Publicitat
Publicitat

Les nissagues del cava, al límit

La sobreoferta, la marca blanca i els conflictes interns fan virar el rumb del sector cap al ‘premium’

“La realitat del mercat, en què la sobreoferta exerceix una gran pressió sobre els preus i el consum del vi a nivell mundial està estancat, fa que haguem pres la decisió [de deixar de produir marca blanca]”. D’aquesta manera, clara i concisa, Codorníu Raventós va comunicar fa tres setmanes als seus treballadors que la mala situació del mercat vitivinícola “obligava” l’empresa a tancar línies de producció -les que es dediquen a fer marca blanca- i, per tant, a retallar la plantilla amb un ERO que afecta un centenar de treballadors dels 900 que té la companyia.

És el primer gran sotrac laboral que viu la denominació d’origen cava, una reestructuració que ha deixat en xoc treballadors i representants sindicals i ha posat en alerta la resta d’empreses del sector, que acusen l’estancament de les vendes en els resultats. Fins ara les cavistes no han trobat la manera de capgirar la situació. Ho van intentar amb la marca blanca, però el cop de timó de Codorníu -el segon grup més important del sector de Catalunya- ha fet evident que aquesta estratègia comercial no ha funcionat.

“El problema amb la marca blanca és que ha sorgit moltíssima competència i els marges de benefici s’han reduït molt; tant, que el producte entra en una espiral deficitària”, explica una font del sector, que indica també el camí triat: “Per això ara volen tornar al producte premium com més aviat millor”.

Dijous els treballadors de Codorníu van anunciar dues jornades de vaga i ahir van acordar en assemblea quins havien de ser els termes de la negociació: “Si la retallada és indispensable, com diu l’empresa, ens agradaria que es fes a base de prejubilacions voluntàries i dignes, i no pas amb acomiadaments”, va explicar ahir a l’ARA Emili Montero, secretari d’organització d’UGT-FICA a l’Anoia, el Penedès i el Garraf. A banda de la retallada de personal, Codorníu també vol unificar les marques Nuviana i Raimat, reduir l’activitat a Ruidabella i retallar costos de l’enoturisme seleccionant millor les visites als cellers.

Malgrat que Codorníu i Freixenet reben en conjunt gairebé sis milions d’euros anuals d’ajudes europees, la situació del líder del sector no és gaire millor. Els propietaris de Freixenet continuen immersos en la lluita pel control de la companyia. Segons fonts internes, el nou òrgan de govern, que reparteix el poder entre les tres famílies propietàries, no ha ajudat a reduir la tensió. Després que els bancs no concedissin el crèdit necessari al patriarca Ferrer, fonts del sector asseguren a l’ARA que una auditoria general interna hauria provocat nous problemes a la companyia.

Menys producte però més car

Tot plegat ha fet arribar els dos grans grups a un punt mort. El 2016 les vendes van quedar pràcticament estancades en els 245 milions d’ampolles i les exportacions europees van tornar a caure, sobretot a Alemanya, que fins ara era el mercat principal: l’any passat les vendes en aquest país van caure un 30%. Tot i això, el sector va facturar un 2,3% més, fins als 1.079 milions d’euros.

Per això les empreses se centren ara a produir menys -i ajustar costos- i facturar més, amb un augment de la qualitat i, per tant, del preu. Una estratègia que la resta de cellers més petits fa temps que intenten aplicar. Gramona va ser una de les primeres bodegues a defensar que el cava havia de tornar a situar-se com una beguda premium, lluny de les prestatgeries dels supermercats. De fet, la tardor passada aquests cellers ja van aconseguir, per primera vegada a la història, situar un cava a la guia internacional de vins Peñín.

La tendència cap a la sofisticació, deixant de banda la marca blanca, també comença a imposar-se entre els vins. El més passat, el celler Alta Alella també va decidir -després de mesos de deliberacions- replantejar el seu model de negoci i retallar dràsticament la producció per centrar-se en els productes de gamma alta. Aquest any el celler del Maresme produirà la meitat d’ampolles de vi i cava (passarà de 600.000 a 300.000): un canvi de rumb que també farà baixar la facturació un 50%, fins als 1,5 milions. Però la família Pujol-Busquets Guillén -a diferència de Codorníu Raventós- no tocarà la plantilla a l’espera que el fet de sacrificar el volum a favor de la qualitat els ajudi a remuntar els ingressos en dos anys.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT