Draghi doblega Suïssa i el franc es dispara
La moneda del país helvètic puja un 16% a l’espera de la compra de deute públic del BCE
BarcelonaEl setembre del 2011 el Banc Nacional de Suïssa (BNS) va decidir fixar un canvi mínim per a la divisa del país helvètic, el franc suís, respecte a l’euro. Ho va fer perquè aleshores, en un moment de gran incertesa als mercats, la moneda suïssa es va convertir en un valor refugi per a inversors de tota la zona euro, cosa que n’elevava el valor i comprometia una economia molt depenent de l’exterior. Fins al 40% de la riquesa del país alpí prové de l’exportació, un percentatge nítidament superior a l’alemany (32%) o l’espanyol (20%). Aquesta decisió va fer que, des d’aquell moment, el BNS encetés una política de comprar divises estrangeres (principalment l’euro) per evitar que el seu preu caigués. Ahir, tres anys i mig després, aquesta política es va acabar.
Thomas Jordan, president del BNS, va anunciar ahir per sorpresa que els temps del tipus de canvi mínim d’1,20 francs suïssos per euro ja són història. Segons va explicar, “el tipus de canvi mínim es va instaurar en un moment d’una enorme sobreavaluació del franc suís i de màxima incertesa en els mercats financers”. Segons el banquer central, la moneda helvètica “continua altament sobreavaluada”, malgrat que des de l’anunci es va produir l’efecte esperat. De fet, l’euro va arribar a canviar-se a 0,8636 francs suïssos (un ascens del 28% del seu valor) i finalment va quedar instal·lat en la paritat, cosa que suposa que, en un sol dia, la moneda helvètica va guanyar un 16% respecte a la moneda única.
Jordan va afegir que una altra raó per a la seva decisió ha sigut l’aprofundiment de les diferències entre les polítiques monetàries de les principals divises, i va advertir que possiblement aquesta tendència “s’accentuarà més”. El BNS també va voler recordar que la depreciació que l’euro ha estat patint respecte al dòlar debilitava el franc suís envers la moneda dels Estats Units (que és el segon país, per darrere d’Alemanya, que més importa productes suïssos).
La decisió del banc central helvètic va desencadenar una tempesta als mercats. La Borsa de Zuric va caure un 8,6% i tots els valors excepte un van acabar amb pèrdues. En el sector financer, els títols de Credit Suisse van caure un 10,9%, els d’UBS un 11,7% i els de Julius Baer un 11,4%. Altres valors suïssos també van patir: Nestlé va caure un 6,2%, Swatch es va deixar un 16% i Adecco un 8%.
“Em falten les paraules”, va dir el director general de Swatch, Nick Hayek. “L’acció de l’SNB d’avui és un tsunami per a les exportacions, per al turisme i finalment per a tot el país”, va afegir.
El problema de la deflació
L’emissor suís va acompanyar aquesta decisió abaixant el tipus d’interès als dipòsits fins al -0,75%, com a invitació als bancs perquè prestin els seus diners.
L’economista Edward Hugh va explicar a l’ARA que, més que una decisió, el gir del BNS és resignació: “No podien mantenir el valor del franc i s’han rendit a la capacitat més gran del BCE per posar diners al mercat”. Segons Hugh, “abaixar el valor de la divisa és una cosa que tothom intenta però que només els més forts poden fer”.
A més, l’economista considera que aquesta decisió l’endemà que els tribunals validin la compra de deute per part del BCE és la prova inequívoca que l’adquisició de bons sobirans és “imminent”.
