Els grans bancs s’enfronten per liderar la digitalització

Barcelona“No ens defensem d’ells. Ataquem”, deia Ana Botín, presidenta del Banco Santander, en una entrevista al Financial Times a principis del 2015. Els blancs de l’ofensiva a què es referia aquesta banquera eren gegants tecnològics com Google i Apple, que començaven a disparar les alarmes de la banca amb noves eines per a la digitalització de les finances. Botín ja advertia aleshores que l’entitat que presideix es preparava per a l’assalt a la banca digital, i en aquesta estratègia s’emmarca la iniciativa anunciada ahir pel banc espanyol: l’aliança amb els bancs internacionals UBS, BNY Mellon, Deutsche Bank, l’operador de mercat ICAP i la start-up Clearmatics per desenvolupar un sistema interbancari basat en la mateixa tecnologia en què se sustenta el misteriós bitcoin.

Un contraatac del Santander després que abans-d’ahir el BBVA anunciés que obrirà oficines al niu d’empreses tecnològiques més prolífic del món, Silicon Valley, per aprofundir en la transformació digital. De fet, el primer banc espanyol que es va plantar físicament a la capital de la innovació tecnològica va ser precisament el Santander. Tot i això, l’entitat d’origen biscaí ha volgut deixar clar que la seva aposta és ferma i ha donat a aquesta denominada “unitat de negocis digitals” la qualitat de seu del negoci tecnològic de l’entitat, amb uns 200 professionals, entre enginyers, experts en màrqueting, emprenedors, dissenyadors i assessors digitals. Un dels objectius principals del BBVA, però, és també impulsar les seves inversions en tecnologia de les finances, el conegut fintech, un sector en el qual ja fa anys que inverteix a través de Propel Ventures -abans BBVA Ventures-, la seva pròpia gestora de fons de capital risc, amb 250 milions d’euros i especialitzada en el sector.

Tant el Santander com el BBVA tenen clar quins són els passos que cal seguir per digitalitzar-se i, com que els seus negocis es basen en l’oferta de serveis, s’enfronten en la seva pròpia cursa, mentre els gegants tecnològics van avançant en el desenvolupament del software. Una competició que passa per absorbir start-ups o invertir-hi, tancar oficines físiques, internacionalitzar i automatitzar els serveis, captar nou talent nacional i internacional i implantar de noves tecnologies d’encriptació com el blockchain.

Dues estratègies paral·leles

Amb l’aliança anunciada ahir, el Santander començarà a utilitzar de manera eficient la tecnologia de blocs. L’acord consisteix a crear el seu propi bitcoin: la moneda digital Utility Settlement Coin (UTC), una divisa d’intercanvi encriptada que permetrà facilitar les transaccions i liquidacions de manera eficient. De fet, UTC és un projecte que la start-up Clearmatics ja estava desenvolupant amb UBS i que la resta d’entitats s’han compromès a desenvolupar. En el seu comunicat, Julio Faura, responsable d’investigació i desenvolupament de blockchain del Santander, assenyala que el diner digital serà clau en el mercat financer dels pròxims anys i aclareix que les entitats ja estan en contacte amb els bancs centrals i els reguladors per assegurar que el llançament d’aquesta moneda sigui legal. Just ara fa un any el BBVA Research publicava un informe en què assegurava que la tecnologia de blocs tenia el potencial de “desplaçar i descentralitzar” tot el sistema financer.

Així doncs, les dues entitats van seguint estratègies paral·leles que busquen encapçalar la lluita per la digitalització financera. I les dues han anunciat recentment el tancament massiu de sucursals i han reforçat les seves unitats de digitalització. Carlos Torres, el nou conseller del BBVA des de mitjans del 2015, és un pioner digital, que l’any 1998 va fundar Tuhipoteca.com, un portal per calcular l’import d’hipoteques i contractar-les. Quan es va produir el relleu, el BBVA va assegurar que Torres tenia “la missió d’explorar un entorn digital disruptiu”. Fins ara, l’últim informe de l’Institut d’Estudis Borsaris assegurava que entre el Santander i el BBVA superen els clients online dels principals bancs d’Anglaterra i que a Espanya totes les entitats incrementen a un ritme d’un 20% anual el nombre de clients digitals, un negoci en clara expansió.

L’ÚS FINANCER I LEGAL DEL ‘BITCOIN’

1. Per què la cadena de blocs és útil per a les entitats financeres?

La UTC que vol desenvolupar aquesta aliança no és una novetat, ja ho han intentat fer altres empreses tecnològiques i consisteix a crear un bitcoin intern, amb paritat amb el dòlar i l’euro i en un registre col·laboratiu, que els permet estalviar-se els diversos intermediaris que han de superar cada vegada que fan transaccions entre ells.

2. ¿Hauria de repercutir d’alguna manera en el preu final per servei cobrat als clients?

Sí, perquè fa totes les operacions més senzilles, ràpides i eficients i, per tant, els estalvia molts costos. El Santander va calcular que amb aquesta tecnologia es podia estalviar 18.000 milions d’euros a l’any. A l’hora de la veritat, però, una entitat australiana que ho va començar a aplicar va acabar encarint el servei als usuaris perquè escurçava molt el temps en les transaccions. Però no tenen més remei que abaixar preus perquè ja hi ha massa start-ups que comencen a fer-ho.

3. ¿Els canvis anunciats pel Santander i el BBVA són realment transformadors?

Les dues entitats, el BBVA més que el Santander, s’han dedicat a fer molt màrqueting pregonant la transformació digital però a l’hora de la veritat han tret pocs serveis o productes reals en aquesta línia. No acaba de canviar res però en són conscients. El problema, com sempre, és que són empreses gegants i els costa molt moure’s i canviar. Les estratègies de les dues entitats, com de moltes altres, coincideixen però també tenen punts diferents. Banco Santander sembla que és més a prop d’oferir productes que el BBVA.