Creix la presència espanyola en estats amb pocs impostos
Oxfam denuncia l’augment de l’elusió fiscal
MadridEmpreses pantalla que semblen un joc de nines russes, registre de marques en estats amb els impostos molt baixos, préstecs entre grups per deduir encara més impostos... Aquestes situacions no han fet més que augmentar entre les grans empreses espanyoles durant la crisi mentre l’Estat perdia en recaptació per als serveis bàsics. Així ho afirma l’últim informe d’Oxfam Intermón, que intenta posar xifres a “l’excessiva opacitat” de la fiscalitat de les multinacionals. I és que pràcticament totes les empreses de l’Íbex-35, concretament 34, tenen filials registrades en paradisos fiscals o bé en estats com Irlanda i Holanda, on els impostos són molt baixos.
Segons les dades de l’ONG, que ha passat dos anys elaborant l’estudi La il·lusió fiscal, durant els pitjors anys de la crisi les empreses de l’Íbex-35 van augmentar fins a un 44% el nombre de filials en estats on la tributació és més baixa. Si el 2012 hi havia 561 filials, el 2013 eren 810. D’aquestes, 352 estan registrades a Delaware (Estats Units), un petit estat de la Costa Est, preferit també pels grans gegants nord-americans. Del 2009 al 2012 es van triplicar les empreses espanyoles amb una sucursal en aquest estat -la majoria amb una plantilla mínima i registrades en un mateix edifici-, en un moment en què a l’Estat es rescatava la banca amb diner públic, el govern central apujava l’IVA fins a un 21% i s’arribava a nivells rècord d’atur.
Aquestes xifres contrasten amb la dràstica caiguda de la recaptació a Espanya de l’impost de societats, que ha baixat un 57% entre el 2007 i el 2014. Segons l’ONG, si Espanya aconseguís reduir a la meitat el frau fiscal i acostar-se a la mitjana europea, podrien recaptar-se 25.500 milions d’euros més, 18.300 dels quals provinents de grans fortunes i grans empreses. Aquesta quantitat seria suficient per cobrir el 82% del pressupost de la Generalitat el 2014 o superaria fins a 3,5 cops el compromís d’un 0,7% d’ajuda als països en vies de desenvolupament.
Que moltes de les grans empreses paguen pocs impostos, o no els paguen on desenvolupen la seva activitat econòmica real, sinó ben lluny, ja no és un secret. Ho admeten el mateix G-20 i l’OCDE, que en plena crisi econòmica i financera s’han vist obligats a reconèixer -davant de dades com les de la llista Falciani o l’escàndol del Luxleaks- que aquestes estratègies són una pràctica habitual.
Segons els càlculs d’Oxfam Intermón, cada any els països en vies de desenvolupament perden almenys 100.000 milions de dòlars per abusos fiscals de grans transnacionals, tant per l’evasió fiscal com pels incentius discrecionals concedits a algunes grans empreses. Al seu torn, la UE deixa de recaptar cada any per l’evasió fiscal un bilió d’euros, l’equivalent a dues vegades la despesa pública en salut dels seus 508 milions d’habitants. I a Espanya, segons els càlculs de l’organització, el frau fiscal és de 59.000 milions, superior a tot el pressupost públic en sanitat.
Les pimes paguen més
L’informe destaca tres modalitats. La més estesa és la que practiquen Apple o McDonald’s, registrar la propietat intel·lectual de la marca en paradisos fiscals, perquè per qualsevol operació s’hagi d’enviar una part dels diners allà. El segon mecanisme estrella són els préstecs entre grups. Segons les estadístiques oficials del ministeri d’Economia, un 26% de la inversió espanyola a l’exterior serien préstecs que fan les multinacionals de l’Estat a les seves filials, que es fan al marge dels canals de finançament tradicionals. Aquestes transaccions tenen una deducció de fins al 30% del benefici del grup. Com a tercera mesura hi ha els abusos en els preus de transferència: des de l’Estat es ven per 10 a la filial del paradís fiscal, allà s’apuja el valor a 100 i en un tercer país es ven per 101. El marge d’impostos, doncs, es paga en un paradís fiscal.
El rànquing d’entitats espanyoles amb filials en paradisos fiscals i països de poca tributació l’encapçala el Banco Santander, seguit d’ACS, Iberdrola, Abengoa i el BBVA. Si aquestes empreses, com també la resta del llistat (vegeu gràfic), haguessin suportat el 2013 la pressió fiscal de les pimes, l’Estat hauria recaptat 8.227 milions més. Segons Hisenda, les primeres van pagar un tipus efectiu de l’impost de societats d’un 5,3% i les pimes un 16%.
