Objectiu: limitar els rescats
L’Estat vol reduir la factura que ha de pagar l’administració per salvar infraestructures en fallida
BarcelonaVista la magnitud de la tragèdia, l’estat espanyol vol curar-se en salut per futures fallides en infraestructures. La vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar ahir que l’executiu està preparant una nova normativa en la contractació pública per reduir l’import que ha de pagar a les concessionàries si cal rescindir el contracte.
Aquesta reforma s’inclouria en l’avantprojecte de llei de contractes del sector públic i té previst reduir la responsabilitat patrimonial administrativa (RPA) del govern en cas de fallida de la concessió. “Si a l’empresa concessionària li és imputable el motiu pel qual es resol el contracte, ja no tindria garantida la recuperació de tota la inversió”, va detallar Sáenz de Santamaría. És a dir, que si la culpa és de l’empresa l’Estat no pagarà tant com fins ara. Segons la vicepresidenta del govern espanyol, la reforma vol incentivar “uns càlculs més rigorosos en les inversions necessàries en les concessions d’infraestructures”.
La RPA és la garantia que cobreix el sector privat en les concessions d’infraestructures públiques. Fins ara si una d’aquestes concessions resultava insostenible i acabava en concurs de creditors, com ha passat amb el magatzem de gas Castor o les vuit autopistes radials de Madrid, l’administració havia de retornar no només el preu d’inversió sinó també el de finançament bancari. L’objectiu d’aquesta reforma és que l’Estat acabi pagant només pel valor de la infraestructura i no per les inversions fetes per construir-la.
El forat de les autopistes fallides
Aquesta nova reforma no té caràcter retroactiu. Així, doncs, l’Estat no s’estalviarà els 4.500 milions que li costaria liquidar les vuit autopistes de peatge en fallida, les anomenades radials de Madrid. Els principals accionistes de les concessionàries, però, eleven a 5.700 milions d’euros el cost que tindria executar la RPA en aquestes vies.
En el cas d’aquestes carreteres, els accionistes van invertir 1.760 milions per construir les vies que deixen ciutats com Guadalajara, Toledo o Ocaña a “20 minuts de Madrid”, com va presumir José María Aznar aleshores. A més, les concessionàries deuen prop de 4.000 milions a la banca i 500 milions més a les constructores. En cas que l’Estat no nacionalitzés aquestes vuit vies i es procedeixi a liquidar-les, els accionistes perdrien aquests més de 1.700 milions de la inversió, però l’import de finançament bancari se’l quedaria l’Estat. Aquest és l’import que a partir d’ara l’Estat es vol estalviar. Així, les concessionàries hauran d’assumir més risc, ja que no veuran garantit el retorn de la inversió si no aconsegueixen rendibilitzar-la.
Actualment, les infraestructures en concurs de creditors són les quatre radials de Madrid, però també les altres quatre vies que van sortir del mateix paquet: la carretera de pagament a Toledo, la que uneix Ocaña i Rueda, trams de l’AP-7 a la costa de Múrcia i el peatge deficitari per arribar a Barajas.
Tot i això, els alts costos d’expropiació per a la construcció d’aquestes vies i el baix nivell de trànsit d’aquestes carreteres que, a més, fa set anys que disminueix progressivament, van conduir aquestes infraestructures a la fallida i a demanar el concurs voluntari de creditors.
Aquesta reforma pretén evitar que es repeteixi el problema en cas de futures fallides. De moment, però, com que no és una mesura retroactiva, per fer front a la situació actual el govern va presentar a principis d’aquest any un pla per integrar totes aquestes vies en una empresa nacional i amb una quitança del deute del 50% amb les entitats creditores. Així, la nova societat pública d’autopistes només reconeixeria als bancs uns 2.400 milions de deute, en comptes dels prop de 4.000 milions que actualment sumen les vies. La proposta es va plantejar a finals de març als sis grans bancs i a la patronal de constructores i concessionàries Seopan.
La creació d’aquesta entitat pública, que s’ha d’aprovar per reial decret, integraria nou empreses concessionàries que sumen 748 quilòmetres d’autopistes, el 22% de l’actual xarxa de pagament. Amb tot, encara no s’ha definit com pagarà l’Estat els 470 milions d’euros que segons les societats concessionàries ha de pagar pels sobrecostos de construcció.
