Quan la patronal pagava revolucions

BarcelonaEren les 19.01 hores quan Joaquim Gay de Montellà dedicava una freda rebuda a Antoni Abad. Amb les seves patronals (Foment del Treball i Cecot) en ple conflicte, tots dos van mantenir les formes, però Abad no va trobar seient reservat a la sala règia on s’havia de retre homenatge a la història de Foment. Així, Abad va acabar a la setena fila i Gay de Montellà va prendre la paraula per presentar el llibre que Manuel Milián Mestre i Francesc Cabana han escrit sobre una patronal que és a només quatre anys d’arribar al quart de mil·lenni. L’obra, que acaba el 2011, no parla del conflicte que mantenen Gay de Montellà i Abad. El mateix acte va acabar minimitzant aquesta picabaralla a la condició d’absoluta fotesa.

Perquè Foment del Treball sí que sap el que són guerres de veritat. Així ho va relatar Milián Mestre. “La Revolució de la Gloriosa la va finançar aquesta casa”, va afirmar. A l’auditori, ple de caps platejats, li costava imaginar-se l’actual Foment, una patronal d’aromes certament antigues, finançant un alçament armat contra la Casa del Rei espanyola, com va passar el 1868. La pulsió bel·licosa de Foment no acaba aquí. Milián Mestre va explicar que també havia finançat en part la resistència espanyola a la Guerra de Cuba.

Bisbes i maçons

Entre l’expolític i Cabana van remuntar-se en la història de la patronal fins als temps dels gremis. Van recordar que Foment va respondre a l’impuls comercial de la burgesia catalana amb tota mena d’accions. Van enviar intel·lectuals i catedràtics durant tot un any a Europa perquè compressin llibres sobre la producció industrial a Europa. Van pagar estades d’enginyers a Manchester per aprendre sobre la màquina de vapor. Va ser un veritable niu de maçons que no es van estar de convidar a la junta el bisbe de Barcelona. Van pressionar el govern central per aconseguir el concert econòmic i inversions al port i a la Zona Franca -ja aleshores amb molta paciència i escàs èxit-. Va ser, doncs, “un dels primers lobis de la història”.

Ho escoltaven una selecta tria de personalitats polítiques adscrites ara a l’operació diàleg, amb Francesc Millo al capdavant, acompanyat de Josep Sánchez Llibre o Antoni Fernández Teixidó.

A l’acte també hi va intervenir Jordi Gual, president de CaixaBank, que va recordar que el primer president de l’entitat ho era també de Foment. Gual va voler recordar unes paraules que el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, va citar de Josep Pla: “El capitalisme és irracional, caòtic, incomprensible, desordenat, capritxós, injust, dolorós, trist i absurd, i tot això demostra la necessitat de mantenir-lo perquè és exactament com la naturalesa i la vida”. Al seu torn, Linde va afirmar que Pla, com ell mateix, hauria sigut un ferm defensor de la moneda única europea. Van ser les últimes paraules d’un acte que va glossar la grandesa pretèrita de Foment, i que dret, a l’última fila i amb cara de tenir també una història de poder esllanguit, va escoltar Josep Antoni Duran i Lleida.