Publicitat
Publicitat

ENERGIA

Aturada eòlica, impuls solar

El Govern aposta per l’autoconsum a les llars i comença a subvencionar les bateries de les instal·lacions domèstiques

“Tenim un recurs energètic oblidat: el sol”. Així de contundent és la directora de l’Institut Català d’Energia (Icaen), Assumpta Ferran. El Govern aposta per les renovables clarament, i en concret ha posat el coll per estendre l’autoconsum fotovoltaic entre els catalans. La prova ja és aquí. La setmana que ve està previst que es publiqui el decret d’ajudes a la instal·lació de bateries a les llars. Una manera de promoure l’autoconsum basat en la tecnologia fotovoltaica.

L’energia eòlica té, i tindrà, el seu paper dins de la transició energètica que ha traçat la Generalitat per arribar al 2050 sense dependència energètica de l’exterior i amb una generació 100% renovable.

En els últims anys Catalunya s’ha situat a la cua d’Espanya en el desenvolupament d’aquesta tecnologia. I això que va ser pionera a l’Estat, amb la cooperativa Ecotècnia, engolida després per Alstom. El 10 de març del 1984 entrava en funcionament a Vilopriu, al Baix Empordà, el primer aerogenerador de Catalunya i un dels quatre primers d’Espanya. Però el desenvolupament eòlic va encallar. La prova més evident: des del 2013 la potència eòlica instal·lada a Catalunya es manté inamovible en els 1.284 megawatts, un 5% de tota la capacitat de generació eòlica que hi ha a Espanya, segons les dades del supervisor, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

La patronal eòlica catalana EolicCat fa temps que demana un altre impuls per al sector, amb un nou mapa que permeti l’obertura de nous parc eòlics en zones que, per hores anuals de vent, siguin rendibles. El pla de transició energètica reconeix que aquest últim aspecte implica una planificació territorial per determinar les millors ubicacions, i la integració dels projectes d’energies renovables en el territori perquè hi reverteixin els màxims beneficis possibles.

En canvi, la potència fotovoltaica instal·lada a Catalunya -tot i que és poca- no ha deixat de créixer en els últims anys. En l’última dècada s’ha passat de 10 megawatts el 2006 a 265 el 2016, segons la CNMC. “La regulació de l’Estat dificultant l’autoconsum és un fre, però ens hem espavilat”, assegura Assumpta Ferran, que recorda dues coses importants: el denominat impost al sol no afecta les instal·lacions de menys de 10 kilowatts, és a dir, les instal·lacions domèstiques; i el Tribunal Constitucional ha sentenciat que no es pot prohibir l’autoconsum compartit. Per al seu model, el Govern vol centrals gestionables d’energies renovables -parcs eòlics, centrals fotovoltaiques, etc.-, el cotxe elèctric com a element també d’emmagatzematge elèctric amb les seves bateries i l’autoconsum fotovoltaic. Tot això s’ha de completar amb la digitalització i les xarxes intel·ligents.

El primer pas és la convocatòria d’ajudes per a la instal·lació de bateries d’ió-liti a les llars. La Generalitat ha dotat aquesta convocatòria amb 360.000 euros. L’objectiu és ajudar que els particulars que tinguin una instal·lació fotovoltaica a casa puguin instal·lar bateries d’ió-liti, que han de permetre el subministrament en les hores en què no hi ha generació. L’ajuda és de fins al 70% del cost de la bateria, amb un màxim de 5.000 euros, i s’hi poden acollir particulars i comunitats de veïns. L’ajuda no és poca, perquè tota la instal·lació fotovoltaica en una casa, incloent-hi la bateria, pot pujar a entre 10.000 i 12.000 euros, segons els instal·ladors. “L’Icaen subvencionarà les bateries, no la instal·lació de les plaques solars, que han baixat molt de preu”, explica Assumpta Farran, que recorda que el preu de les plaques ha baixat vuit vegades el seu cost en una dècada i que són bastant assequibles.

Al cap la directora de l’Icaen hi té el model de Califòrnia, on la generació fotovoltaica ha agafat tant impuls que en determinats moments l’estat de Califòrnia paga a altres estats perquè li comprin energia sobrant.

‘Prosumers’

L’estratègia és que el ciutadà ha d’estar al centre del model i que pugui consumir i generar a la vegada, el que se’n diu prosumer, i, a més, emmagatzemar i vendre energia elèctrica al mateix temps que gestiona el seu consum, amb un rol actiu. Però hi ha dificultats. Per exemple, estendre aquest model d’autoconsum és relativament fàcil a les zones rurals, amb molts habitatges unifamiliars o comunitats de pocs veïns. Però és més difícil en trama urbana, sobretot a Barcelona.

A més, hi ha un problema afegit important: el paper que ha d’assumir la xarxa de distribució elèctrica. No és el mateix enviar l’electricitat des de les actuals plantes de generació fins a les llars que gestionar una xarxa en què cada llar és alhora productora i consumidora.

En tot cas, per arribar als objectius hi ha pressa. Gairebé el 55% de l’energia elèctrica a Catalunya té origen nuclear. “Després de França, Catalunya és el país més nuclearitzat d’Europa”, explica Assumpta Farran, que recorda que el pla de transició energètica preveu el tancament de les nuclears en 10 anys.

LES CLAUS

1. Per què s’ha aturat la inversió en parcs eòlics a Catalunya?

L’actual mapa restringeix molt les zones on es poden desenvolupar nous projectes. La patronal del sector ha fet propostes per invertir la situació, com modificar el mapa d’implantació i modificar la legislació per permetre parcs de més de 10MW sense concurs públic.

2. Per què, en canvi, creix la implantació de la fotovoltaica?

Perquè s’ha abaratit molt la inversió que s’ha de fer. Els panells solars costen una vuitena part del que costaven fa 10 anys. Algunes indústries i granges agrícoles han vist en la fotovoltaica, malgrat l’impost al sol, una oportunitat per abaratir els seus costos energètics.

3. ¿Cap a quin model apunta el pla per a la transició energètica?

Vol potenciar el productor consumidor, i en aquesta política hi té un paper fonamental l’energia fotovoltaica. El pla preveu sistemes de producció a les llars que permetin el màxim d’autoconsum per a les famílies amb energies renovables.

4. Per què se subvencionen les bateries d’ió-liti?

El Govern creu que és una tecnologia comprovada que permet a les llars emmagatzemar energia. La Generalitat ha decidit no subvencionar la instal·lació de generació, sinó les bateries que permeten acumular l’energia generada sobrant per al posterior consum.

5. Quins són els objectius finals de la política energètica catalana?

El pla de transició preveu el tancament de les centrals nuclears en 10 anys. Aquestes centrals aporten actualment més de la meitat de l’energia elèctrica que es produeix a Catalunya, el segon país més nuclearitzat d’Europa després de França. Per tant, cal buscar alternatives amb celeritat.

6. Quins són els principals reptes als quals ha de fer front el nou sistema?

La digitalització és clau per permetre el nou productor-consumidor. Cal adaptar les xarxes de distribució i fer-les intel·ligents, ja que l’energia no circularà només en un sentit, de les centrals generadores a les llars, sinó que els habitatges rebran electricitat però també n’abocaran a la xarxa.

Etiquetes

Més continguts de