Publicitat
Publicitat

EURO PENDENTS D'ATENES

De Guindos demana suport i cooperació als socis de l'euro i l'Eurogrup exigeix a Espanya que acceleri l'auditoria de la banca

Grècia torna a sacsejar l'euro

Grècia encara no ha decidit si el seu futur està dins o fora de l'euro, però la inestabilitat política del país i la incertesa sobre el seu futur van fer trontollar ahir la moneda única europea. Les borses van viure una jornada complicada, la prima de risc espanyola va arribar a màxims històrics i a Brussel·les totes les alarmes es van disparar davant una situació política al país hel·lè que s'ha convertit en un carreró sense sortida. Que Grècia abandoni l'euro ja no és un tema tabú, cosa que afegeix encara més incertesa a l'eurozona.

Tot i que la sacsejada als mercats va ser general, el soci més perjudicat del club europeu va ser sens dubte Espanya. Al contagi ahir de la situació de Grècia s'hi sumen els dubtes dels governs de l'eurozona sobre la situació real de la banca espanyola. El cas de Bankia ha disparat els recels sobre el paper del Banc d'Espanya i sobre el forat real dels actius immobiliaris que tenen els bancs i caixes.

Per això el ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, era l'home més esperat ahir a la reunió de l'Eurogrup. De Guindos es va desplaçar a Brussel·les per donar explicacions sobre la reforma financera aprovada divendres per l'executiu de Mariano Rajoy, la segona impulsada a Espanya en tres mesos. Els seus homòlegs europeus també li van demanar explicacions sobre Bankia, un tema que preocupa molt a l'eurozona.

Moments difícils per a Europa

Tot i la determinació del titular espanyol d'Economia, els temors a una possible sortida de l'euro de Grècia i les noves exigències del govern espanyol a la banca per sanejar els seus comptes van disparar la prima de risc espanyola -la diferència entre el bo alemany i l'espanyol a deu anys- fins als 478 punts. La borsa espanyola va caure un 2,66% i va retrocedir a nivells de l'any 2003. De Guindos va atribuir l'alça de la prima de risc a la situació de Grècia i no pas als problemes de la banca espanyola. "L'augment de la prima de risc ha estat bastant generalitzat, igual que la caiguda dels valors borsaris i dels bancs. Europa està vivint uns moments molt complexos", va assegurar Luis de Guindos.

El ministre d'Economia va defensar que "Espanya ha fet tot el que havia de fer" i ha donat resposta a totes les demandes de Brussel·les, com ara impulsar reformes financeres i del mercat de treball, així com importants retallades per rebaixar el dèficit. Segons fonts del govern espanyol, De Guindos considera que ara és Europa qui ha de fer un pas endavant per ajudar l'economia espanyola. El govern de Rajoy vol que s'impulsin mesures concretes des d'Europa, com ara que el Banc Central Europeu (BCE) injecti liquiditat al sistema financer espanyol o que es prohibeixin als mercats operacions a curt termini, una mesura que serviria per frenar els atacs especulatius.

En públic De Guindos no va ser tan específic i es va limitar a demanar "suport" i "cooperació" als socis de l'euro. "Volem una resposta conjunta", va demanar el titular espanyol. A l'hora de la veritat, però, no va haver-hi cap gest contundent a favor d'Espanya. La reunió de ministres d'Economia de la zona euro va acabar a quarts d'onze de la nit sense cap declaració escrita de suport a Espanya.

Només el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va dir breument que dóna suport a la reforma financera. Juncker, però, va demanar al govern que acceleri l'auditoria externa anunciada. "Tal com estan les coses, ara la velocitat és de vital importància", va assegurar. El president de l'Eurogrup també va demanar que es posin en marxa com més aviat millor els fons per poder recapitalitzar la banca espanyola, tot i que no va voler entrar a valorar si l'Estat té prou diners o hauria de demanar-ne al fons de rescat.

Sobre Grècia, el missatge és que s'ha de quedar a l'euro. "Farem tot el possible perquè així sigui. Ningú, absolutament ningú, ha defensat el contrari en la reunió d'avui", va afirmar Juncker. Tot i això, els missatges que surten de Brussel·les cap a Atenes són cada dia més durs i no es descarta cap possibilitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT