Publicitat
Publicitat

PACTE FISCAL EL PLA B

Aznar va canviar el Codi Penal per castigar amb presó la convocatòria de referèndums

El PP va intentar empresonar Ibarretxe

Desafiar la legalitat espanyola quan el PP té majoria absoluta té els seus riscos. Tot i que les situacions catalana i basca no tenen res a veure, l'Estat ha actuat sempre amb contundència contra qualsevol desafiament al seu ordenament jurídic, encara que fos pacífic i democràtic. El pols més important a què ha hagut de fer front Espanya des de la Transició va ser l'anomenat pla Ibarretxe, una proposta de reforma de l'Estatut de Gernika que donava als bascos el dret a decidir el seu futur i que va acabar amb un sonor cop de porta polític i judicial.

El govern de José María Aznar va intentar aturar-lo per terra, mar i aire, incloent-hi la possibilitat d'empresonar Juan José Ibarretxe. L'executiu del PP, que tenia majoria absoluta, va promoure una reforma del Codi Penal per introduir-hi un article que castigués amb penes de presó els promotors de referèndums sense permís del govern espanyol. Pocs mesos després, el 14 de març del 2004, José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar les eleccions generals i el nou govern del PSOE va derogar l'article, complint amb una promesa electoral. Però això no va impedir que l'1 de febrer del 2005 els socialistes, juntament amb els populars, votessin junts al Congrés contra el pla del lehendakari.

El pla Ibarretxe va despertar una brutal campanya de criminalització del nacionalisme basc. L'espanyolisme no només va usar tota la seva artilleria mediàtica sinó que fins i tot va fer sortir l'Església en defensa de la unitat d'Espanya. La Conferència Episcopal Espanyola va considerar el pla Ibarretxe "moralment inacceptable, insolidari, excloent" perquè considerava que tenia "caire totalitari", imposava "el culte a la nació" i anteposava "les seves aspiracions polítiques als drets de les persones".

Malgrat el rebuig del Congrés, Ibarretxe va tirar endavant amb el seu pla i va convocar una consulta per al 25 d'octubre del 2008 perquè els bascos poguessin decidir. El govern de Zapatero va posar recurs al Tribunal Constitucional, que, un mes abans de la consulta, va sentenciar a favor de l'executiu i la va prohibir. Els onze magistrats de l'alt tribunal, tant els progressistes com els conservadors, van decidir per unanimitat declarar inconstitucional la llei que emparava la consulta sobiranista plantejada pel lehendakari Ibarretxe i avalada per la majoria del Parlament basc, perquè vulnerava l'article 149.1. de la Constitució, que reserva a l'Estat la competència exclusiva per autoritzar la convocatòria de consultes populars per via de referèndum. Una sentència que es va fer pública la vigília de l'11 de setembre i que també és un precedent negatiu per al sobiranisme català.

Pressions del seu partit

La sentència del Constitucional va acabar forçant la renúncia d'Ibarretxe a fer la consulta, pressionat pel seu propi partit, ja aleshores encapçalat per Iñigo Urkullu, provinent de la facció moderada del PNB biscaí. Ni Xabier Arzalluz ni Joseba Egibar, els seus principals suports al PNB, tenien prou força interna per defensar el lehendakari. Amb el seu partit que li donava l'esquena, Ibarretxe es va haver de conformar a celebrar una "festa reivindicativa" el dia 25 d'octubre. Encara va guanyar unes eleccions més, les de l'1 de març del 2009, però l'absència de la il·legalitzada esquerra abertzale va facilitar la formació d'una majoria espanyolista amb el pacte PSE-PP, que justament s'ha trencat aquesta setmana. Ibarretxe va abandonar la política, però es va cobrar una petita venjança i va presentar la tesi doctoral el 25 d'octubre del 2010, dos anys després del dia en què s'havia de celebrar la consulta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT