Publicitat
Publicitat

AJUST, RESPOSTA AL RESCAT

El govern espanyol fa la retallada més severa de la democràcia dies després del rescat

Rajoy: més IVA i menys prestació d'atur

Mariano Rajoy camina sobre els passos de José Luis Rodríguez Zapatero. "Els espanyols hem arribat a un punt en què no podem triar entre quedar-nos com estem o fer sacrificis. No tenim aquesta llibertat. Les circumstàncies no són tan generoses". Les paraules del president espanyol enllacen amb l'harakiri a què es va sotmetre el seu antecessor socialista el maig del 2010. La política cedeix altre cop als mercats, incapaç de frenar-ne la pressió insuportable, i assumeix els seus dictats: alça de l'IVA; laminació de l'escala més baixa de la classe política, els regidors; retallada del sou dels funcionaris (amb l'eliminació de la paga de Nadal), i encongiment de drets socials, com la prestació que cobren els que estan a l'atur. Aquesta última mesura va sonar ahir al Congrés de Diputats amb especial cruesa, sobretot perquè Rajoy va afirmar que perseguia "animar la recerca activa de feina" en un estat en què és complicat trobar-ne. L'objectiu de tot plegat és estalviar 65.000 milions d'euros. El pla de Zapatero pretenia escapçar-ne 15.000.

Laminar el sector públic

Més enllà de les xifres, però, hi ha un altre canvi substancial respecte a aleshores, com recordava una alta dirigent del PSOE: si fa dos anys els membres del grup majoritari s'anaven enfonsant a l'escó a mesura que el seu líder desgranava les retallades (una rectificació en tota regla del programa socialista) ahir la bancada popular va aplaudir i encoratjar la tisorada. Si l'economia remunta abans d'acabar la legislatura, les contradiccions de Rajoy per l'augment dels impostos poden acabar sent una anècdota per al seu electorat. Al debat monogràfic que es va fer a la cambra baixa va quedar clar que per al PP ara el més important és aprofitar les recomanacions europees per aprimar el sector públic, amb mesures com la reducció d'un 20% de les subvencions a partits, sindicats i patronals, o la supressió de càrrecs electes municipals, que, segons com es faci, pot desembocar en un estímul del bipartidisme.

Curiosament, l'actitud dels diputats de la dreta -allunyada d'aquella ministra italiana que va esclatar a plorar quan va anunciar el seu pla d'ajust- va distorsionar el fil que recosia tot el discurs de Rajoy: la idea que la Moncloa no pren aquest camí dolorós per plaer -"Les circumstàncies han canviat i haig d'adaptar-m'hi"- , sinó perquè s'hi veu obligat per la gestió anterior. "És missió d'aquest govern alliberar Espanya de l'herència rebuda", va arribar a dir, èpic, el cap de l'executiu.

L'equip de Presidència era molt conscient que tirar endavant iniciatives que fessin de tallafoc a la caiguda d'ingressos no seria fàcil d'explicar, sobretot de cara a l'ala més liberal del seu partit, que representa Esperanza Aguirre. Per això, Rajoy va optar per admetre-ho d'entrada: "Jo m'he oposat a l'apujada de l'IVA, ho sap tothom. Per què negar-ho? Si nosaltres tinguéssim un 6% de dèficit jo no apujo ni l'IVA ni l'IRPF, els abaixo!", va exclamar. Però l'Estat va tancar l'exercici del 2011 fregant el 9% de dèficit i un deute exterior de 900.000 milions, un escenari que manté l'aixeta del crèdit bloquejada. Per ell, és aquesta situació la que ha provocat que la Unió Europea posi ara a dieta les finances espanyoles, sota un rígid control mèdic per garantir que compleix. Res a veure, doncs, amb cap condicionalitat macroeconòmica pel rescat milionari de la banca.

Bankia, a l'origen

D'aquesta manera va provar de desactivar la línia argumental del principal partit de l'oposició, per qui l'origen de la "desconfiança" que ha condemnat Espanya a la respiració assistida s'ha de buscar en la gestió que s'ha fet de Bankia i no pas en el keynesianisme de Zapatero per intentar frenar els primers embats de la crisi. "Va posar la carn fresca als nassos del tigre", va dir el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, al ministre d'Economia, Luis de Guindos. L'entitat que presidia Rodrigo Rato va servir a Rajoy per treure pit i recordar que en aquests sis mesos de govern ha hagut de fer cops de timó que no li agraden: "Jo sóc el president d'un govern de dretes i he nacionalitzat un banc!" Tot un exemple de com han canviat les coses a l'estat espanyol: els hereus de l'aznarisme polític són ara els responsables del futur del principal símbol de l'aznarisme financer, d'aquell Madrid del poder del 1996. Fora, al carrer, protestes enceses de funcionaris i miners.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT