Publicitat
Publicitat

La primera injecció pública de fa dos anys també va incloure préstecs a CatalunyaCaixa i Unnim

Els partits catalans veuen tracte de favor a Bankia

Als partits catalans no els agrada la predisposició de Madrid per fer el que calgui per Bankia. El banc madrileny, igual que CatalunyaCaixa i Unnim, ja van rebre préstecs del FROB en una primera fase el 2010.

La Generalitat va exigir ahir que l'ajuda financera a Bankia es faci "en igualtat de tracte" amb la resta d'entitats de tot l'Estat. A les crítiques al rescat milionari que estaria preparant el govern espanyol s'hi van afegir altres partits catalans a l'oposició, com ara ERC i ICV, que van rebutjar que el banc se salvi amb els diners dels ciutadans en un escenari d'austeritat.

La crítica de CiU va centrar-se en el fet que es rescati Bankia amb diners públics mentre CatalunyaCaixa està en ple procés per ser subhastada (de fet, divendres acaba el termini per rebre ofertes no vinculants per quedar-se l'entitat). El cert és, però, que l'entitat catalana i la madrilenya estan en fases diferents d'un procés de reestructuració que ja fa molts mesos que sacseja el mapa financer espanyol i que ha suposat una successió de fusions d'entitats. En una primera fase, el govern Zapatero va donar suport a diverses entitats financeres, entre les quals hi havia no només Bankia sinó també CatalunyaCaixa i Unnim. Però es tractava de préstecs (Frob1), que s'han de tornar amb un interès del 7,8%.

En una segona fase de la reestructuració, alguns dels bancs (excaixes, de fet) que necessitaven recursos tenien l'opció de sortir a la borsa. És el camí que va emprendre Bankia. Altres entitats, com CatalunyaCaixa i Unnim, més petites, van descartar la sortida a la borsa i van ser automàticament intervingudes per l'Estat (a través de l'anomenat Frob2), que en aquest cas ja no és un préstec, sinó capital que, per tant, converteix l'Estat en accionista (90% a CatalunyaCaixa i 100% a Unnim). Però l'Estat no té vocació de quedar-s'hi, sinó que subhasta les entitats: ja ho ha fet amb Unnim, col·locada al BBVA sense diner públic. I ho farà al juliol amb CatalunyaCaixa.

En el cas de Bankia, el plantejament d'ajuts públics no està del tot tancat. Luis de Guindos ha plantejat els ajuts com una mena de bons al 8% convertibles en accions, per un valor de fins a 10.000 milions.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT