Les grans marques desembarquen a Cuba

L’havana“A Cuba s’hi ha d’anar ja perquè vindran els americans i en cinc anys canviarà completament”. Aquesta és la frase que porten gravada els turistes catalans i europeus que arriben a l’illa buscant l’autenticitat d’un país que feia 50 anys que estava aturat, i que sembla que per fi ha començat a caminar. La puresa encara es manté. En tota l’illa no hi ha grans marques internacionals, tret del barri turístic per excel·lència: La Habana Vieja. Destaca l’increment progressiu d’establiments de marques globals com Puma, Adidas, Lancôme, Xti, Dior, Calvin Klein, Benetton, Diesel, Lacoste, Jennifer Lopez, New Balance i Pepe Jeans en els últims anys, i amb més intensitat a partir de l’anunci del restabliment de relacions entre Cuba i els Estats Units del desembre del 2014.

La majoria dels establiments es concentren a l’icònic carrer Obispo -l’equivalent cubà a la Rambla de Barcelona- i tenen un màxim de tres anys d’antiguitat. Els aparadors són semblants als de qualsevol botiga d’una ciutat europea, però la cosa canvia quan un s’hi endinsa i comprova el gènere que s’hi ven. Tot i que els preus són gairebé idèntics -o fins i tot superiors- als europeus, la varietat de productes i peces de roba és sensiblement inferior. Hi ha pocs models de sabates i vestits, i la presentació és millorable. Tot i això, l’activitat a les botigues és molt alta i la presència de consumidors locals supera àmpliament la de turistes. Una idea que confirmen tots els dependents: “Compren igual els cubans que els estrangers”. Ho asseguren la majoria de manera quasi automàtica, tret d’alguns que assenyalen que va en funció de la botiga.

Els cubans assumeixen amb naturalitat el progressiu increment de productes que poden consumir, mentre que els estrangers observen encuriosits aquestes botigues però segueixen parant més atenció als comerços tradicionals i als reclams turístics, com els mítics Floridita i La Bodeguita del Medio. “No em compraria res d’aquestes botigues si no és que em trobés en una emergència”, explica la Raquel, una turista espanyola, justificant que no li agrada la roba que s’hi ven i que, a més, el preu és més car. Passa el mateix amb els estrangers residents a Cuba, que continuen aprofitant les seves sortides del país per anar de compres i les visites a l’exterior per obtenir productes que són difícils de trobar a l’illa.

Com gairebé tot a Cuba, l’obertura d’aquestes botigues de marques estrangeres té truc. Encara que la majoria només venen productes d’una determinada marca -també hi ha sabateries i perfumeries multimarca-, la propietat de la botiga és estatal, així com la gestió i el sou dels empleats. La marca es limita a ser la proveïdora dels productes de la botiga, acordant un preu de venda amb les autoritats per tenir beneficis i assessorant en la decoració i distribució de l’establiment. Els responsables dels establiments seleccionen els productes que volen de les marques a les anomenades “rondes de compra”, que tenen lloc aproximadament cada tres mesos, d’acord amb un pressupost establert per l’empresa estatal per a cada botiga.

Per tenir dret a obrir una botiga a l’Havana, l’empresa estrangera ha de tenir una oficina a Cuba i estar registrada a la cambra de comerç de la república caribenya, entre altres tràmits. En el cas de La Habana Vieja, on la botiga només pot tenir productes d’una marca, fet que no passa a la resta de l’illa, l’empresa estatal que gestiona els establiments és Habaguanex, que depèn de l’Oficina de l’Historiador de l’Havana. Una institució reimpulsada l’any 1982 quan el centre històric de la capital cubana va obtenir la distinció de Patrimoni de la Humanitat, i que té com a objecte social recaptar fons per a la rehabilitació i remodelació de La Habana Vieja.

‘Megastore’ de Mango

A finals d’any està prevista l’obertura de noves botigues -inclosa una megastore de la catalana Mango- a la planta baixa de l’imponent edifici Manzana de Gómez, on s’està construint un hotel. Però, com sol passar a Cuba, els passos cap a l’obertura es barregen amb decisions que van en la línia oposada. A partir del setembre, les botigues d’Habaguanex passaran a dependre de l’empresa Tiendas Recaudadoras de Divisa (TRD), que gestiona el conjunt de comerços i no treballa tant la imatge de marca dels productes que s’hi venen. “Només cal que comparis les botigues d’Habaguanex amb les de TRD”, diu inquiet pel canvi un dependent que prefereix no revelar el seu nom. En una reunió amb les botigues, TRD va assegurar que mantindria la mateixa línia que Habaguanex, però la decisió es pot interpretar com un pas enrere en la liberalització comercial per a les marques estrangeres.