Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

Rajoy ajorna les inversions promeses en infraestructures

El govern espanyol deixa per al 2020 el 70% de la inversió del corredor mediterrani a Catalunya

Mariano Rajoy promet però no es compromet. Els anuncis d’inversions que va fer el president espanyol la setmana passada a Barcelona com a part de la seva estratègia per desactivar el procés sobiranista es van plasmar ahir a mitges en els pressupostos generals de l’Estat que va presentar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, al Congrés, i que contenen una baixada generalitzada de les inversions a les comunitats autònomes, juntament amb una política econòmica de continuïtat amb la de l’etapa de la majoria absoluta.

Catalunya no és la comunitat que surt més malparada d’aquestes retallades, però la inversió al territori cau en gairebé 30 milions d’euros, fins als 1.149,58 milions. Això suposa un 13,4% de la inversió total, el percentatge més alt des del 2011 i un increment de gairebé 3 punts respecte al pressupost de l’any passat -del qual només es va executar, aproximadament la meitat-. Però suposa, una vegada més, que la inversió queda molt per sota del pes de Catalunya en població i producte interior brut.

En la distribució pluriennal de la inversió -els projectes a quatre anys vista que s’ha marcat el govern espanyol en aquests comptes-, a grans trets es compleixen les promeses de Rajoy, que passen per invertir 4.200 milions d’euros en la comunitat fins al 2020. Però en lloc de comprometre la inversió per als pressupostos d’aquest mateix any, Rajoy imputa el gruix de l’augment de la inversió als exercicis posteriors, en una estratègia que li permet presentar les dades com a complidores de les seves promeses, però que no el compromet de manera immediata, sinó que ho fia a la negociació dels comptes d’altres anys.

Així, a tall d’exemple, la inversió d’Adif -propietària de les infraestructures del servei de Rodalies de Catalunya- serà, segons els comptes, de 132 milions d’euros aquest any i es duplicaran fins als 259 milions l’any que ve, mentre que Renfe, que opera el servei, invertirà 92 milions el 2017 i 231 milions el 2018. Aquestes xifres, però, estan subjectes al compliment real, que en exercicis anteriors ha quedat molt lluny del pressupostat. Adif pretenia gastar 84 milions a Catalunya el 2016 i es va quedar en 37 milions, segons les previsions actualitzades amb els comptes d’ahir, en línia amb l’execució que van fer Renfe i la branca d’Adif propietària de les línies d’AVE.

Més detalls el 2018

El cas del corredor mediterrani és encara més sagnant, perquè Rajoy no només ajorna el gruix de la inversió sinó que la reserva per a l’últim any de la legislatura, el 2020. Aleshores es gastaran, segons el pla pressupostari, el 70% dels diners que s’invertiran en tot el període en els trams catalans d’aquesta infraestructura, que, en termes globals, continua rebent menys inversió que altres com el corredor nord-oest, tot i la prioritat atorgada per Brussel·les a la infraestructura mediterrània de mercaderies.

Montoro va ser el primer a admetre-ho: “El programa que va presentar el president se sustenta en aquest pressupost, però n’avançarà més el 2018. Aquest és el pressupost base, aviat ens tornarem a trobar per entrar amb més fermesa en aquestes xifres d’inversió”. Aquesta estratègia reforça la desconfiança ja explícita de la Generalitat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va assegurar ahir que els comptes són una “desautorització rotunda dels compromisos que va adquirir Rajoy la setmana passada”.

Les cinc claus: rècord en pensions i reforç de les partides 'antiprocés'Al seu torn, el ministre responsable d’infraestructures, Íñigo de la Serna, també va voler donar més detalls del repartiment de les “polèmiques” -com ell mateix va descriure- inversions territorials que han provocat recels arreu del territori espanyol. De la Serna va qualificar els plans del seu ministeri de “realistes” i, després de situar Catalunya com la segona comunitat on més invertirà Foment amb un total de 1.306 milions d’euros ( xifra que difereix de la presentada per Hisenda perquè comptabilitza altres partides), va assegurar que “es compleixen tots els compromisos que el president ha traslladat a la societat catalana” perquè ja va deixar clar que era un pla a quatre anys vista.

El ministre va detallar que la xarxa de Rodalies rebrà 271 milions d’euros, el 73% del total de 374 milions que es destinaran a Rodalies de tot l’Estat. Per al corredor mediterrani, el ministre va apuntar que aquest 2017 es gastaran 715 milions del total de 3.123 fins al 2020 per a la millora dels accessos al port de Barcelona, Castelló, Sagunt, Cartagena i la terminal de Tarragona.

Més armes que infraestructures

En global, però, la inversió en infraestructures prevista per l’Estat és de 5.392 milions d’euros, una xifra prop d’un 11% inferior a la de l’any passat. I si, a més, s’hi afegeixen les infraestructures corresponents a Agricultura i Energia, encara pateix una davallada més accentuada, superior al 21%, fins als 7.480 milions d’euros. Aquesta caiguda contrasta amb l’augment del 32% de la despesa en Defensa, que arribarà als 7.650 milions pel pagament d’armes. També s’augmenta el pressupost per a Justícia (+7,7%) i en Sanitat (+2,3%), però cau (-0,9%) en Cultura. A més, es dispara el que l’Estat destina a pensions, que ja pesen el 40,7% del total. Les pensions, a més, necessiten un crèdit de 10.000 milions per tapar el forat del sistema, un crèdit que dispara fins als 45.000 milions les emissions de deute que el govern de Rajoy té previst fer aquest 2017.

En conjunt, l’Estat gastarà 343.102 milions, un 2,5% menys que l’any anterior, i en un any en què assegura que el creixement econòmic serà superior al 2,5%, cosa que estimularia prou el consum per incrementar prop d’un 8% la recaptació, segons Montoro, que presentava el projecte demanant a la resta de grups que se’ls prenguin com “una base” però que aviat tindran l’oportunitat de tornar a fer carta de reclamacions per al 2018.

Amb un horitzó polític incert -les primàries al PSOE amenacen de tornar a fer saltar pels aires la governabilitat, i el fantasma de l’avançament electoral torna a planar sobre el Congrés-, Rajoy espera que les promeses a altres partits i comunitats (com les Canàries, on sí que augmenta la inversió) convencin el mínim exigit de diputats. Al mateix temps, però, deixa escapar la primera oportunitat per concretar la seva oferta per a Catalunya.

Un 1% del PIB per tapar el forat de la Seguretat Social

El buidatge de la guardiola de les pensions tindrà un impacte en els comptes de l’Estat de l’1% del PIB, segons els pressupostos que va presentar ahir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. La insuficiència dels ingressos de la Seguretat Social continuarà fent imprescindible treure diners del Fons de Reserva, que no té prou diners per passar aquest any.

Per això, el govern espanyol ha pressupostat fer un préstec de 10.192 milions d’euros a l’organisme encarregat de pagar les pensions, equivalent a aquest 1% del PIB. Amb això, Montoro pretén curar-se en salut i preveu fer un préstec en la part alta de les previsions. D’aquesta manera, el govern espanyol no deixarà a zero el Fons de Reserva, sinó que complementarà el pagament de les pensions -especialment de les pagues extres de l’estiu i del Nadal- a crèdit i amb càrrec a la guardiola.

En concret, del fons se’n trauran 7.300 milions d’euros, que, sumats als 10.200 milions del crèdit, suposen un desfasament entre ingressos i despeses de la Seguretat Social de 17.500 milions, un 1,7% del PIB espanyol. Amb això, les reserves quedaran en 7.700 milions més, una fracció dels més de 66.000 que es va trobar Rajoy en aquesta guardiola quan va accedir al càrrec, el 2011.

Més continguts de