Publicitat
Publicitat

Les víctimes van obtenir una indemnització estatal després d'un llarg procés judicial

Un atemptat en què l'Estat va ser declarat negligent

La tragèdia d'Hipercor va tenir un element singular de lluita cívica. Álvaro Cabrerizo, que va perdre la dona i dues filles a l'atemptat i que va morir l'any passat, va encapçalar una demanda d'indemnització a l'Estat perquè no es va desallotjar el magatzem, tot i la ràpida presència de la policia. Els advocats Juli de Miquel i Santiago Montaner van estar gairebé deu anys pujant tots els graons de la magistratura. A partir d'un precedent i de la consideració de l'Audiència Nacional (4 d'abril del 1994) que s'havia produït una "negligència operativa", finalment van arribar a la instància més alta i van guanyar.

El Tribunal Suprem -en la sentència del 31 de gener del 1996-, després de deixar òbviament clara la responsabilitat criminal d'ETA, dóna la raó al demandant, al qual se n'hi van afegir d'altres, com Robert Manrique. Els magistrats del Suprem reconeixen el dret dels demandants a percebre una indemnització per "certa passivitat o, més ben dit, conducta d'omissió de les forces de seguretat" i perquè "no es van adoptar les precaucions degudes".

L'argumentari partia de tres trucades efectuades per ETA avisant de la col·locació del cotxe bomba, amb indicis de versemblança i amb prou temps per efectuar-se un desallotjament del magatzem: deu minuts, segons recullen els jutges de la pericial dels bombers. Els lletrats anoten que el comando Barcelona truca a la Guàrdia Urbana a les 15.12 h, 56 minuts abans de l'explosió, i que en la trucada, enregistrada amb el número 3606, hi consta clarament que els terroristes emfasitzen que no s'ha de moure cap vehicle de l'aparcament i que la gent en surti. La primera unitat de la policia havia arribat a Hipercor a les 15.28 h, 40 minuts abans de l'explosió. En les declaracions, la policia admet que no van revisar els cotxes de l'aparcament i que no van donar ordre de desallotjar. La Guàrdia Urbana declarava, segons el resum de les testificals, que "l'interlocutor [de la trucada en nom d'ETA] va especificar que l'artefacte era a l'aparcament".

Avís al diari 'Avui'

Les trucades es van fer des de la cabina 530-A, davant del número 60 de la ronda de Sant Antoni. Després de la Guàrdia Urbana, el militant d'ETA marca els números d'Hipercor i del diari Avui , sempre comunicant que hi ha una bomba i l'hora que explotaria. La Guàrdia Urbana i el magatzem ho comuniquen a la policia, i l' Avui, als Mossos, que també ho traslladen a la policia, en no tenir competències.

L'escrit dels advocats Montaner i De Miquel explicita que el pàrquing es va revisar a la lleugera i sense mitjans, i que no només no van desallotjar els que eren al magatzem, no gaire gent en dia i hora no puntes, sinó que ni tan sols van evitar que continuessin entrant cotxes i persones. L'últim tiquet del parquímetre l'agafa un Peugeot 205 a la mateixa hora de l'explosió, 16.08 h. El conductor, un treballador d'una de les oficines de l'edifici, mor instantàniament, a l'epicentre d'una ona de xoc de 2.834 metres per segon, una pressió de 96.948.351 tones/metre i una temperatura de 2.300 graus.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT