Publicitat
Publicitat

Un concurs de creditors a la cooperativa agrícola de l'Aldea bloqueja els estalvis d'unes 3.000 persones

Els afectats comencen a presentar denúncies davant dels Mossos d'Esquadra

La falta de liquiditat ha obligat la cooperativa agrícola de l'Aldea (Baix Ebre) a presentar concurs de creditors de la secció de crèdit de l'entitat.

La conseqüència immediata ha estat que el procés ha bloquejat els comptes d'unes 3.000 persones, la majoria veïns del municipi, que tenien dipositats els seus estalvis a la secció de crèdit de la cooperativa.

Aquest divendres molts afectats s'han apropat fins a les instal·lacions de l'entitat i han expressat la seva "indignació" i preocupació per no poder accedir als seus estalvis.

Ara, aquests afectats han començat a presentar denúncies davant dels Mossos d'Esquadra.

Desenes d'afectats s'han concentrat aquest divendres al matí a les portes de les oficines de la secció de crèdit per exigir una solució al problema i recriminar als seus gestors la situació creada. Diverses dotacions dels Mossos d'Esquadra han hagut de situar-se just a la porta per evitar que la tensió acabés desbocant-se. Posteriorment, i aconsellats pels mateixos agents, molts s'han desplaçat fins la comissaria central dels Mossos per presentar denúncia.

La indignació i la impotència continua creixent a mesura que la notícia s'escampa i les solucions no arriben. "Hi tenim uns quants diners i vam venir ahir, però no hi havia un duro per a ningú. Només faltava que als pagesos, que anem prou malament, els quatre estalvis que tenim te'ls aturin. I ja no és això: i els jubilats que no tenen a ningú, amb tots els estalvis allí, de què menjaran ara? Si no tenen fills que els donin alguna cosa. Això és la ruïna total per a l'Aldea", ha manifestat davant de les oficines el pagès i empresari agrari Mateu Bonfill.

El problema generat pel bloqueig dels comptes pot començar a córrer com una bola de neu entre els veïns d'una població amb prop de 4.400 habitants, molts dedicats a l'agricultura i que veien la secció de crèdit de la cooperativa com l'opció idònia tant per cobrar nòmines, pensions o fer els pagaments habituals. Això suposa que molts no poden disposar de diners en efectiu per a les necessitats diàries més bàsiques o perquè les activitats econòmiques del municipi puguin continuar rutllant.

És el que li pot ocórrer a l'empresària agrícola Maria Pilar Estorach, propietària d'un molí d'oli. "M'ha agafat de ple, en plena campanya. Els pagesos em porten les olives i tenia diners per pagar la gent, però ara no en tinc. Amb què pago? M'ha agafat de ple, d'avui a demà", s'ha queixat, tot recordant que ningú la va avisar de la situació financera de l'entitat quan, dies enrere, va venir a ingressar uns talons. "Ens han enganyat", afegeix contrariada, preguntant-se per la responsabilitat de Caja Madrid, l'entitat vinculada amb la secció de crèdit.

Tot i que, de moment, es desconeix la magnitud del forat, diverses fonts han apuntat que ascendiria a uns 6 milions d'euros. Els dirigents de l'entitat apunten que la manca de liquiditat s'ha produït per la retirada massiva de capital per part de molts dels clients. La solució, ara, podria passar per, dintre del procés concursal, posar a la venda les instal·lacions propietat de la cooperativa per poder saldar el deute amb els impositors, atès que, com a entitat privada, el Banc d'Espanya no en garanteix els dipòsits.

D'acord amb la llei de Societats Cooperatives de 1999, aquestes entitats poden disposar de secciomns de crèdit, sense personalitat jurídica independent de la cooperativa, limitant les seves operacions actives i passives a la mateixa societats i els seus socis, sense perjudici de poder rendibilitzar els seus excessos de tresoreria a través d'entitats financeres. La mateixa llei estableix que el volum de les operacions actives de la secció de crèdit en cap cas podrà suposar el 50% dels recursos propis de la cooperativa.

"No crec que ningú s'ha posat res a la butxaca. Crec que és una mala gestió. Se fan inversions sense tenir diners i passa el que passa", abunda Bonfill. Però l'anàlisi de les causes no apaivaga la ràbia. "Han esperat la paga extra d'aquest desembre per tancar els comptes", ha apuntat Estorach, que s'haurà de fer càrrec dels seus pares, jubilats, que tenien tots els estalvis a l'entitat. "Tot el poble està a la ruïna. Ens ha tocat la loteria però a l'inrevés", ha tancat.

Més continguts de