Otegi, l’home que compta els dies per tornar a fer política
L’esquerra abertzale està pendent de si voldrà ser candidat a lehendakari
Enviat especial a BilbaoL’esquerra abertzale és ara mateix un espai polític en standby, pendent que el seu líder natural surti de la presó. Queden pocs dies i, a mesura que s’acosta l’hora, els interrogants que planen sobre el món independentista basc es fan més tangibles. ¿Serà Arnaldo Otegi el candidat a lehendakari a les eleccions previstes per a la tardor? ¿Amb qui comptarà i amb quin projecte? ¿Com s’ho farà per frenar l’auge de Podem? ¿I per combatre l’hegemonia nacionalista d’un PNB còmode? En aquests sis anys i mig entre reixes, el polític -secretari general de Sortu- ha reflexionat molt sobre aquestes qüestions. I ha mirat amb atenció el que passava a Catalunya.
“Està tranquil per la situació però molt ansiós per sortir, escoltar i veure què passa a Euskal Herria i posar-se a treballar”, explica la seva advocada i amiga Jone Goirizelaia en una conversa al seu despatx, al centre de Bilbao. A les parets, dibuixos que li han enviat presos. A la taula -i a terra- un mar de dossiers dels casos en què treballa. Des del 2009, quan Otegi va entrar a la presó, Goirizelaia i ell han mantingut moltes converses. La situació política i social ha anat canviant i l’advocada té la certesa que el temps ha donat la raó al relat pacifista que va desgranar el líder abertzale al judici per l’afer Bateragune (el suposat intent de refer Batasuna). “Han passat totes les coses que va dir que passarien”, recorda. La més important, el cessament definitiu de la violència per part d’ETA l’octubre del 2011, poc després que l’Audiència Nacional hagués condemnat Otegi.
Redissenyar el projecte
Per què, doncs, la societat basca no ha premiat electoralment EH Bildu? En les eleccions generals del 2015, la coalició va perdre 116.031 vots respecte d’Amaiur el 2011. Segons Goirizelaia, perquè no van saber “plantejar una estratègia adequada” i perquè van perdre una part del vot d’esquerres prestat que ha trobat refugi en Podem. Aquest escenari poc engrescador per als independentistes és el que haurà d’encarar ara Arnaldo Otegi.
L’advocada assegura que ell encara no ha pres la decisió sobre si optarà a ser candidat a lehendakari. A ella li agradaria que ho fos: “L’Arnaldo és molt carismàtic, una persona amb una grandíssima capacitat política i amb molt bona relació amb la majoria de forces polítiques”. En aquests anys ha estudiat dret i anglès. Goirizelaia afirma que legalment no hi hauria cap obstacle, malgrat que l’Audiència Nacional asseguri que estarà inhabilitat fins al 2021. “Ara bé, en aquest país quan es parla d’Arnaldo Otegi passen moltes coses i són capaços de canviar la llei”, avisa amb un mig somriure de qui n’ha viscut de tots colors.
Sigui o no candidat, la seva llibertat el converteix ja, de facto,en la referència principal dels abertzales. L’acte de dissabte que ve, dia 5, al velòdrom d’Anoeta ho certificarà. A partir d’aquí, li tocarà redissenyar el projecte polític a partir del procés de reflexió que s’ha obert al si de l’esquerra independentista -l’anomenat debat Abian- i amb la vista posada en el congrés de Sortu, que s’ha avançat a abans de l’estiu.
Goirizelaia defensa transitar pel camí del dret a decidir, entès com un “acord de voluntats” que aplegui gent amb horitzons nacionals diversos. De fet, alguns (pocs) socialistes heterodoxos com Gemma Zabaleta, consellera en el govern de Patxi López, fan costat al dret a decidir.
En aquesta aposta, el ressò del procés català és innegable. Otegi “ha seguit amb moltíssim interès” el procés sobiranista, en part gràcies a les nombres visites de polítics catalans a la presó de Logronyo. Conscient que són dues realitats diferents, Otegi “ha tret les seves conclusions de Catalunya i dóna voltes a què és aplicable a Euskadi”.
