La família Carulla paga 6,4 milions a Hisenda i el fiscal retira els càrrecs

BarcelonaEl fiscal ha acordat amb els sis germans Carulla, propietaris d'Agroalimen, demanar l'arxivament de les actuacions per a cinc d'ells i rebaixar a una multa la petició de presó per a Lluís Carulla, després que aquests hagin pagat 6,4 milions a Hisenda, per l'import i els interessos de les quotes de l'IRPF defraudades.

El fiscal Pedro Ariche ha demanat al jutjat l'obertura de judici oral pel frau fiscal i que acordi el sobreseïment lliure i l'axivament de les actuacions respecte als imputats Jordi, Artur, Aurèlia, Maria i Montserrat Carulla Font.

Després del pagament de la quantitat defraudada i l'acord assolit pels advocats de la família, Fermín Morales i Emilio Zegrí, i el fiscal, aquest sol·licita que per al sisè germà, Lluís Carulla, se substitueixi la seva petició de cinc penes de quatre mesos de presó per penes de vuit mesos de multa amb quota diària de sis euros.

En el seu escrit de qualificació, a què ha tingut accés Efe, el fiscal informa el jutge que hi ha hagut un acord de conformitat de totes les parts, després que al mes de juny passat l'Audiència de Barcelona ordenés reobrir per segona vegada la causa judicial per frau fiscal contra els sis germans Carulla.

L'Audiència va revocar el sobreseïment de la causa acordat pel titular del jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona, en considerar que existien indicis de criminalitat en l'actuació dels germans Carulla, propietaris de la companyia Agrolimen.

Els sis germans Carulla estan acusats per la Fiscalia de deixar de tributar 61 milions de beneficis a través d'una operació de compravenda d'accions entre societats del seu grup, algunes amb seu en països amb tractaments fiscals favorables.

El jutge d'instrucció, que va arxivar inicialment la causa l'octubre de l'any passat, la va haver de reobrir el gener del 2013 a instàncies de l'Audiència de Barcelona i la va tornar a arxivar l'abril de l'any passat, després de concloure que els milions que es creien evadits corresponien a una recol·locació de fons regular entre societats del grup. Després d'aquest segon arxivament, la Fiscalia va recórrer de nou davant l'Audiència de Barcelona, que li va donar la raó.

Segons la qualificació fiscal, les quotes defraudades a l'IRPF de l'exercici 2006 per cadascun dels germans imputats en cobrar els seus dividends eren: 938.767 euros Artur; 938.767 euros Lluis; 934.699 euros Aurèlia; 938.762 euros Montserrat, i 938.455 euros Maria.

El fiscal explica en el seu escrit que, "a excepció de l'acusat Lluís Carulla, president executiu del grup empresarial, no consta que la resta dels socis coneguessin que l'operació de repartiment de dividends descrita es va executar de manera opaca envers el fisc i van obrar en la convicció que s'acomodava a la legislació tributària espanyola".

El fiscal també addueix que "no ha quedat prou acreditada" la residència fiscal del sisè dels germans, Jordi, a Espanya durant l'exercici 2006, per la qual cosa demana no procedir penalment contra ell.

El fiscal informa el jutge que els germans han dipositat en el compte de consignacions del jutjat la suma de 6.408.170 euros, "la qual comprèn el principal i els interessos del total de les quotes defraudades", per la qual cosa, encara que considera que va hi haver cinc delictes contra la hisenda pública, només ha de respondre com a acusat Lluís Carulla, com a autor directe en la seva declaració d'IRPF i com a inductor en la dels seus quatre germans.

Malgrat això, el fiscal considera l'atenuant "molt qualificat de reparació" i un altre atenuant de "dilacions indegudes" i per això sol·licita per a Lluís Carulla, per a qui inicialment demanava cinc penes de quatre mesos de presó, cinc penes de 8 mesos de multa amb quota diària de 6 euros.

El fiscal demana que el jutge obri judici oral i que dicti sentència d'"estricta conformitat amb la qualificació aquí formulada", renunciant a qualsevol prova, llevat de la confessió de l'acusat.