Publicitat
Publicitat

Pantalles obeses

Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle

Roscoe Arbukle, conegut com a Fatty, va ser una de les primeres estrelles de Hollywood, un geni de l’humor físic que el 1920 va firmar el primer contracte per un milió de dòlars amb un estudi, convertint-se així en el còmic més popular dels Estats Units, només superat per Charlie Chaplin, del qual havia sigut mentor. Arbuckle va inaugurar l’associació entre els grassonets i la comèdia que més endavant continuaria Oliver Hardy fent parella amb Stan Laurel. A casa nostra, sempre tan directes, els coneixeríem com el Gras i el Prim. Arbuckle, per cert, va caure en desgràcia el 1921 quan va ser acusat de violar i matar una noia. El van jutjar tres vegades i al final el van declarar innocent, però el seu nom ja era a la llista negra. L’escàndol sexual va frustrar una carrera que podria haver arribat a l’altura de Buster Keaton, amb qui va fer freqüents col·laboracions en pantalla. Arbuckle està considerat el primer d’una tradició de còmics obesos que en el futur inclouria els noms de John Candy, John Belushi i Chris Farley. Per cert, tots acabarien morint joves. Arbuckle amb 43 anys, víctima d’un atac de cor mentre dormia.

Orson Welles

La progressiva expansió corporal d’Orson Welles -només cal comparar la seva figura a Ciutadà Kane i el Falstaff que interpreta a Campanades a mitjanit - permet rastrejar a través de la seva filmografia els estralls d’uns insaciables apetits vitals, artístics i gastronòmics. Però a diferència de Marlon Brando, un altre actor genial que va augmentar de talla de forma violenta, la transformació de Welles no és la derrota d’un cos, sinó la victòria d’un esperit hedonista i pletòric. És el gras que desborda intel·ligència i talent, un cos triomfal.

‘El sentit de la vida’

L’episodi més brutal de la pel·lícula dels Monty Python és el de l’home obès que menja fins a rebentar, literalment. La sàtira del grup anglès sembla grollera, però és més subtil que mai: visibilitza l’obesitat com una expressió metafòrica i carnal del capitalisme voraç, de l’apetit infinit per consumir.

Roseanne Barr

A finals dels 80, una còmica sorgida de l’escena stand-up va transformar els seus acudits sobre mestresses de casa de classe treballadora en la sitcom més popular dels Estats Units (i dels vespres de TV3). El seu perfil panxut -i el del seu marit a la sèrie, John Goodman- afegia una dosi extra de realisme al seu retrat del proletariat americà. Fora de les càmeres, Barr reivindicava el seu físic. “M’encanta ser grassa, soc més feliç així”, proclamava als 80. El 2014 es va sotmetre a cirurgia i a una dieta per perdre 90 quilos. No és l’únic canvi important en l’actriu: de ser candidata a president dels Estats Units pel Partit Verd a simpatitzar amb les idees de l’ alt-right.

Melissa McCarthy

En un Hollywood dominat per actrius de cintura d’abella i cos esculpit al gimnàs, Melissa McCarthy ha convertit els seus més de 100 quilos en or. L’actriu és l’evolució femenina del grassonet simpàtic, però amb una versatilitat còmica que li permet passar de Les noies Gillmore al nou Caçafantasmes i el Saturday night live.

‘This is us’ 

La història de la Kate (Chrissy Metz) i en Toby (Chris Sullivan) va ser molt aplaudida als EUA en l’estrena de This is us. El públic va agrair que una ficció televisiva posés en primera línia dues persones amb obesitat mòrbida. Alguns, però, han lamentat que la trama de la parella no vagi més enllà d’aquest tret físic.

Divine 

La musa de John Waters era la personificació de la transgressió en el cinema: una actriu en un cos d’home, una sabotejadora dels bons costums, una màquina d’escandalitzar. El seu sobrepès s’ha de llegir també en clau d’impugnació de les convencions socials. Hollywood la va rebutjar, però la cultura de l’underground la va convertir en la diva trash per excel·lència. I en una inspiració per a youtubers com La Pringada i fins i tot per a John Travolta, que el 2008 va reprendre el seu rol a Hairspray.

Homer Simpson  

En un dels millors episodis d’ Els Simpson, Homer descobreix que si s’engreixa 30 quilos pot al·legar malaltia per obesitat i treballar des de casa. I a cop de rosquilles el somni es fa realitat aviat. L’episodi inclou una altra obesa mítica: la mare del film A qui estima, en Gilbert Grape?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT