Publicitat
Publicitat

El model sindical alemany i nòrdic té unes característiques que li garanteixen l'autofinançament

Sindicats amb més afiliats i més poderosos

El 22 de març passat el principal sindicat alemany va organitzar a Berlín una trobada de sindicats europeus per debatre les mesures d'austeritat amb què Europa ha de sortir de la crisi. A la jornada s'hi havia convidat Angela Merkel, que es va reunir un per un amb els representants de cada sindicat convidat. Ramón Górriz, secretari d'acció sindical de CCOO, just acabar la reunió va destacar la diferència entre Merkel i Rajoy. Mentre que la cancellera alemanya s'havia reunit amb ells per debatre els seus plans d'austeritat, el president espanyol encara no els havia rebut després de quatre mesos a la Moncloa.

Merkel té una visió dels sindicats d'acord amb el paper que aquests tenen a la societat alemanya. La prova més evident és que el principal sindicat germànic, la Confederació de Sindicats Alemanys (DGB en les seves sigles en alemany), té més de sis milions d'afiliats, el 16% de la població activa, i en el seu millor moment, just abans de la caiguda del Mur de Berlín, havia arribat als 12 milions. En comparació, CCOO i UGT juntes tenen prop de dos milions i mig, el 12% de la població activa d'Espanya.

Alta afiliació

L'alt nivell d'afiliació a Alemanya és causa i alhora efecte de l'alt poder dels sindicats al país. Fernando Barbancho, professor de dret sindical de la Universitat de Barcelona, creu que la clau és que a Alemanya i als països nòrdics els convenis col·lectius només s'apliquen als afiliats del sindicat que els ha negociat, cosa que suposa un gran incentiu per afiliar-se. És el que a Espanya es coneix com a convenis extraestatutaris. En canvi, aquí, igual que a la resta de països que tenen un model sindical mediterrani, com Itàlia i Grècia, un conveni col·lectiu té rang de llei i s'aplica indistintament entre els afiliats i els no afiliats. A Suècia, com en altres països nòrdics, el model va un pas més enllà i, a més, els sindicats són els encarregats d'administrar les prestacions de l'atur. Entre els suecs actius, l'afiliació arriba al 33%.

Un altre aspecte diferencial dels sindicats nord-europeus és el fet que molts compten amb un fons amb el qual es paguen la part dels sous que els treballadors perden fent vaga.

L'alt nivell d'afiliació entre els treballadors alemanys i nòrdics ha garantit als sindicats una gran força de mobilització social i la capacitat d'autofinançar-se. Barbancho destaca aquest últim aspecte com la base de la seva independència. A Espanya una gran part dels pressupostos dels sindicats depèn de les subvencions estatals i des que el govern de Rajoy les va rebaixar, juntament amb les dels partits polítics, sindicats com CCOO han presentat un ERO. Això, segons l'opinió de Barbancho, ha suposat que els sindicats nord-europeus tinguin un caràcter "més professional que els dels països llatins, no tan polititzats: no adopten el paper d'oposició".

Sindicats sectorials

Aquesta tendència a la professionalització també es veu en l'estructura dels sindicats. UGT i CCOO es caracteritzen per una organització que a partir d'una estructura principal ha anat creant branques especialitzades en cada sector i divisions territorials paral·leles al sistema autonòmic. La DGB només és una estructura creada per coordinar els diversos sindicats sectorials que la integren, tot i que aquests mantenen la seva autonomia.

D'aquests, els més famosos són la IG Metal, el sindicats del sector metal·lúrgic, amb dos milions i mig d'afiliats, i el Verd.di, el principal sindicat del sector serveis i que compta amb més de dos milions d'afiliats. Aquests sindicats sectorials poden organitzar vagues o mobilitzacions pel seu compte sense comptar necessàriament amb el suport de la DGB, que, de fet, des que va ser fundada després de la Segona Guerra Mundial només ha convocat una vaga general l'any 1949.

Barbancho assenyala el declivi de certes activitats econòmiques com la causa de la caiguda de l'afiliació als sindicats. "El sector serveis té una baixa afiliació en comparació amb el sector industrial, en què sol ser alta. Com més creixi el sector serveis i els sectors amb un ús poc extensiu de la mà d'obra, més baixarà l'afiliació als sindicats i viceversa".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT