La banca no se’n surt
Els beneficis dels sis grans bancs espanyols cauen malgrat la dràstica reducció de provisions
BarcelonaEls bancs encara no han acabat de veure la llum després de la llarga nit de la crisi i ja tornen a patir. Els resultats d’aquest primer trimestre dels sis grans bancs espanyols així ho acrediten: el Santander, el BBVA, CaixaBank, Bankia, el Sabadell i el Popular han guanyat un 22% menys que en el mateix període de l’any passat: els guanys conjunts han caigut de 4.137 a 3.198 milions d’euros.
El descens és especialment preocupant pel moment en què arriba: amb la cotització de tots els bancs espanyols en caiguda lliure aquest 2016, la manera de compensar els accionistes és amb dividends, que han de sortir dels guanys. La situació empitjora encara més si s’observa que un element que penalitza molt els beneficis, com són les provisions (diners que es destinen a cobrir les pèrdues esperades en el futur), també ha caigut en picat.
En el primer trimestre els sis grans bancs van provisionar 3.925 milions, un 22% menys que ara fa un any. Els beneficis, doncs, s’haurien d’haver disparat, fet que només s’ha donat al Sabadell (vegeu gràfic). Les provisions han sigut tradicionalment una de les línies del compte de resultats més controvertides, perquè permeten una certa subjectivitat del banc, que pot ser més o menys prudent a l’hora de calcular futures pèrdues segons li convingui. “És normal que ara baixin les provisions, ja que la situació econòmica ha millorat i s’esperen menys pèrdues”, explica José-Luis Peydró, professor de la UPF, que recorda, a més, que les fortes provisions dels pitjors anys de la crisi “van implicar una forta baixada de crèdit per a les empreses que va tenir efectes negatius”. Les provisions han baixat fins i tot quan les entitats es poden trobar aviat amb una sentència europea que les obligui a tornar el que han cobrat de més per les clàusules terra en les seves hipoteques. Aquest expert es refereix a la situació admetent que els bancs podrien provisionar les clàusules terra (la majoria ho han fet només per a les hipoteques firmades a partir del maig del 2013) o protegir-se amb un producte derivat de cobertura.
Robert Casajuana, economista de SLM, és més contundent sobre el paper de les provisions: “És cert que hi ha una justificació [perquè les provisions hagin baixat], perquè la situació macro és millor i això permet menys impagats i préstecs de dubtós pagament, però sí que penso que els bancs, per compensar altres problemes, han minimitzat les provisions i han sigut menys prudents”.
Les dificultats del negoci
Què ha passat, doncs, perquè els beneficis hagin caigut tan significativament respecte a l’any passat? La primera resposta cal trobar-la en els ingressos. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, admetia aquesta setmana que “la recuperació econòmica no ha arribat al sector financer” perquè les seves vendes no han crescut. Això es nota en el marge d’interessos (molt castigat pels tipus baixos que imposa el Banc Central Europeu) i les comissions (que pateixen pel mal moment de la borsa des d’inici d’any). Un altre motiu que sorgeix dels parquets mundials és el cost de finançament: “Als mercats han tornat els dubtes sobre la salut dels bancs italians i de Deutsche Bank, i això no afecta a Espanya però sí que encareix el cost a què es financen les entitats”.
Hi ha altres causes. Casajuana assenyala que “els resultats extraordinaris s’han reduït i les vendes són ara més petites”. Té un paper més delicat el negoci immobiliari que mantenen els bancs d’ençà de l’esclat de la bombolla immobiliària. La tendència és que les pèrdues multimilionàries es vagin reduint, però encara no prou. “Les vendes encara es fan amb descomptes molt grans; l’impacte és millor del que era però hauria de ser molt millor, fins i tot donar beneficis”, diu.
Mentre la banca manté una titànica lluita a la recerca de més eficiència, totes les mirades apunten al BCE i els tipus d’interès. Els experts, però, discrepen sobre el futur. Peydró creu que el supervisor no vol perjudicar els bancs i no anirà més avall. Casajuana no ho veu així: “Anirà a pitjor perquè les previsions d’inflació encara no són les que busquen”.
