàtica de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans completa i actualitza la de Pompeu Fabra, de 1918-1933

fotoHome315

Tots els gols de Leo Messi

Així ha marcat el crac argentí amb el Barça