SitgesJosé Juan Ruiz (Tarancón, Conca, 1957) és l’economista en cap i gerent del departament de recerca del Banc Iberoamericà de Desenvolupament (BID). Té una llarga trajectòria a Llatinoamèrica, on va treballar una dotzena d’anys per al Banco Santander. També té experiència en l’administració, on ha ocupat càrrecs com el de secretari general d’economia internacional i competència del ministeri d’Economia.
¿Com ha viscut la crisi Llatinoamèrica?
Ells estan doctorats en crisis. Les seves elits han detectat moltes semblances en la crisi europea. El que ha passat a Europa és una cosa que ja han viscut: una aturada de l’entrada de capital per desconfiança, desequilibris. La seva reacció va ser dir: “A Europa li anirà molt malament”. Però hi ha dues diferències. La crisi a Europa és en països amb 20.000 dòlars de renda per càpita. L’altra diferència és la fortalesa de les institucions.
¿El continent tornarà a registrar creixements elevats com abans?
Llatinoamèrica té un creixement tendencial d’un 3%, però ara és d’un 1% perquè hi ha tres grans països en recessió: Veneçuela, el Brasil i l’Argentina.
Quan en sortiran?
Al Brasil ja es preveu creixement per a l’any que ve. L’Argentina anirà més lenta perquè té unes eleccions a la vista. I a Veneçuela li costarà més, però haurà de fer alguna cosa perquè el pas del temps no soluciona els problemes.
¿Hauran de fer ajustaments tan forts com els que s’han fet aquí?
El que no farà Llatinoamèrica són ajustaments que suposin anar enrere en el procés de modernització institucional i social que ha aconseguit. El tema no és ajustar a l’engròs, sinó que hi hagi ajustaments intel·ligents.
¿Quan es posi al dia serà una zona atractiva per a les empreses d’aquí que hi vulguin invertir?
És poc probable que les empreses espanyoles tinguin presència al món sense tenir un pes important a Llatinoamèrica. I els americans també han descobert Espanya. Ara ja hi ha inversions seves aquí. I hi ha molts executius d’aquí a les empreses espanyoles de Llatinoamèrica, que són els que van saber reaccionar quan va arribar la crisi, fins i tot abans que el govern.
¿Per a les empreses d’aquí, Llatinoamèrica és una oportunitat?
Hi ha moltes grans empreses que ja hi són. Crec que hi ha un tipus de mitjana empresa espanyola, no em refereixo a les petites, que en certa mesura té un molt bon camp per córrer. Llatinoamèrica evolucionarà, no es quedarà en els 12.000 dòlars de renda per càpita i en un 30% de classes mitjanes. Hi haurà una evolució com la que es va viure aquí i això suposarà oportunitats per a les empreses d’aquí.
En quins sectors?
En infraestructures i en material de transport. A Llatinoamèrica crec que tenen un dèficit d’infraestructures i només per posar-se al dia s’hi haurien d’invertir entre 5 i 6 punts del PIB durant els pròxims 20 anys. I no són trens d’alta velocitat. Hi ha un greu problema d’infraestructures urbanes.
