Arquitectura al servei dels viatgers

BarcelonaEl metro és una gran infraestructura que pot ser molt dura per als usuaris. Però els autors de les 15 estacions de la L9 que s’inauguren avui han desplegat en les seves obres una quantitat de recursos per fer-les acollidores proporcional al repte d’haver de treballar en un projecte d’entrada poc agraït. El disseny de les estacions respon al criteri dels enginyers i la tasca d’aquesta llista d’arquitectes -seleccionats per concurs el 2008- consisteix, segons fonts de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, a donar “personalitat”, “singularitat” i “qualitat” a través de l’arquitectura a les estacions i, també, “transmetre el llegat social i cultural a través de l’art”. I els despatxos que les han realitzades -Carme Pinós, Manuel Ruisánchez, Toyo Ito, Jordi Garcés, Joan Forgas i Dolors Ylla, Fermín Vázquez i Ramon Sanabria, entre d’altres- les han resoltes a partir d’idees com la calidesa dels espais, la celebració i la festa, la memòria, la solidesa, la durabilitat, els colors i les textures, l’ordre, la netedat, la comunicació, la intemporalitat i la claredat. Llocs de pas que d’entrada són anodins ja estan plens de vida abans que hi arribin els usuaris.

“Quan fas arquitectura has de començar escrivint el guió de la pel·lícula, perquè els arquitectes són els detonants de moltes pel·lícules. Has de saber com vols que la gent se senti en aquest espai abans de fer el projecte. Crec molt en la influència dels espais en l’humor”, diu l’arquitecta Carme Pinós, l’autora de l’estació Zona Universitària, en la qual ha volgut crear uns espais càlids i acollidors: “Vull que la gent que agafi el metro per anar a treballar comenci el dia amb alegria i sorpresa”. En aquesta estació l’element més vistós és una gran làmpara que difumina i humanitza les grans dimensions del túnel de 50 metres que connecta el carrer amb les andanes.

En aquesta gran làmpara, que en lloc de penjar s’enlaira túnel amunt, Pinós ha pogut explotar el seu vessant més expressiu, però en el conjunt de l’estació ha tret més suc del sentit de la responsabilitat, que l’arquitecta considera cabdal en el seu ofici: “Com que la infraestructura va anar per lliure, quan vam trobar-nos amb el projecte arquitectònic el vam haver d’ajustar. De cada defecte que vam trobar n’hem sabut fer una qualitat -subratlla l’arquitecta-. Es tracta de respondre sempre al que passa, i a l’estació ha funcionat molt bé. S’estableix un diàleg amb el que trobes, i el que més m’agrada del projecte és precisament el que no hi havia al començament”. Dels imprevistos, per exemple, n’ha sortit un sostre esquitxat de llums que amaga una gran biga mestra.

Manuel Ruisánchez, els responsable de les estacions Collblanc, Torrassa i Can Tries/Gornal, afirma que també ha volgut convertir en “una experiència” el que no és més que “el pas obligat per un lloc”. A les estacions de Cèntric i Parc Nou, Fermín Vázquez ha fet servir el color -el revestiment de terratzo de les columnes- per trencar amb la neutralitat del conjunt.

Una estació que també és museu

L’arquitecte japonès Toyo Ito signa l’estació més peculiar de les que s’inauguren avui: Fira. A les parets ceràmiques hi ha serigrafiades imatges des de l’any 1890 i fins al 2009, que fan del vestíbul un museu històric de Fira Barcelona. Són, segons la memòria del projecte, “gotes de memòria congelades en el temps de la història de l’Hospitalet”.

Les primeres estacions que es van poder veure acabades van ser les d’Europa/Fira, Parc Logístic i Mercabarna, del despatx format per Jordi Garcés, Daria de Seta i Anna Bonet. Es van fer públiques abans que la resta perquè el 2014 van ser incloses dins d’ Arquitectures empeltades, l’exposició catalana a la 14a Biennal de Venècia d’arquitectura. L’economia de mitjans d’aquestes estacions i el seu brutalisme estan basats en el fet que els autors volen “un espai que sigui més geològic que edificat”. “No volíem emmascarar el lloc sinó posar-lo en evidència. Hem resolt tots els requeriments i també hem tret profit d’una escenografia feta amb l’estructura dels enginyers”, subratlla Jordi Garcés.

Dues de les estacions més esperades són les que arriben a la T1 i la T2 de l’aeroport del Prat, obra de Carlos Ferrater, Ramon Sanabria i Josep Maria Casadevall. Aquests arquitectes s’han esforçat, sobretot, perquè els espais siguin diàfans i tinguin un manteniment senzill: “S’ha buscat un ambient neutre en tot moment, amb superfícies netes i un ordre clar que no provoqui desconcert”, afirmen a la presentació de l’obra. Joan Forgas i Dolors Ylla han trobat una manera especial de vincular les seves estacions, Les Moreres i El Prat Estació amb el Prat de Llobregat: els panells amb què les il·luminen. “Els grocs i els verds estan fets amb retalls verticals d’edificis de la ciutat, i els blaus i els verds amb detalls de la natura del delta del Llobregat”, diu Dolors Ylla.