Uber s’enfronta als EUA a una antiquada legislació laboral
Cal una interpretació flexible dels jutges per no acabar amb aquest model de negoci
Als francesos no hi ha res que els agradi més que resistir-se a la força del capitalisme anglosaxó. El 25 de juny els taxistes francesos van paralitzar París amb una protesta contra Uber. El 29 de juny la policia va detenir dos dels directius d’Uber a França. Des del punt de vista d’Uber, tot plegat suposa un inconvenient sense importància: París només és una de les 300 ciutats on ofereixen els seus serveis. El que sí que resulta més preocupant és el que està passant als Estats Units, concretament a San Francisco, on Uber té la seu.
El 3 de juny el Comissionat del Treball de Califòrnia va dictaminar que l’empresa haurà de pagar 4.152 dòlars (la majoria en concepte de despeses) a una antiga conductora, Ann Berwick. El tribunal al·lega que Berwick era una empleada contractada i no una treballadora autònoma, com defensava Uber. L’empresa apel·larà contra la sentència, però el cas suposa un presagi del que pot passar en un futur pròxim: als jutjats de San Francisco ja s’han presentat dos casos més que tracten la mateixa qüestió. Si les sentències acaben sent contràries a Uber, les despeses laborals de la firma poden augmentar significativament, ja que es veuria obligada a pagar la seguretat social dels conductors, a més de les seves despeses. I el valor de l’empresa al mercat, que actualment és d’uns 40.000 milions de dòlars, podria ressentir-se’n.
Uber no és l’única gran empresa nord-americana que pot veure el seu model de negoci afectat per la legislació laboral. L’any passat, el consell general del Comitè Nacional de Relacions Laborals va decidir que tractaria McDonald’s com si tingués una única directiva (formada per alts càrrecs executius i propietaris de les franquícies) encarregada de contractar el personal de tots els restaurants de la cadena. Aquest criteri aviat es posarà en pràctica en un judici, en el qual deu treballadors d’un restaurant McDonald’s de Virgínia asseguren que van ser acomiadats per motius racials.
Tant Uber com McDonald’s s’enfronten a grups molt poderosos, capaços de mantenir llargues batalles legals i de guanyar-se l’opinió pública. Les perspectives són més aviat fosques. Un advocat que defensi Uber podria argumentar que l’empresa només intenta crear un mercat i proporcionar un fòrum en el qual venedors i compradors de trajectes en cotxe poden trobar-se. Un advocat que hi anés en contra, podria replicar que Uber exerceix un control considerable sobre els seus treballadors. Igualment, un advocat defensor de McDonald’s podria argumentar que són les franquícies les que contracten i acomiaden els treballadors. Un advocat anti-McDonald’s podria apel·lar a la detallada normativa interna de l’empresa, que estableix com s’ha de formar els treballadors dels restaurants i com han de servir els clients.
Canvi de model laboral
El problema fonamental és que als Estats Units la legislació no ha aconseguit adaptar-se al mercat laboral modern. Les lleis sobre el treball estan basades en la fair labour standards act [normativa sobre el treball just], que es va aprovar l’any 1938 durant la presidència de Franklin Roosevelt. En aquella època, una gran part de treballadors nord-americans treballaven en fàbriques, la majoria de dones no treballaven fora de casa i la diferència entre contractats i autònoms estava molt més definida. Avui dia, amb l’economia sota demanda, la gent pot vendre la seva capacitat de treball i llogar les seves propietats (ja sigui un cotxe o un apartament) mitjançant breus acords que es gestionen pel mòbil.
Que la llei estigui tan antiquada implica que els jutges haurien de ser com menys intervencionistes millor. Tractar totes les franquícies de McDonald’s com si tinguessin una única directiva les obliga a aplicar un sistema de gestió únic. Que els jutges adoptin una actitud menys intervencionista és una necessitat més urgent en el cas d’Uber. El més important de l’economia sota demanda és que ha suposat un èxit rotund no només per als consumidors, sinó també per als treballadors que busquen més flexibilitat. Des de fa dos anys, el nombre de conductors d’Uber s’ha anat doblant cada sis mesos. Algunes companyies que funcionen amb aquest model acaben contractant els seus treballadors. Però altres empreses haurien de tenir l’opció de mantenir-se tal com estan. Els conductors d’Uber (i els seus col·legues en altres empreses) podrien beneficiar-se d’altres ajuts i prestacions si fossin contractats, però també tindrien més limitacions sobre la seva jornada laboral i el cost de contractar-los faria que hi hagués menys ofertes laborals.
Cal que els Estats Units actualitzin la seva legislació laboral. Aquesta revisió requerirà un equilibri difícil: els legisladors han d’acceptar que la gent vol treballar amb un horari més flexible i que la tecnologia ha creat nous mercats a partir dels excedents de mà d’obra i d’actius improductius, però també han de tenir present que el país necessita recaptar impostos per pagar els ajuts i serveis públics.
És probable que un procés d’actualització com aquest trigui molt de temps. Els jutges haurien de deixar les portes obertes a tantes opcions com sigui possible. L’última cosa que el país necessita són interpretacions excessivament estrictes de lleis antiquades, perquè només aconseguirien destruir noves idees de negoci i boicotejar la creació de llocs de treball.
