El BCE avisa: la crisi xinesa ja afecta Europa
Draghi rebaixa les previsions de creixement i d’inflació i es mostra disposat a aplicar més estímuls si calgués
MadridMario Draghi està disposat a afegir més combustible a la màquina d’imprimir diners. Els avisos de debilitació de l’economia pel contagi de la crisi als països emergents i el baix nivell d’inflació a l’eurozona van portar ahir el president del Banc Central Europeu a prometre que, si cal, l’organisme podria ampliar o allargar el programa de compra massiva de deute que té en marxa des del mes de març i que -en teoria- caduca el setembre del 2016.
Els porucs mercats tenien ahir la vista posada en el banquer italià, després que en les últimes setmanes les borses europees hagin començat a patir les conseqüències de les crisis als països emergents, sobretot a la Xina i l’Amèrica Llatina. Si bé Draghi no va canviar substancialment el seu pla d’acció previst fins ara (el BCE té en marxa un pla de compra de bons de 60.000 milions mensuals i ahir només va anunciar que ampliava el límit de bons d’una emissió en concret que pot comprar, del 25% al 33%), sí que va enviar el missatge que està disposat a fer-ho si l’economia s’afebleix. I ja ho ha començat a fer, segons les previsions del mateix organisme emissor, que ahir es va veure obligat a rebaixar una dècima la previsió de creixement i inflació per enguany.
Segons els nous pronòstics, el producte interior brut (PIB) de la zona euro avançarà un 1,4% aquest any, en lloc de l’1,5% previst anteriorment. L’any que ve creixerà un 1,7% (dues dècimes menys) i el 2017 avançarà un 1,8% (en lloc d’un 2%). És a dir, es manté el camí cap a la recuperació, però a un ritme més baix, segons va afirmar Draghi a l’inici del seu discurs, pronunciat després de la reunió del consell de govern del BCE. En aquesta reunió es va decidir mantenir els tipus d’interès en el mínim històric del 0,05% i seguir cobrant a aquells bancs que decideixin guardar els seus diners al BCE en comptes de prestar-los.
La inflació trontolla
Però el creixement del PIB no és l’únic indicador que preocupa a Draghi, que ahir va celebrar el seu 68è aniversari amb un consell de govern envaït, altra vegada, pel pessimisme. El BCE té en els seus estatuts el mandat de mantenir la inflació just per sota del 2%, molt lluny del 0,2% en què està ara. De fet, el programa de compra de bons es va aprovar, oficialment, per estimular els preus, però, després d’uns mesos en què la inflació havia repuntat, el còctel de males notícies macroeconòmiques a escala mundial n’ha contrarestat l’efecte. Tant és així que el BCE també va refer ahir les previsions d’inflació a la baixa: els preus creixeran un ínfim 0,1% aquest any (la previsió anterior era del 0,3%). Fins i tot, segons va admetre Draghi, és “possible que en els pròxims mesos tinguem alguna dada d’inflació negativa”, que, de moment, no es podria considerar deflació, segons el banquer, perquè respon sobretot a circumstàncies puntuals, com els baixos preus del petroli. Sense tenir en compte el preu de l’energia, l’IPC creixerà un 0,9% aquest any.
De cara a l’any que ve, però, la previsió d’inflació també es va retocar a la baixa: els preus pujaran un 1,1%, quatre dècimes menys del que estava previst. S’acostaran a l’objectiu marcat pel BCE el 2017, amb un ascens de l’IPC fins a l’1,7%. Aleshores, el banc preveu que el creixement del dinamisme econòmic, la debilitat de l’euro i, sobretot, una pujada del preu del petroli faran tornar els preus a nivells més acceptables.
Com és habitual, només cal una paraula de Draghi per excitar o desanimar els mercats. I les paraules d’ahir van ser ben rebudes pels inversors, que van empènyer les borses als guanys de manera immediata. L’euro, per la seva banda, va perdre valor respecte del dòlar.
L’FMI també està intranquil
Abans de la compareixença de Draghi, la pressió sobre el banquer perquè mostrés la seva cara més flexible i procliu als estímuls monetaris va créixer. Ahir mateix, el Wall Street Journal publicava un informe del Fons Monetari Internacional en què crida els països desenvolupats a impulsar mesures d’aquest tipus per contrarestar els riscos. L’FMI demanava a Draghi que fes, justament, el que va prometre, és a dir, que ampliés el programa de compra de bons si la inflació no millora.
A l’organisme li preocupa que la crisi a la Xina pugui tenir “repercussions pitjors de les previstes” en l’economia d’altres països del món, que podrien dur a perspectives de creixement “molt més febles”. Per això l’FMI no només va demanar acció al BCE, sinó que va sol·licitar una resposta “coordinada” de les principals economies mundials per mitigar els riscos. El Fons va cridar a mantenir les polítiques monetàries. Amb aquest missatge va voler intervenir en el debat que es viu als Estats Units, on la Reserva Federal podria apujar els tipus abans que s’acabi l’any.
