EMPRESARIS
Economia 18/12/2014

Joan Rosell s’imposa per la mínima a la CEOE

Derrota Garamendi per només 33 vots i serà president fins al 2018 d’una patronal dividida

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
La campanya electoral de la CEOE ha estat marcada per les lluites internes entre els partidaris del president de Cepyme, Antonio Garamendi, i els de Joan Rosell.

MadridJoan Rosell continuarà quatre anys més al capdavant de la CEOE. Ahir es va imposar per la mínima al president de Cepyme, Antonio Garamendi, a l’assemblea electoral de la gran patronal, la primera en què un líder de l’organització en exercici s’havia d’enfrontar a una revàlida per seguir en el càrrec. La contesa va ser de les més ajustades de la història de la CEOE. Això i la proliferació d’un document anònim molt crític amb Rosell (vegeu l’article d’aquesta mateixa pàgina) van posar sobre la taula les lluites internes que hi ha dins de la patronal. Rosell va rebre només el 52,2% de suports i es va endur 345 vots enfront dels 312 del seu rival. Són deu punts menys del que Rosell va aconseguir el 2010, quan es va imposar rotundament amb el 62,5% dels suports a Santiago Herrero, fins al gener vicepresident de la CEOE, quan va deixar el càrrec després de ser imputat en una presumpta estafa.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

No ha sigut l’únic de plegar. Fa només dos mesos, el president de la patronal madrilenya CEIM i també vicepresident de la CEOE, Arturo Fernández, presentava la seva dimissió per l’escàndol de les targetes black de Caja Madrid i Bankia. I al cap de només tres setmanes ho feia el llavors president de Cepyme, Jesús Terciado, imputat per presentar factures falses. Joan Rosell ha anat perdent així un seguit de puntals en les eleccions del 2010 i els sectors partidaris d’un canvi han confluït al voltant de Garamendi. Tot i que el vot és secret, la patronal de la construcció i del metall ha deixat clar que volien ser alternativa a Rosell, mentre que Foment del Treball continuava fent pinya al voltant de l’empresari català.

“Estic decebut amb alguns, molt pocs”, va declarar ahir Rosell després de saber-se els resultats. Ho tenia clar i el seu primer discurs després de la reelecció no va ser una crida al consens, sinó un avís per a navegants: la junta actual no té cap mena d’intenció de canviar de rumb. En aquest sentit, va criticar els que “fan molt de soroll i entenen la CEOE com una propietat privada i particular”, un dard dirigit al president de la patronal de la construcció (CNC), Juan Lazcano, i la del metall (Confemetal), Javier Ferrer.

Per a Rosell, “agradi o no”, la solució passa per més “governança i transparència”. “Hem fet un canvi profund, amb comptes transparents i molt participatius. No són opinions, són realitats”, va afegir intentant calmar els ànims per tots els escàndols de corrupció recents que han neguitejat els 1,8 milions d’empreses i 3 milions d’autònoms i professionals que representa la CEOE. A l’assemblea electoral celebrada ahir al Palau Municipal de Congressos de Madrid hi van participar el 86% dels 773 vocals cridats a les urnes (només va haver-hi tres vots en blanc i cap de nul).

Garamendi va respondre demanant una reflexió sobre els resultats i va transmetre al president de la CEOE la seva lleialtat. Rosell, però, no va aclarir si guanyar amb tan poc marge el portarà a integrar la candidatura vençuda al govern de la patronal les pròximes setmanes.

El repte de recuperar influència

Els altres fronts de Rosell per als pròxims quatre anys són recuperar la influència d’altres temps i assegurar els fons que la patronal rep per fer formació contínua. El govern central ha permès que acadèmies privades i les cambres de comerç puguin optar a rebre aquests diners, cosa que a la CEOE (tradicional gestor dels fons, juntament amb els sindicats) ha aixecat una gran polseguera, com va explicar aquest diari.

Alhora, l’executiu popular ha diluït les patronals tradicionals i ha començat a donar més pes a noves organitzacions, com el Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC), el think tank format per les grans multinacionals de l’Íbex-35, o la recentment creada Cambra d’Espanya, nascuda a instàncies del ministeri d’Economia i liderada pel president de Freixenet, Josep Lluís Bonet.

El missatge d’ahir de Rosell va ser, sobretot, de continuisme per als pròxims anys. “Les reformes són l’única opció de futur”, va dir, insistint en el seu discurs habitual. Va ressaltar que ha començat la recuperació i la recuperació de llocs de treball -“tot i que els milions de parats pesen com una llosa”, va puntualitzar-, però va advertir sobre el creixement de l’endeutament.

stats