Publicitat
Publicitat

EUROPA CRISI DEL DEUTE

Qui vol i qui no vol que l'euro fracassi?

Un trencament de l'euro donaria la raó als que sempre han defensat que és un projecte inviable però tindria un impacte polític sobre la construcció europea difícil de predir

Que es trenqui

El dòlar, la moneda mundial

Quan es tracta d'identificar els enemics de l'euro, totes les mirades es giren cap als EUA. La pugna dòlar-euro va néixer en el mateix moment en què va prendre cos la idea de crear una moneda única a Europa, un projecte que amenaçava de trencar el monopoli del bitllet verd com a referència per als grans intercanvis comercials al món. Però aquesta és una disputa fictícia que, si realment existeix, han guanyat sempre els EUA. L'euro no ha desplaçat ni de bon tros el dòlar com a referència mundial.

"Els Estats Units no volen que l'euro es trenqui, seria un fracàs polític europeu que ni volen ni desitgen", explica la periodista Cristina Gallach des del Consell de la UE. Això no vol dir que no hi hagi un exèrcit d'economistes als EUA especialitzats a atribuir a l'euro tots els mals de la seva economia.

Més que l'euro, si hi ha una moneda que inquieta els EUA, aquesta és el iuan xinès, que el gegant asiàtic devalua a la seva conveniència per guanyar competitivitat, una maniobra que desespera l'administració Obama.

Els mercats financers

Els mercats financers es mouen a la recerca de la rendibilitat a curt termini i un trencament de l'euro els donaria possibilitats de guanyar molts diners en un tres i no res. "Com més moviment, més oportunitats i més beneficis per als que especulen en els mercats", explica l'economista Joan Carles Suari.

Una explosió de l'euro obriria un escenari d'incertesa econòmica que és el marc idoni per fer baixar les borses, comprar accions a bon preu i revendre després, segons els economistes. A més, si tornen les monedes antigues, aquestes tindrien un valor molt per sota del canvi actual amb l'euro, i hi hauria bones oportunitats per comprar actius.

El Regne Unit, l'enemic a casa

"Ja tinc prou consells teus sobre l'euro", expliquen que li va etzibar l'expresident francès, Nicolas Sarkozy, al primer ministre britànic, David Cameron, en una de les llargues cimeres sobre com salvar l'euro que s'han fet l'últim any.

Els britànics encapçalen el rànquing dels europeus que diuen a les enquestes que no volen l'euro com la seva moneda. I el conservador David Cameron, pressionat pels mateixos euroescèptics del seu partit, va ser el responsable del trencament del consens a la Unió Europea sobre el projecte de la moneda única. El seu pas enrere l'any passat quan es va negar a firmar el nou tractat que consagra l'austeritat a Europa va deixar clar que el seu govern prioritza els interessos de la City de Londres pel davant de l'euro.

"Ells no són a l'euro ni els interessa -explica l'excap dels serveis jurídics de la UE Jean-Claude Piris-, no se'ls pot fer firmar el nou tractat per salvar la moneda única. En el futur, Europa serà cada vegada més de dues velocitats i no ens ha de sorprendre".

Que es matingui

Els països europeus

Un trencament de l'euro no seria només el final d'un projecte econòmic, suposaria un cop duríssim a la construcció europea. Els vint-i-set països integrants de la UE -diferències internes a part- són els principals interessats a mantenir intacta la moneda única, ja que la seva desaparició faria trontollar el projecte polític que relliga els països europeus des de fa més de 50 anys. Seria un pas enrere, un restabliment dels vells retrets entre els estats europeus que ningú no desitja.

L'euro es va llançar com la culminació de l'anomenat mercat únic , el que fixa la lliure circulació de persones i mercaderies dins del territori europeu, i un fracàs de la moneda única -encara que sigui només la sortida d'un dels països integrants- posaria en dubte la integritat d'aquest espai que és la base de l'economia europea.

Les potències emergents

"Els països emergents sempre han vist amb bons ulls l'aparició d'una moneda de referència mundial amb capacitat d'amenaçar l'hegemonia del dòlar", explica l'economista Joan Carles Suari. Més encara quan aquesta moneda relliga un dels seus principals socis comercials.

En països com ara la Xina, Rússia i el Brasil, que comparteixen un mateix procés d'emergència econòmica tot i la disparitat entre ells, ja els va bé que la moneda europea trenqui el monopoli del bitllet verd. I un dels grans termòmetres de la confiança en la moneda europea són les reserves mundials dels bancs centrals en divises estrangeres que en una gran majoria retenen aquests països.

El 62% d'aquestes reserves al món són en dòlars, una xifra que ha anat a la baixa els últims anys a favor de l'euro, que té una quota del 25%, tot i que el creixement s'ha frenat lleugerament des de l'esclat de la crisi de l'euro.

Les empreses globals

En una economia globalitzada, les grans empreses europees amb dimensió multinacional ho tenen millor per operar dins i fora de la UE amb una sola moneda, l'euro, que no pas amb monedes diferents per a cada un dels països on estan implantades. Més encara quan aquesta moneda única és una de les de referència al món, encara que ara passi hores baixes.

La desaparició del negoci del canvi de moneda va ser un dels grans avantatges pels quals es va llançar l'euro. Es calcula que les empreses europees gastaven cada any fins a 25.000 milions d'euros en aquesta mena d'operacions, que reviurien si l'euro desaparegués.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT