Publicitat
Publicitat

Els cinc negocis més polèmics de Bankia

Les entitats que ara formen Bankia han finançat projectes desastrosos com Terra Mítica o han pagat la fiança de l'expresident balear Jaume Matas

La fusió de Caja Madrid, Bancaixa, Caixa Laietana, Caja de Canarias, Caja de la Rioja, Caja Ávila i Caja Segovia va donar a llum la tercera entitat financera d'Espanya per volum de dipòsits.


Bankia i la seva matriu, Banco Financiero y de Ahorros (BFA), han esdevingut la immobiliària més gran d'Espanya, un gegant que ha demostrat tenir els peus de fang. Aquests són els seus negocis més desastrosos i polèmics:


La principal immobiliària d'Espanya

La bombolla immobiliària va omplir els balanços de bancs i caixes d'hipoteques i préstecs concedits amb solars, promocions i habitatges com a avals, apuntats al preu que tenien abans de l'esclat de la bombolla immobiliària.


BFA va acumular un gran volum d'actius immobiliaris, principalment heretats de Caja Madrid i Bancaixa. En total, l'entitat presidida des de dimecres per José Ignacio Goirigolzarri acumulava a finals de 2011 més de 37.000 milions d'euros en crèdits vinculats al sector immobiliari, dels quals més de 31.000 es consideren de cobrament dubtós.


Aquest volum converteix BFA en la principal immobiliària d'Espanya i també en una de les més “contaminades” per la crisi del totxo. Tot i que també és l'entitat que més provisions ha fet per sanejar aquesta exposició, més de 13.000 milions d'euros, el percentatge de riscos coberts és lleugerament inferior al que ha fet la resta del sector, que ha aprovisionat un 37% de la seva exposició de mitjana.


La compra de Cristiano Ronaldo

L'estiu del 2009, quan tothom ja era conscient de la crisi i en començava a patir les conseqüències, Florentino Pérez va tornar a la presidència del Reial Madrid per la porta gran, i amb poques setmanes de diferència va fitxar Cristiano Ronaldo i Kaká per 94 i 65 milions d'euros, respectivament.


La suma dels dos fitxatges desbordava el pressupost del Reial Madrid, per la qual cosa es va recórrer a un crèdit per finançar part de l'operació. Caja Madrid va ser l'entitat que el va concedir, per valor de 76,5 milions d'euros.


L'aval del crèdit són els drets publicitaris dels dos jugadors, i el Reial Madrid l'acabarà de tornar l'any vinent a raó de tres pagaments de 25,5 milions d'euros anuals a partir del 2010.


Quan Bankia, sorgida de la fusió de Caja Madrid, Bancaixa i cinc caixes més petites, va necessitar finançament del Banc Central Europeu, va oferir com a aval un paquet de deutes que altres empreses havien contret amb Caja Madrid, entre les quals hi ha les constructores ACS, FCC i Acciona, així com el crèdit concedit al Reial Madrid


Fiança de Jaume Matas

El cas Palma Arena va portar l'expresident balear Jaume Matas al banc dels acusats per malversació dels fons destinats a la construcció d'un velòdrom a Palma. El jutge va fixar una fiança de tres milions d'euros per al dirigent del PP. L'abril de 2010 semblava que s'acostava el moment en què Matas entraria a la presó, però a última hora va ingressar els diners de la fiança.


En un primer moment no es va saber d'on provenien però finalment es va filtrar que el Banco de Valencia havia salvat Matas de la presó. Els diners van arribar després que el líder del PP balear posés les seves propietats com a aval.


L'entitat, una filial de Bancaixa ara integrada a BFA i Bankia, lluita per recuperar els tres milions d'euros. L'entitat tenia previst subhastar el palauet que Matas tenia al centre de Palma, valorat en 1,6 milions d'euros, així com tres pisos al centre de la capital balear. De moment, Matas ho va aconseguir aturar tornant una part de la fiança en efectiu.


Terra Mítica

L'any 2000 es va inaugurar el parc d'atraccions Terra Mítica, una aposta turística de la Generalitat Valenciana dirigida per Eduardo Zaplana i finançada a parts iguals pel govern autonòmic, Bancaixa i la Caja de Ahorros del Mediterráneo. El parc, que va costar prop de 325 milions d'euros, va generar pèrdues des del primer dia però la bonança econòmica en va allargar la vida amb ajudes de la Generalitat.


Finalment, la crisi n'ha accelerat la completa privatització i després d'un ERO que va acomiadar més de la meitat de la plantilla s'ha venut el 22,31% de les accions en propietat de la Generalitat Valenciana a Aqualandia, una empresa gestora de parcs d'atraccions. Bancaixa i la CAM segueixen amb la seva participació i el parc no publica els resultats des de 2008, quan ja va perdre 15 milions d'euros.


Forat del Banco de Valencia

El Banco de Valencia, del qual Bancaixa era l'accionista majoritari, va haver de ser rescatat pel FROB el novembre de 2011. L'entitat acumulava 4.000 milions d'actius immobiliaris problemàtics i un forat al patrimoni de més de 560 milions d'euros.


Era la conseqüència de la febre constructora d'abans de la crisi, especialment forta a València. De fet, el País Valencià és el territori on els pisos han baixat més de preu. Fins a un 77% en les poblacions de més de 50.000 habitants.

Més continguts de