FINANCES
Economia 18/10/2017

La cúpula del “pitjor del pitjor”, a presó per falsejar comptes

Penes d’entre dos i quatre anys als directius que van portar la CAM a la ruïna

Daniel Martín
3 min
Els exdirectius de la CAM Teófilo Sogorb, María Dolores Amorós i Roberto López Abad en una imatge d’arxiu del judici.

ValènciaAhir l’Audiència Nacional va condemnar quatre exmembres de la cúpula de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) a penes que van entre els dos anys i nou mesos de presó i els quatre anys. Els delictes es remunten al juliol del 2011, quan el castell es va ensorrar. La intervenció de la CAM per evitar la fallida de l’entitat va deixar al descobert una gestió que l’exgovernador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va qualificar com “el pitjor del pitjor”. Els avariciosos anys de la bombolla immobiliària, el finançament dels projectes impulsats pel govern valencià del PP, al qual la caixa va concedir generosos crèdits, i l’aprovació de pensions vitalícies per a la cúpula directiva van propiciar l’acumulació d’uns deutes que, amb l’arribada de la crisi econòmica i el tancament de l’aixeta del crèdit, van asfixiar l’entitat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Sis anys després l’Audiència Nacional ha sentenciat que l’intent dels seus exgestors d’amagar el desastre financer durant el primer semestre de 2011 amb la falsificació dels comptes -un període durant el qual l’entitat va declarar que havia guanyat 65 milions d’euros quan en realitat acumulava unes pèrdues de 1.136 milions- tindrà conseqüències per a quatre dels seus exdirectius, que hauran d’anar a la presó si els seus recursos contra la sentència no prosperen.

Els ex directors generals Roberto López Abad i María Dolores Amorós hauran de complir una condemna de tres anys per un delicte de falsedat comptable. Un any més, quatre, és la pena que haurà d’assumir l’exdirector de Planificació, Teófilo Sogorb, a qui també se’l condemna per falsedat d’informació als inversors. En el cas del director de Riscos, Francisco Martínez, la pena és de dos anys i nou mesos. La sala absol l’últim president de la caixa, Modesto Crespo; el subordinat de Martínez, Juan Luis Sabater, i Salvador Ochoa, subaltern de Sogorb.

Relació amb el Partit Popular

La fallida de la CAM va arribar després que la caixa alacantina i Bancaixa, l’altra gran entitat creditícia valenciana, financessin projectes com el parc d’atraccions Terra Mítica, un dels emblemes de la gestió de l’expresident valencià Eduardo Zaplana. Un negoci ruïnós del qual l’administració, les dues caixes i el Banc de València van vendre el 70% de les accions a canvi que la nova titular, Aqualandia, assumís el deute de 45 milions d’euros.

Un altra relació econòmica cridanera va ser la de la CAM i l’empresari alacantí Enrique Ortiz, que el 2016 va reconèixer que havia finançat il·legalment el PP. A Ortiz -imputat en el cas Gürtel i Brugal-, sis mesos abans de ser intervinguda pel Banc d’Espanya, la CAM li va concedir un crèdit de 18 milions d’euros que se sumava al préstec de més de 100 milions que ja tenia amb l’entitat.

Sobre els directius, la sentència destaca la informació d’un informe del Banc d’Espanya que corrobora que cobraven 30 vegades el màxim permès per una dieta. Per exemple, el president, Modesto Crespo, va obtenir 640.000 euros en dos anys.

Ahir a les Corts Valencianes el portaveu socialista, Manuel Mata, va assegurar que les penes són “pobres i una mica frustrants”. La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, va defensar que la sentència només afecta els exdirigents de la CAM i que “cadascú ha d’assumir les responsabilitats del que fa”.

stats