Publicitat
Publicitat

Els Països Catalans s'articulen sobretot des del món cultural

L'actuació social i política a escala dels Països Catalans és encara precària i, a escala institucional, la Generalitat Valenciana del PP evita involucrar-se en projectes que els evoquin. Com en l'Euroregió Pirineus Mediterrània, nascuda el 2004 per incrementar la cooperació política de Catalunya, les Balears, Aragó i els departaments francesos Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, o la Fundació Ramon Llull, l'organisme més pròxim al mapa dels Països Catalans per promoure el català format pels governs de Catalunya, les Balears, el consell general dels Pirineus Orientals, l'Alguer, Andorra i la xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, que reuneix una vintena de municipis.

Tanmateix, el món cultural i associatiu cada cop és més actiu en l'articulació d'una xarxa que inclogui la globalitat dels Països Catalans. En moltes ocasions, des d'una relació federal, en què entitats de cada territori es coordinen entre si. És el cas de la Federació Llull -que reuneix Òmnium, Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultura Balear-, el Triangle Jove -que agrupa els consells de la joventut de Catalunya, el País Valencià i les Balears- i la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana -que aglutina nombroses entitats en defensa del català-. Igualment, organitzacions excursionistes i ecologistes, ateneus, sindicats i escoltes també creen fòrums més puntuals en què membres d'aquests territoris comparteixen experiències. La Xarxa Vives -que reuneix les universitats públiques dels Països Catalans- és també una experiència d'èxit.

El model dista, però, del d'Euskal Herria, on nombroses entitats s'articulen a Euskadi i Navarra. Als Països Catalans ho proven ERC -amb poc èxit fora de Catalunya-, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i grups artístics com el Cor Jove i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. La institució Joan Fuster va impulsar també el 2000 l'Assemblea de Regidors dels Països Catalans prenent la basca Udalbiltza com a referent. Va rebre un suport transversal de tots els partits excepte el PP i va realitzar trobades formatives, però està inactiva des del 2009.

El front mediàtic és igualment dèbil, tot i les teories recents al voltant de l'espai comunicatiu català. El Temps , que ha abandonat els quioscos, i Vilaweb treballen amb òptica de Països Catalans. I l'ARA és l'únic diari en català que cobreix la major part del territori.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT