Publicitat
Publicitat

CRISI, LA PRESSIÓ DELS MERCATS

El govern espanyol llança missatges de calma amb la prima de risc per sobre dels 500 punts

Rajoy fa una crida al BCE perquè l'ajudi

El govern espanyol confia en Europa per blindar el deute de la pressió dels mercats i assegurar que l'aixeta del crèdit es manté oberta. La prima de risc espanyola va superar ahir màxims històrics.

Al govern espanyol se li acaba la paciència amb Europa. Hi ha nervis. La Moncloa està aplicant mesures de contenció del dèficit -retallades i augment d'impostos- que li han costat 4 punts de devallada en intenció de vot des del novembre i la pressió dels mercats creix. Per això Mariano Rajoy va clavar ahir un cop de puny sobre la taula i va exigir al Banc Central Europeu (BCE) i a les institucions comunitàries que actuïn amb urgència per frenar l'atac al deute espanyol. La prima de risc es va enfilar ahir fins als 507 punts, un màxim històric.

El nerviosisme per la situació de Grècia s'estén com una taca d'oli que afegeix més desconfiança a les finances espanyoles. La inestabilitat que suposen unes noves eleccions gregues el 17 de juny complica l'escenari. Els mercats tampoc s'acaben de refiar de la reforma del sector bancari espanyol i miren de reüll la situació de les comunitats autònomes, situades en el blanc de les crítiques precisament pel govern del PP. La reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que se celebra avui, en què s'examinaran els plans d'ajust, serà analitzada amb lupa pels que controlen l'aixeta del finançament exterior.

El president del govern espanyol, criticat per l'oposició per no donar prou la cara en un moment tan delicat, va veure's obligat ahir a agafar la paella pel mànec. En el debat entre austeritat i creixement que polaritzen l'alemanya Angela Merkel i el francès François Hollande, Rajoy va exigir espai per a un tercer puntal que afecta les economies més dèbils: "M'agradaria que hi hagués un missatge clar i contundent de defensa de l'euro i de garantia de la sostenibilitat del deute públic", va dir, sense concretar exactament a qui dirigia el seu missatge. Però estava clar que apel·lava a una compra urgent i intensa de deute per part del BCE que refredés la tensió ofegadora. De fet, el rumor d'una intervenció imminent -seria la primera de les últimes 9 setmanes- va ser suficient perquè la prima de risc, que mesura la solvència del deute, tanqués als 482 punts i el bo espanyol a deu anys caigués fins al 6,29%. La borsa va marcar un nou mínim anual, amb una caiguda de l'1,33%.

'No' taxatiu al rescat i al 'corralito'

La Comissió Europea va ignorar la petició feta per Rajoy i es va remetre a les declaracions que va fer dilluns el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, en què es va mostrar més aviat fred i va demanar al govern espanyol que s'espavilés amb les auditories externes a la banca, informa Laia Forès . Ahir Madrid va haver d'allunyar tot sol el fantasma del rescat. Segons el president espanyol, en les converses que ha mantingut amb els principals dirigents europeus aquesta qüestió no està damunt la taula.

Tot i la zona de risc en què està instal·lada l'economia espanyola, on es preveu que continuï els pròxims dies, els analistes coincideixen a afirmar que ara mateix és improbable una intervenció europea.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, també va ser taxatiu a l'hora de descartar un possible corralito. "És materialment i tècnicament impossible", va dir. I va receptar prudència a les veus autoritzades que el veuen factible, com el Nobel Paul Krugman. La crida no era gratuïta, si es tenen en compte les informacions sobre la fuga massiva de dipòsits que té lloc a Grècia, que debilitaria encara més la banca d'aquell país.

Tant el president del BCE, Mario Draghi, com el comissari de la CE Joaquín Almunia han intensificat en les últimes hores el missatge que prefereixen Grècia dins de l'euro. Però ara toca gestionar un temps d'incertesa fins als nous comicis.

Mentrestant el Tresor espanyol provarà avui de captar 2.500 milions en bons i obligacions. Un termòmetre per al govern Rajoy.

QUÈ POT FER EL GOVERN?

Accelerar la reforma bancària

El govern espanyol es queixava ahir amargament que les reformes espanyoles no es mereixen una resposta tan negativa dels mercats internacionals. Cada cop el govern espanyol té menys marge per "sortir del pou", en terminologia de Mariano Rajoy. Una de les grans prioritats -perquè inquieta a fora- és culminar la reforma del sector bancari. L'Eurogrup ja va instar la Moncloa a accelerar l'auditoria externa de la banca. Objectiu: sanejar els actius tòxics amb urgència per garantir que poden donar crèdit.

Privatització del transport

El president espanyol va deixar clar que el seu "rumb és el correcte". La pressió dels mercats no el desviaran de les retallades per complir amb l'objectiu de dèficit ni a l'hora de tirar endavant reformes estructurals que donin senyals de sostenibilitat de cara a fora. L'executiu confia que la reforma laboral acabi donant fruits i ja n'enfila d'altres, com la privatització d'infraestructures de transport (Foment va presentar un informe al consell de ministres) i obrir-les a la inversió internacional.

Pressió a les comunitats

Madrid està convençut que les finances de les comunitats autònomes són un dels principals maldecaps de Brussel·les. Per això, Hisenda està decidida a collar al màxim els governs autonòmics per assegurar el compliment estricte del dèficit i, si convé, intervenir les que no en donin garanties. Fonts del ministeri admeten que la negativa governamental a obrir un canal de diàleg permanent i prioritari amb el PSOE s'explica perquè no estan disposats a relaxar ni una coma aquesta actitud estricta.

Reformes impositives

El govern espanyol fa equilibris entre la promesa electoral d'abaixar impostos i la realitat, que l'obliga a augmentar els ingressos. L'executiu admet una pujada amb l'argument que la pressió fiscal està al 35%, sis punts per sota del 2007. Ahir el ministre Montoro va reconèixer, eufemísticament, que la pujada de l'IVA l'any que ve és inevitable. En canvi, per ampliar la base de persones que paguen impostos, la Moncloa aposta per rebaixar les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social.

Retallades als funcionaris

Algunes comunitats que han estat pioneres a l'hora de prendre mesures per eixugar el dèficit, com Catalunya, fa setmanes que insten Madrid a adoptar iniciatives que poden ser impopulars, com la rebaixa del sou dels funcionaris. Fins ara el govern espanyol només l'ha congelat. No obstant, els sindicats consideren que Rajoy ha optat per "criminalitzar" els treballadors del sector públic, amb l'anunci, per exemple, de la reducció del sou els primers 90 dies de baixa per combatre l'absentisme.

Menys duplicitats

La recentralització política que ha començat Rajoy s'anirà accentuant en bona mesura per demostrar que el govern central controla les regnes de la situació a l'Estat. Una de les prioritats en les pròximes setmanes serà l'harmonització de normatives autonòmiques per tendir a la unitat de mercat. En el cas dels ajuntaments Hisenda ja treballa en una revisió legislativa per agrupar-ne, i també reforçar les diputacions i eliminar administracions intermèdies de gestió, com les mancomunitats.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT