Grècia reprèn avui les converses amb l'FMI i la UE sobre el nou rescat

BarcelonaLa Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), els únics prestadors que té ara el govern de Papandreu, creuen que Grècia no ha fet prou retallades per complir amb l'objectiu de reduir el dèficit públic, i li exigeixen més. "Allà on hi ha desviaments (sobre l'objectiu de dèficit), ha d'haver-hi més mesures", va explicar ahir el portaveu d'Economia de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj.

Brussel·les i l'FMI no només retreuen a Grècia que no hagi fet prou retallades. El principal problema és la manca de diligència del govern, que no ha implantat moltes de les reformes anunciades, principalment pel que fa a la privatització d'empreses públiques. Ni la Comissió Europea ni l'FMI van voler donar més detalls de l'esforç addicional que ha de fer Grècia, però la premsa grega publicava ahir una llista de 15 noves mesures que servirien perquè es desbloquegi el lliurament de 8.000 milions d'euros. Entre les noves mesures d'austeritat hi ha una nova retallada del cos de funcionaris i una pujada d'impostos.

Grècia espera amb ansietat els 8.000 milions d'euros pendents encara del primer rescat. Sense aquests diners, el país es declararia en fallida a mitjans d'octubre.

Però Atenes encara haurà de tenir més paciència: la teleconferència que van mantenir ahir els responsables de la missió d'inspectors de la troica (formada per la CE, l'FMI i el Banc Central Europeu) amb el ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, va acabar sense avenços. "Les discussions han estat productives", es va limitar a dir el govern de Papandreu.

En les converses hi van participar el ministre de Finances grec, Angelos Venizelos; Poul Thomsen, per part de l'FMI; Mathias Mors, per part de la Unió Europea (UE), i Claus Masuch, del Banc Central Europeu (BCE). Les converses es reprendran aquest dimarts.