Publicitat
Publicitat

ECONOMIA

Quatre respostes per entendre la crisi grega

Itàlia i Espanya, junt amb la banca francesa i alemanya, serien les grans perjudicades si el no guanya al referèndum que proposa Iorgos Papandreu.

1. Per què la convocatòria d'un referèndum provoca aquest daltabaix?

Perquè era inesperat i perquè podria esfondrar els esforços d'Europa per solucionar la crisi del deute. Després d'intenses negociacions, la setmana passada els líders europeus van arribar a un acord per –entre d'altres coses– salvar Grècia de la fallida. L'acord establia una condonació d'almenys el 50% del deute grec i un segon rescat de 130.000 milions d'euros (Grècia ja havia rebut un primer rescat, acordat el maig del 2010, de 110.000 milions). A canvi, Brussel·les exigia a Atenes l'aplicació de diverses mesures per reduir dràsticament el dèficit.

Tot i que l'acord no s'havia tancat definitivament (els detalls s'havien d'acabar de polir en les properes setmanes), semblava que, per primera vegada en molt de temps, s'encarrilava una solució per a la crisi del deute europeu.

2. Té dret Papandreu a convocar un referèndum?

El té, tot i que els socis europeus l'acusen de deslleialtat perquè en cap moment va avisar que ho faria. Tot sembla indicar que, si l'ha convocat, és perquè ha vist que la majoria dels grecs no comparteixen la seva opinió. Les enquestes indiquen que un 60% de la població s'oposa als acords europeus de la setmana passada. Davant d'aquesta situació, Papandreu ha decidit consultar el poble. Malgrat que el pacte anticrisi establia una solució per a Grècia, també obligava el país hel·lè a executar fortes retallades, amb l'acomiadament de funcionaris, la rebaixa dels seus sous i la instauració de nous impostos, per exemple. Tot i aquestes dures mesures, Papandreu va aplaudir l'acord europeu i va dir que, sense ell, Grècia "s'hauria col·lapsat".

3. Què passarà si Grècia vota no?

La conseqüència immediata seria que Grècia no rebria els 130.000 milions corresponents al segon rescat i, segurament, es declararia en fallida. Això possiblement implicaria un impagament més elevat (en comptes del 50% acordat la setmana passada), cosa que perjudicaria seriosament la banca alemanya i francesa. Els grans bancs d'aquests dos països tenen grans quantitats de deute grec a les seves carteres i un impagament total de Grècia podria malmetre seriosament els seus comptes. A més, si això succeeix Europa haurà demostrat la seva incapacitat per solucionar una crisi interna, fet que difícilment generarà entusiasme entre els inversors internacionals. D'aquesta manera, països com Espanya probablement tindran més problemes per trobar inversors que comprin el seu deute i els interessos pujaran.

Paral·lelament, països com Finlàndia ja han dit que la victòria del no al referèndum comportaria l'expulsió de Grècia de la Unió Europea, malgrat que no està clar si això seria tan senzill.

4. Quins serien els països més perjudicats?

França i Alemanya patirien, especialment per l'exposició de la seva banca al deute grec, però possiblement les grans perjudicades serien Espanya i, sobretot, Itàlia. El país presidit per Silvio Berlusconi està pagant uns interessos rècord pel seu deute i el dimarts la prima de risc italiana es va disparar fins als 450 punts, un nivell considerat insostenible (el mateix dia, la prima de risc espanyola va acabar en 376 punts). Europa i els empresaris italians pressionen Berlusconi per a que apliqui noves reformes per tranquil·litzar els mercats. Fins ara, el primer ministre ha anat donant llargues, però no sembla que tingui molt més marge de maniobra.

Un contagi de la crisi grega a un gran país com Itàlia o Espanya segurament també deixaria desfasats els acords europeus de la setmana passada. Malgrat que el fons de rescat es va ampliar fins a un bilió d'euros, aquests diners podrien ser insuficients per salvar un gran estat. I Europa entraria en una crisi institucional profunda.

Més continguts de