Publicitat
Publicitat

IMMERSIÓ, OFENSIVA JUDICIAL

El nou cop contra la immersió deriva de la sentència del Constitucional del 2010

El TC que revisarà la LEC serà més hostil que el de l'Estatut

L'origen de l'ofensiva judicial contra el català és la sentència del TC contra l'Estatut. Ara el nou tribunal que revisarà la llei d'ensenyament encara serà més dur perquè tindrà majoria conservadora.

Un milió de persones van sortir al carrer el 10 de juliol del 2010 per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional que, entre altres coses, va anul·lar l'article que declarava que el català havia de ser llengua "preferent" de l'administració i imposava que el castellà també havia de ser llengua vehicular. Després de quatre anys de deliberacions, un tribunal fortament polititzat i desprestigiat havia decidit amputar els pocs aspectes que suposaven un blindatge de l'autogovern, entre els quals hi havia la llengua.

El TC, format per membres designats pel PP i el PSOE, puntualitzava en la seva sentència que el català "ha de ser llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que gaudeixi d'aquesta condició". La sentència afegia que "el castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament". A partir d'aquí, el Suprem ha tingut barra lliure per dinamitar el català a l'ensenyament, com s'ha demostrat en les sentències del desembre del 2010, setembre del 2011 i finalment la d'ahir.

El Govern va treure ferro a la sentència recordant que la llei d'educació de Catalunya és la que regeix el sistema educatiu català, però la LEC també està recorreguda al Constitucional pel PP i el tribunal que l'analitzarà pot ser més "dur" que el que va amputar l'Estatut.

Ja aleshores estava pendent de renovació, però ara tot indica que el relleu dels tres magistrats que hi són amb el mandat caducat -Eugeni Gay, Javier Delgado i Elisa Pérez Vera, i el que va morir el 2008, Roberto García Calvo- és imminent. Si no hi ha cap entrebanc d'última hora, està previst que aquest divendres el PP i el PSOE facin públics els noms dels nous integrants del Tribunal Constitucional. Tot i que encara no se'n coneix la identitat ni el currículum, el Constitucional passarà a tenir majoria conservadora i, en principi, més hostil contra Catalunya.

Un català al TC

El govern espanyol considera que un cop l'alt tribunal s'ha pronunciat sobre la legalització de Sortu, no hi ha cap excusa que justifiqui un ajornament del compromís que van adquirir al febrer Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba per renovar-lo abans que acabi el període de sessions al Congrés. Tant CiU com el PSC han demanat que entre els nous membres hi figuri un català. El setembre del 2008, quan encara governava el tripartit, la comissió d'afers institucionals del Parlament va triar els catedràtics Encarna Roca i Antoni Rovira com a candidats catalans al Constitucional, complint el mandat de l'article 180 de l'Estatut.

Tant Josep A. Duran i Lleida en nom de CiU, com Daniel Fernández, en nom del PSC, han recordat aquest mandat del Parlament. Duran ha advertit que seria "injust" que no hi hagués un magistrat català perquè significaria deixar Catalunya fora del Constitucional. Per la seva banda, Fernández ha assegurat que hi havia una "alta receptivitat" per part del PSOE a acceptar un candidat català.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT