Publicitat
Publicitat

El preu de conciliar: feina més precària i sou més baix

Les dones cobren un 19% menys que els homes a Espanya i la bretxa salarial s'ha enquistat a tot el món en els últims 20 anys

Les dones paguen un preu més alt per conciliar la vida personal i laboral. La recerca d'aquest equilibri, que recau sobretot sota la seva responsabilitat, les aboca a feines més precàries, ja no només en termes de sou –sovint més baix que els dels homes–, sinó també pel que fa a les condicions laborals en general. La feina a temps parcial és un indicador clar: a Espanya, el nombre de dones en aquest tipus de jornades és més del doble que el d'homes i s'agreuja quan hi ha fills.

Segons les últimes dades d'Eurostat, un 21% de dones entre 25 i 49 anys a Espanya treballa a temps parcial, tot i no tenir fills, mentre que el percentatge d'homes que ho fa és del 9,5%. Quan apareixen els fills, les jornades parcials creixen entre les dones i una de cada tres treballadores s'hi acull, mentre que només un 6,5% dels homes amb un fill fa aquest tipus de feines.

La feminització de la feina a temps parcial és un patró comú a Europa, on una de cada cinc dones fa jornades inferiors a la jornada completa per només un de cada dotze homes. La diferència es radicalitza quan hi ha més d'un fill. Gaiebé la meitat de dones amb tres fills o més opta per la feina a temps parcial a la UE, mentre que el percentatge d'homes en aquesta situació és de només un 7%.

A Catalunya, el 70% de les feines a temps parcial les ocupen dones

A Catalunya, el 70% dels llocs de treball a temps parcial els ocupaven dones l'any passat, segons un estudi de la UGT amb dades de l'INE. Si es miren els motius, en un 60% dels casos les dones argumenten que trien aquesta opció per tenir cura de persones dependents, ja sigui fills o altres familiars.

L'excedència també és, clarament, una opció de dones per afavorir la conciliació. Gairebé el 97% de les excedències per tenir cura d'un menor a Catalunya les exerceixen les dones, segons l'estudi de la UGT. Les responsabilitats familiars són el primer motiu pel qual la dona acaba retirant-se del mercat de treball i passa a ser part de la població inactiva. 

Les dificultats que existeixen a Espanya a l'hora de combinar els dos móns, el laboral i el familiar, queden patents en la xifra rècord d' avis que tenen cura dels néts mentre els pares treballen. A Espanya, un 30% dels avis s'ocupa dels néts, una xifra molt superior al 2% d'avis cuidadors a països com Dinamarca o Suècia, segons recull un estudi de l'Organització Internacional del Treball (OIT).

Bretxa salarial del 19%

La concentració més elevada de dones en aquestes feines a temps parcial resulta decisiva per explicar les diferències salarials que persisteixen: per cada euro que guanya un home de mitjana a Europa, una dona ingressa 84 cèntims, un 16% menys. En el cas d'Espanya, la bretxa salarial és superior i gairebé arriba al 19%, segons les dades salarials del 2014.

Les dones cobren menys, tot i que, sobre el paper, tenen un nivell de formació superior a la mitjana dels homes. A Catalunya, una de cada dues dones que treballa té estudis superiors per només un 38% dels homes. En canvi, elles tenen una presència inferior en feines de responsabilitat i càrrecs superiors.

Dues xifres corroboren el sostre de vidre que existeix a Catalunya: un 80% de les dones no tenen cap subordinat a la feina, mentre que entre els homes la xifra es redueix al 67% i, quan es parla de directives, només n'hi ha un 3,7% del total de treballadores mentre que la xifra es duplica en el cas dels homes.

Les diferències salarials al món porten dues dècades sense millora 

La bretxa salarial entre homes i dones és un llast global, segons la OIT, que constata que les diferències a tot el món s'han enquistat. En els últims 20 anys, la bretxa salarial s'ha reduït només un 0,6%. Les oportunitats de treballar que té una dona són un 27% inferiors a les dels homes a nivell global.

Feines de dones, feines d'homes

Les dones estan sobrerepresentades, és a dir, són més del 40% de la mà d'obra, en activitats menys qualificades com el comerç, la restauració, les tasques administratives o l'atenció a les persones, segons un estudi de CCOO de Catalunya. La segregació laboral les castiga doblement perquè també ha fet que hagin patit especialment les retallades de feina al sector públic els últims anys, ja que són majoria en activitats d'educació o sanitàries.

En l'últim any, els sous van començar a recuperar-se després d'un any i mig caient però aquesta millora va concentrar-se en sectors com la indústria, on hi ha més homes que dones, que no pas als serveis, més feminitzats.

Cal destacar, però, el creixement de les treballadores autònomes a Catalunya en els anys de crisi. Tot i ser moltes menys que els homes 110.600 dones per 208.000 homes- avui hi ha 229 autònomes més que el 2008. La UGT demana més incentius per afavorir la feina per compte propi entre les dones, que han estat "motor" d'aquest col·lectiu en els últims anys.