Micropobles a Europa: una realitat diversa amb força similituds

París / Munic / RomaFrança no aconsegueix fusionar els pobles petits

Segons l’últim estudi publicat al gener per l’Institut Nacional d’Estadística i d’Estudis Econòmics francès (INSEE), França compta amb 36.529 comunes -l’equivalent al municipi-, de les quals 19.800 tenen menys de 500 habitants. És a dir, més de la meitat de comunes franceses estan considerades un poble petit. L’estudi també detalla que una de cada quatre comunes té menys de 200 habitants i que una de cada deu en té menys de 100. Unes dades molt importants per als municipis, ja que en depèn la suma de dotacions que l’estat francès els adjudica, així com el nombre de consellers municipals i el corresponent salari, el mètode d’escrutini en les eleccions municipals o bé el nombre de farmàcies.

Però tot i el considerable nombre de comunes amb menys de 500 habitants, França té avui menys pobles petits que fa 50 anys, quan en tenia 24.200. El principal motiu és que la població d’aquests pobles ha crescut fins a passar el llindar dels 500 habitants. També té menys municipis: un miler de pobles han desaparegut entre el 1971 i el 2015. Això es deu a la implantació de l’anomenada llei Marcellin, que promulgava -amb incitacions financeres- la fusió entre comunes petites, adquirint si es volia l’estatut de comuna associada i mantenint algunes particularitats, per lluitar contra les conseqüències de l’èxode rural i l’explosió urbana. Vist el poc nombre de pobles que van fusionar-se, la llei del llavors ministre de l’Interior, Raymond Marcellin, va ser un fracàs. De fet, tot i que la majoria d’unions es van fer entre el 1971 i el 1975, 220 comunes es van voler desunir i restablir-se tal com estaven.

Amb un nou intent per posar fi a la fragmentació municipal, la llei de la reforma de les col·lectivitats territorials del 2010 substitueix la comuna associada per l’anomenada nova comuna, que, segons Jacques Pélissard, expresident de l’Associació d’Alcaldes de França, permet “reagrupar les forces humanes, pal·liar les debilitats financeres i fer-se valdre davant d’altres intermunicipalitats”. De moment, només s’han creat 25 noves comunes des de l’entrada en vigor de la llei del 2010.

Alemanya nota la influència de les grans reformes dels 60 i 70

Gröde, a tocar de Dinamarca, és el municipi més petit d’Alemanya. Actualment té nou habitants, quatre cases, una escola -buida des de fa cinc anys-, una església, una bústia de correus i, a l’estiu, un quiosc. És en una petita illa a les maresmes del mar del Nord, davant les costes de l’estat federal de Schleswig-Holstein. Aquest land i el de Renània-Palatinat contenen la majoria dels municipis més petits d’Alemanya per una clara raó: durant la gran reforma territorial que va tenir lloc entre els anys 60 i 70 al país moltes de les minses poblacions d’aquests estats federals no van ser incorporades a cap municipi més gran i van mantenir-se independents.

En les diverses reformes territorials la xifra i la dimensió dels municipis alemanys han variat molt. Són especialment rellevants les mesures sectorials i administratives introduïdes entre els anys 1963 i 1980. El nombre de municipis a l’Alemanya Occidental es va reduir de 24.282 (a l’any 1968) a 8.409 (1980) i la de circumscripcions de 425 (1968) a 237 (1980).

L’extensió d’aquelles transformacions no ha sigut superada, si bé a l’administració encara no es donen per completades aquelles reformes, sobretot als estats federals que formaven l’extinta RDA.

Fusions eficaces

Els canvis en l’estil de vida que va comportar l’anomenat miracle econòmic alemany van fer créixer les exigències en les administracions municipals. A través de la fusió de poblacions petites es va preveure millorar l’eficàcia administrativa i equilibrar serveis públics i condicions de vida entre municipis i comarques. “Que actualment no existeixi un debat obert sobre la reforma de la planta municipal pot obeir al fet que el procés de reducció del nombre de municipis va tenir lloc fa dècades”, confirma la doctora en dret administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid Julia Ortega Bernardo, per a qui també és rellevant en el cas alemany que els artífexs de qualsevol procés de reforma de l’estructura territorial local siguin els estats federals.

Així, la dimensió de les fusions de municipis pot variar molt segons el land. A Hesse, per exemple, es van suprimir el 86% de les petites poblacions, mentre que a Schleswig-Holstein només el 18%. En qualsevol cas, la xifra de municipis a l’Est d’Alemanya, que pateixen un descens considerable del nombre d’habitants i sobretot amb la crisi, s’ha reduït a la meitat després de la Reunificació.

Itàlia obligarà els municipis a compartir serveis

Aquest cop sembla que va de debò: el govern italià, liderat per Matteo Renzi (centreesquerra), obligarà els pobles petits a compartir serveis amb municipis pròxims per reduir costos. El projecte hauria d’entrar en vigor el 31 de desembre d’enguany i proposa un nou sistema de “gestió associada” de serveis.

A Itàlia s’entén per poble petit aquell que té menys de 5.000 habitants. És a dir, uns 5.500 municipis d’un total de 8.006. Hi ha hagut molts projectes de reforma territorial anteriors, que no han arribat mai a bon port, precisament perquè els alcaldes, que numèricament són majoria, han aconseguit històricament fer més forat amb les seves mobilitzacions.

Ni tan sols se’n va sortir la Lliga Nord, que, en coalició l’any 2011 amb el govern de Silvio Berlusconi, va intentar obligar a fusionar-se amb municipis limítrofs tots els pobles de menys de 1.000 habitants, que són uns 1.970. La Lliga confiava a aplicar aquesta mesura enfrontant els municipis de menys de 5.000 habitants amb els de menys d’un miler, però no ho va aconseguir.

El projecte actual de Renzi reprèn l’última idea del govern de Berlusconi, que, tot i ser més moderada, s’ha anat postposant per les pressions en contra. S’havia d’aplicar des de l’1 de gener, però ara no serà fins a finals d’any. Si finalment entra en vigor, els pobles de menys de 5.000 habitants estaran obligats a gestionar conjuntament amb altres municipis determinats serveis. Per exemple, els serveis socials, el cadastre, la planificació urbanística, la construcció d’escoles, la protecció civil o la policia local, entre d’altres.

L’ANCI, l’associació que aplega la immensa majoria de municipis italians, ha demanat al govern que la “gestió associada” la puguin aplicar també els municipis grans que formin part d’una mateixa “àrea homogènia”, atès que aquest cop planteja incentius. De fet, alguns municipis tant petits com mitjans ja estan aprofitant aquests incentius que donen algunes regions per tal d’anar més enllà i acabar-se fusionant. Enguany se n’han fusionat 63, i el resultat són 40 municipis menys que l’any passat.