Elusió fiscal, batalla perduda

WashingtonPfizer ha decidit canviar de casa. La companyia farmacèutica número u del món, coneguda per fabricar la Viagra i fundada a Brooklyn, Nova York, el 1849, busca així reduir els impostos que paga cada any. La seva operació per traslladar la seu social a Irlanda ha creat molta polèmica als Estats Units, tot i que aquest és un tipus d’elusió fiscal que, a diferència de l’evasió fiscal, és legal.

De fet, en l’última dècada, més d’una seixantena d’empreses nascudes al país han deixat de ser nord-americanes, segons el Servei de Recerca del Congrés dels EUA. La més recent, per exemple, era Burger King, que ara és canadenca. A més, aquesta tendència s’ha incrementat sobretot en els últims dos anys.

Aquestes companyies reubiquen el seu domicili fiscal a països amb un règim fiscal més benèvol -i en molts casos, europeus-, però la majoria de vegades mantenen els seus centres d’operacions en ciutats nord-americanes. És el cas d’Allergan, la farmacèutica que es fusionarà amb Pfizer, que té la seu social a Dublín tot i que l’oficina central continua a Parsippany, a New Jersey.

La fusió entre Pfizer i Allergan es farà a través del que s’anomena inversió fiscal -en el sentit de canvi d’ordre, no en el de posar diners-. Pfizer comprarà la companyia amb seu irlandesa, fabricant del producte d’estètica Botox, per 160.000 milions de dòlars tot i que, legalment, Allergan, que és una empresa molt més petita que el seu competidor, serà el comprador oficial. D’aquesta manera, el gegant farmacèutic passarà a tenir la seva seu social a Irlanda. I, si la compra no s’atura, juntes crearan la farmacèutica més gran del món amb un valor de mercat de 320.000 milions de dòlars.

Operacions “antipatriòtiques”

El president nord-americà, Barack Obama, va qualificar l’any passat aquest tipus d’operacions d’“antipatriòtiques”. Tot i que també ha reconegut que el país ha de reformar el seu sistema fiscal i reduir l’impost de societats, que amb un tipus del 39,1% és el més alt dels països industrialitzats. Aquest tipus, però, és més baix quan s’apliquen les exempcions, i se situa, per a les grans empreses, al voltant del 13%, segons dades del govern.

El Departament del Tresor dels EUA va aprovar la setmana passada un paquet de mesures per mirar d’aturar el canvi de residència fiscal d’empreses nord-americanes. Tot i així, el cap d’aquesta institució, el secretari Jack Lew, va afirmar que cal que el Congrés aprovi una reforma fiscal si es vol posar fi a operacions com la de Pfizer i Allergan.

La fusió d’aquestes farmacèutiques ha provocat també les crítiques de legisladors i candidats presidencials dels dos partits -que normalment no es posen d’acord en gairebé res-. Això sí, la seva solució per pal·liar el problema difereix. Mentre que els demòcrates volen aprovar més restriccions per impedir aquest tipus d’operacions, els republicans creuen que cal fer abans una reforma del sistema fiscal.

La preferida en la cursa per a la nominació presidencial demòcrata, Hillary Clinton, va afirmar aquesta setmana que calen “mesures enèrgiques” contra l’elusió fiscal. Clinton va acusar Pfizer d’aprofitar buits legals per evitar pagar la seva “part justa” d’impostos i que els perjudicats de la fusió seran els “contribuents comuns”.

Per la seva banda, el candidat presidencial republicà i líder a les enquestes, Donald Trump, va assegurar que el trasllat de domicili fiscal de la farmacèutica novaiorquesa a Irlanda és “desagradable”. “Els nostres polítics haurien d’estar avergonyits”, va afegir. El magnat immobiliari, però, no vol més regulacions sinó rebaixar els impostos.

“El Congrés pot aprovar lleis per aturar els canvis de seus sense fer primer una reforma fiscal”, subratlla Richard Phillips, expert del Centre de Justícia Fiscal. Els legisladors, diu, poden aprovar una llei que “no permetria a les empreses ser estrangeres si continuen sent gestionades i controlades des dels Estats Units o si la majoria de la nova empresa segueix en mans de la companyia americana original”.

Guanys a l’exterior

Pfizer calcula que el nou gegant farmacèutic tindrà una càrrega impositiva d’un 17%, molt per sota del 25% que paguen als Estats Units. I, per tant, podria estalviar-se més de 2.000 milions de dòlars gràcies al trasllat a Dublín.

És per casos com aquest que alguns experts econòmics, i també països europeus com Alemanya, creuen que Irlanda actua com un paradís fiscal. El govern irlandès, però, ho nega i diu que el país atrau empreses estrangeres pel seu un règim fiscal competitiu, la gent i la seva posició en el comerç mundial.

Pfizer, i altres empreses que han fet el mateix pas, no només busquen un tipus impositiu més atractiu, sinó també evitar pagar impostos pels guanys que generen les seves filials a l’estranger. Els Estats Units són l’únic país entre els països desenvolupats que grava aquests beneficis, tot i que les empreses ja hagin pagat impostos en el país on els van realitzar. Aquest sistema, que s’anomena sistema “global” de fiscalitat, contrasta amb el “territorial” que utilitzen altres països, i que consisteix a taxar només els beneficis procedents d’activitats nacionals.

Les empreses nord-americanes només paguen quan repatrien aquests beneficis. Moltes, però, no ho fan i guarden els diners en paradisos fiscals com les illes Caiman a l’espera d’una aministia fiscal com la del 2004. Segons un estudi de Ciutadans per la Justícia Fiscal, les grans companyies nord-americanes tenen dos bilions de dòlars en paradisos fiscals. La tecnològica Apple, per exemple, hi té 181.000 milions.

Els Estats Units, i altres països del món, fa temps que afirmen que aquestes pràctiques s’han d’acabar, però continuen sense prendre mesures contundents per reduir tant l’evasió com l’elusió fiscal.