Publicitat
Publicitat

COMERÇ

108 poblacions catalanes poden obrir els diumenges, amb alguns casos sorprenents

Municipi turístic, o una excusa per liberalitzar horaris

Als municipis turístics no els afecta la proposta espanyola de liberalitzar horaris comercials: ja obren els diumenges. Entre els 108 que hi ha a Catalunya, però, n'hi ha que no compleixen criteris objectius.

Què tenen en comú Palau-solità i Plegamans, amb 14.300 habitants, 1.000 segones residències i 16 llits d'hotels, i Salou, amb 32.000 places hoteleres i el triple de segones residències que de principals? Aparentment no gaire -l'una té una base econòmica eminentment industrial i l'altra viu del turisme-, però totes dues formen part d'una llista que assegura als seus comerciants carta blanca per obrir tots els dies de l'any: són part del club dels 108 municipis turístics que hi ha a Catalunya, que no estan afectats per les mesures de liberalització d'horaris que proposa el govern espanyol i que ha posat en peu de guerra l'executiu català i bona part dels comerciants.

La majoria de les localitats d'aquesta llista, a la qual ha tingut accés l'ARA, s'ajusten perfectament a la definició que la llei fa del que ha de ser un municipi turístic. Ha de tenir més llits d'hotel, casa rural o segones residències que d'habitatges principals, però d'altres no quadren amb aquest criteri objectiu. L'escletxa legal per la qual es pot accedir a la preuada distinció és l'afegit que la llei preveu com a requisit: que tinguin "una gran afluència turística". El criteri menys objectivable, per imprecís.

Fins ara s'han donat situacions flagrants, que han aixecat les ires del petit comerç. La inauguració del centre comercial Ànec Blau, a Castelldefels, que pot obrir els diumenges -és en una població turística- malgrat que l'afluència de clients és eminentment local, n'és un exemple. Com aquests, molts municipis dels 108 presenten dubtes. La majoria dels visitants de la Sénia, al Baix Camp, per exemple, hi van per comprar mobles i tot i així se la considera localitat turística i permet obrir els diumenges.

Revalidar l'estatus

Però fins i tot en casos com el de Palau-solità i Plegamans, que semblen molt allunyats de l'estàndard de ciutat turística, els responsables municipals volen seguir-ho sent. La població -que acull els polígons industrials on hi ha, per exemple, la seu central de l'empresa Mango, Estampaciones Sabadell i la companyia de derivats sanguinis Grifols- té, entre altres reclams, "el parc de l'Hostal del Fum, on va molta gent els diumenges a fer un pícnic", argumenta el regidor de Comerç i Turisme, Miquel Rovira Badia.

Per això, i per la pressió dels comerciants locals per mantenir l'estatus actual, el consistori té la intenció de seguir postulant-se com a municipi turístic. Fins al 2011 aquest atribut era inamovible: un cop es declarava, no hi havia marxa enrere. Amb la llei òmnibus, però, el Govern va establir que els compliment dels criteris s'havien de sotmetre a revisió periòdicament. Si no és que l'Ajuntament al·lega un perjudici econòmic per la pèrdua de l'estatus.

Ara el govern espanyol vol incidir encara més en aquesta via. Segons la proposta de decret llei amb què treballa el ministeri d'Economia, les comunitats autònomes estaran obligades a definir una zona de llibertat comercial total en les seves ciutats més turístiques, perquè segons el ministeri és "especialment necessari" avançar en aquesta direcció, per aprofitar el potencial de creixement econòmic que hi ha en aquest sector a l'estat espanyol. Això a Catalunya obligaria l'Ajuntament de Barcelona a donar via lliure als comerços de les zones més turístiques per aixecar la persiana de dilluns a diumenge.

Les patronals comercials consideren deplorable aquesta proposta, que acompanya les altres mesures de liberalització d'horaris proposades per Madrid. "És una imposició", considera el president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi, que hi veu l'interès d'afavorir "uns determinats centres comercials que hi ha als centres de les grans ciutats". Tot i així, no es mostren bel·ligerants pel que fa al marc actual, excepte en els casos que consideren que representen un abús. "L'important és que es compleixin els criteris que marca la llei i decideixi la Generalitat", argumenta Goñi.

Més continguts de