Publicitat
Publicitat

10-J, DOS ANYS DESPRÉS

Rajoy busca acabar la feina d'Aznar

Bufen aires de recentralització, especialment després de la tornada al poder d'un PP que es va presentar amb un programa que ja anticipava mesures encaminades a posar punt final al desenvolupament autonòmic. Educació, sanitat, marc laboral, funció pública i llengua han patit invasions de l'Estat. Amb menys arrogància, Rajoy segueix el camí iniciat per Aznar

ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA
La continuació de la reforma constitucional

La llei d'estabilitat pressupostària, aprovada el 12 d'abril al Congrés dels Diputats amb els vots favorables de PP, CiU i UPyD, trasllada a les comunitats autònomes les exigències de reducció estricte del dèficit públic imposades pel govern de Mariano Rajoy. El text estableix per als territoris un màxim de deute del 13% sobre el PIB per a l'any 2012 i inclou una sèrie d'objectius de dèficit anuals, equivalents a un 1,5% el 2012 i un 0% el 2020 (més enllà del 0,4% que establia la reforma constitucional pactada entre PP i PSOE en l'anterior legislatura). La norma obre la porta a la sanció i fins i tot a la intervenció dels comptes autonòmics si no es compleixen els objectius de dèficit que fixa. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ja ha dictaminat que la llei espanyola vulnera la Constitució i l'Estatut pel fet de limitar "de manera desproporcionada" l'autonomia financera de Catalunya.

RÀTIO D'ALUMNES A LES AULES
Un decret educatiu que vulnera l'autonomia

Era Setmana Santa i el govern espanyol va anunciar, via comunicat, que tenia la intenció de retallar 10.000 milions d'euros en sanitat i educació per reduir el dèficit. Tenint en compte que les competències estan transferides a les comunitats autònomes, els correspon decidir com aplicar la retallada. Catalunya, per exemple, va haver d'afanyar-se a fer un tercer pla de retallades per valor de 1.500 milions d'euros que va ser aprovat a l'últim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). El decret educatiu, segons va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), envaeix competències catalanes. El PP justifica la mesura, que inclou l'augment de la ràtio d'alumnes per aula -un aspecte que no serà recorregut pel Govern al Tribunal Constitucional (TC), malgrat que l'oposició l'hi reclama-, assegurant que s'ha de racionalitzar l'educació pública per garantir-ne la supervivència. Els executius català i espanyol negocien ara el conflicte competencial obert.

TARGETA SANITÀRIA I CARTERA COMUNA
Mesures que afecten competències

El deute de la sanitat espanyola, segons té quantificat el govern espanyol, és de 16.000 milions d'euros. És per això que es van decidir a fer una retallada general en aquest àmbit, que, com bona part de les reformes empreses per Mariano Rajoy, ha acabat en conflicte competencial. De fet, el Govern ja ha anunciat que recorrerà les mesures empreses per l'Estat al Tribunal Constitucional (TC), perquè envaeixen competències. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va considerar inconstitucional que es retirés l'assistència als immigrants sense papers. A més, la reforma aplica l'existència d'una cartera comuna de serveis a totes les comunitats autònomes, una espècia d'unitat de mercat en l'àmbit de la salut. El decret, segons assegura el dictamen del CGE, va contra l'article 162.2 de l'Estatut, que és l'encarregat de determinar la regulació, ordenació i planificació sanitària que té la Generalitat via competències compartides amb l'Estat.

HORARIS COMERCIALS
Una reforma que ataca el model català

El dilluns 2 de juliol l'executiu espanyol va anunciar una reforma de la liberalització dels horaris comercials de tot l'Estat que entrarà en vigor l'any que ve. La reforma implicarà, entre altres mesures, l'ampliació de 150 a 300 metres quadrats la superfície dels comerços que poden obrir qualsevol dia de l'any, l'increment de 8 a 10 els diumenges i festius mínims en què es permet l'obertura de les botigues i la creació de zones turístiques amb absoluta llibertat d'horaris comercials en 11 ciutats espanyoles, entre les quals hi ha Barcelona.

Es tracta d'una homogeneïtzació de la normativa que implica la transformació del model de consens català, molt més restrictiu.

PÈRDUA D'AUTONOMIA LOCAL
L'Estat podrà fixar el sou dels alcaldes

El món municipal no s'ha escapat de la voluntat recentralitzadora de Mariano Rajoy, que té la intenció de fusionar municipis i fixar per llei el sou dels alcaldes. Es tracta d'unes iniciatives que no agraden gens als representants del municipalisme català. "Des de Catalunya ja hem demostrat que tenim una organització territorial diferenciada", assegurava ahir el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch. La voluntat de l'Estat és fixar el topall en els municipis de menys de 20.000 habitants per decidir com es redistribueixen les competències i que les diputacions es facin càrrec de les competències dels municipis de menys habitants. És probable que en els pròxims mesos existeixi un nou conflicte competencial entre l'Estat i la Generalitat, tenint en compte que el Govern està preparant una llei de règim local. Un consell assessor hi està treballant i aviat es presentaran les conclusions definitives de cara a la llei que aprovarà el Parlament.

REFORMA LABORAL
Pèrdua de decisió en el moment dels ERO

La reforma laboral ha estat un dels primers puntals del nou executiu que lidera Mariano Rajoy. Publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 29 de juny però en vigor des del febrer, que és quan es va tramitar via decret llei, s'encarrega d'abaratir l'acomiadament -20 dies per any treballat en lloc dels 45 dies anteriors- i obre la porta a la decisió unilateral de l'empresari en aspectes com la negociació col·lectiva i els canvis substancials en les tasques de feina. A més, la reforma envaeix competències de les comunitats autònomes perquè els fa perdre l'última paraula en expedients de regulació d'ocupació (ERO). Segons va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que va emetre la seva opinió a instàncies de PSC, ERC, ICV i Ciutadans, la reforma laboral fa perdre capacitat de veto en cas d'EROs perquè retira aquest dret a l'administració. El CGE, a més, va considerar que els articles 12 i 14 de la reforma "vulneren el dret al treball i a la negociació col·lectiva". CiU va donar suport a la iniciativa al Congrés deDiputats tot i l'informe del CGE i va considerar que amb les esmenes introduïdes en el tràmit parlamentari de les reformes s'havien solucionat els problemes competencials.

FUNCIÓ PÚBLICA
Conflicte per lajornada laboral

La disposició addicional setanta-una de la llei dels pressupostos estatals del 2012 estableix amb caràcter de norma bàsica una jornada mínima de treball per a tots els funcionaris de 37 hores i mitja setmanals. Aquesta disposició modifica l'article de l'estatut de l'empleat públic de l'any 2007, que reconeixia la competència de cada administració per establir la jornada de treball dels seus funcionaris. A més, d'acord amb l'Estatut, la Generalitat té assumida la competència sobre els treballadors públics catalans. Tot això va fer que el Govern encarregués fa una setmana un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per determinar si existia invasió competencial i si caldria recórrer aquest article de la llei dels pressupostos estatals al Tribunal Constitucional (TC). Un nou episodi en el serial de lluita competencial existent entre el govern català i l'espanyol.

CONFLICTIVITAT LINGÜÍSTICA
De l'aragonès oriental als decrets de Bauzá

El PP i el català no s'han portat bé, els últims anys. Tot i abandonar la petició de l'ensenyament bilingüe en el programa electoral i rebaixar el seu to a escala espanyola pel que fa a llengua, el cert és que diferents barons regionals han actuat contra el català des de la presidència de les seves respectives autonomies. José Ramón Bauzá, cap del Govern Balear, ha tirat endavant una norma que deixa de considerar el català com un requisit en la funció pública. Luisa Fernanda Rudi, presidenta d'Aragó, ha engegat una llei de llengües que converteix el català de la Franja de Ponent en "aragonès oriental". A Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, ha defensat juntament amb els espanyolistes de Convivencia Cívica el "dret" del seu fill a disposar d'una educació bilingüe. Tot plegat en un context marcat per les amenaces del Tribunal Suprem (TS), que amb les seves sentències posa en perill el model d'immersió lingüística que regeix a les escoles catalanes des de la restitució democràtica i els inicis de l'etapa autonòmica.

REESTRUCTURACIÓ DEL SISTEMA FINANCER
En dos anys Catalunya es queda sense caixes

En el temps que ha passat des de la manifestació del 10-J -dos anys- Catalunya ha perdut gran part del sistema de caixes genuí de què disposava. Uns mesos abans de la protesta el govern espanyol, aleshores socialista, va posar en marxa el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) per tal de propiciar fusions entre entitats financeres. Hi ha haver comunitats -Madrid, Galícia, Catalunya- que van decidir presentar recurs d'inconstitucionalitat perquè consideraven que era una invasió de competències que el Banc d'Espanya fos qui autoritzés les unions de caixes. Per mitjà del FROB, de les deu caixes que hi havia a Catalunya només n'han quedat dues: La Caixa -ara reconvertida a Caixabank- i CatalunyaCaixa, que serà subhastada aviat i que està intervinguda per l'Estat.

TELEVISIONS AUTONÒMIQUES
S'obre la porta a les privatitzacions

Rajoy compleix el 20 d'abril una de les seves promeses electorals i obre la porta a la privatització de les televisions autonòmiques. Tot i que es deixa en mans dels governs territorials la decisió de mantenir la titularitat pública dels canals, el decret aprovat pel consell de ministres obliga aquestes televisions a assolir l'equilibri pressupostari. En cas d'haver-hi dèficit, en l'exercici següent s'haurien de reduir les despeses en una quantitat equivalent a les pèrdues generades. A més, s'obliga les televisions a presentar anualment un informe de gestió al govern autonòmic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT