Publicitat
Publicitat

El Cercle d'Economia reclama a l'Estat reformes per acabar amb la corrupció perquè "posa en perill la democràcia"

Juan José Bruguera defensa que l'única sortida "possible" al Procés és una "solució negociada". Puigdemont i Rajoy participaran a la 33a reunió del Cercle d'Economia, que recupera el seu vessant més econòmic

Davant els temps d'incertesa, reformes a Europa i a l'Estat. Amb aquesta recepta, el Cercle d'Economia ha presentat aquest divendres la seva opinió d'actualitat, en què demana a les institucions estatals que treballin per un millor funcionament de la vida pública –especialment per fer front a la corrupció– i els planteja una bateria de reformes entre les quals destaquen la petició de canvis en el model de finançament autonòmic i en la integració política de les nacionalitats.

Abans que dijous comenci a Sitges la 33a reunió del Cercle –que, com és tradicional, inaugurarà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i clourà el president del govern espanyol, Mariano Rajoy–, el president del Cercle, Juan José Brugera, ha recordat que la seva posició sobre el debat territorial ja és coneguda, i ha reiterat que l'única sortida "possible" és "una solució negociada". En aquest sentit, ha apuntat que el Cercle defensa "constantment" que cal "diàleg i pacte" per arribar a un acord que permeti "deslliurar-se" d'aquest debat. 

Tanmateix, en aquesta ocasió l'informe del Cercle passa de puntetes pel Procés i es limita a recordar que al mes de març ja va demanar en un informe "diàleg, reforma i respecte al marc legal", malgrat subratllar que la relació entre Catalunya i l'Estat "no és l'únic, ni tan sols el més greu dels problemes que ens amenacen".

On sí que fa especial incidència el Cercle és en la necessitat de lluitar contra la corrupció, i per això situa entre les principals reformes a dur a terme un canvi en la llei que regula el finançament dels partits i també "diversos ajustos en el funcionament del sistema judicial". La corrupció és segurament, segons el Cercle, "la més gran de les amenaces per a la vida en democràcia i la recuperació econòmica".

També Europa, en opinió del Cercle, ha d'afrontar una etapa de reformes per fer front a les incerteses i l'auge dels populismes i els nacionalismes. Amb les últimes eleccions franceses ben presents, els empresaris criden a "conjurar el risc que representa el populisme per a la democràcia, l'economia de mercat i el projecte europeu".

Unes jornades amb menys pes polític

La 33a reunió del Cercle d'Economia a Sitges –que comença dijous sota el lema 'Societat, política i economia en temps d'incertesa' i s'allargarà fins dissabte– recupera, però, aquest cop, el seu vessant més econòmic. Després que l'any passat les jornades estiguessin marcades per la repetició de les eleccions espanyoles, aquesta vegada només Puigdemont i Rajoy i els responsables econòmics del seus governs –el vicepresident, Oriol Junqueras, i el ministre d'Economia, Luis de Guindos– dotaran la jornada de contingut polític.

"Els polítics es manifesten sempre, els tens sempre. El CEO d'Unilever no el tens cada dia", ha resumit Brugera, que ha tret ferro a l'absència de polítics al programa i ho ha emmarcat en un context en què pesen més altres aspectes. De fet, ha arribat a explicar –sense dir noms– que hi ha hagut polítics que els han demanat d'anar-hi i que el Cercle els ha dit que no.

Entre els convidats destacats a la jornada hi ha també la secretària general adjunta de les Nacions Unides, Cristina Gallach; el premi Noble d'economia l'any 2014, Jean Tirole, i l'economista Barry Eichengreen.

Més continguts de