EMPRESA
Economia 01/08/2015

Les xifres tomben la teoria de la fuga d’empreses pel procés

Madrid, per raons fiscals, és la principal receptora de companyies tant catalanes com de la resta de l’Estat

Júlia Manresa
5 min
Els experts creuen que la fiscalitat madrilenya i l’efecte capitalitat expliquen l’arribada d’empreses de tot l’Estat a la Comunitat de Madrid.

BarcelonaL’impacte sobre el sector empresarial és un dels arguments més utilitzats per les dues bandes a l’hora de trobar pros i contres a una hipotètica independència de Catalunya. Les últimes dades de l’agència de qualificació de riscos Axesor asseguren que més de 3.800 empreses han marxat de Catalunya des del 2011, és a dir, des que Artur Mas va arribar a la presidència de la Generalitat. Al mateix temps, però, les últimes xifres oficials publicades per l’Institut Nacional d’Estadística posen de manifest que Catalunya va ser la comunitat que més societats mercantils va crear el maig d’aquest any (1.700), prop de la meitat de totes les que s’haurien traslladat en quatre anys. La pregunta és inevitable: ¿les empreses marxen de Catalunya o no? I, si ho fan, per què?

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

D’una banda, les dades d’Axesor calculen el nombre d’empreses que han traslladat el seu domicili fiscal entre comunitats. Segons aquestes dades, Catalunya va perdre 3.839 empreses des del 2011 fins al primer semestre d’aquest 2015 i en va rebre 2.547, cosa que la deixa amb un saldo negatiu de gairebé 1.300 empreses en aquest període. Posada al costat de la capital de l’Estat, aquesta xifra encara crida més l’atenció. En el mateix període, la Comunitat de Madrid hauria vist marxar 5.758 empreses al costat de les 7.758 que va rebre, cosa que suposa que va rebre 1.766 empreses més. A més, el mateix informe assenyala que gairebé de la meitat de les que van decidir abandonar Catalunya ho van fer per traslladar-se a la Comunitat de Madrid, 513 al País Valencià i 392 a Andalusia. En conclusió: Madrid rep més empreses de les que perd, al contrari que Catalunya, que veu com la majoria de societats marxen cap a la capital espanyola.

Una tempesta dins un got

Durant els últims anys i amb el procés independentista de rerefons, diversos casos han aixecat polèmica, com ara el trasllat a Madrid l’any 2012 de la seu de Procter & Gamble, fabricant de productes d’higiene i neteja, després de comprar Arbora & Ausonia, o el traspàs també des de Catalunya a la capital de l’Estat de la seu social de la filial espanyola de Schlecker després de ser absorbida pel grup Dia l’any 2013.

El Govern ha negat reiteradament que aquesta sigui una tendència generalitzada. “S’ha creat una idea falsa que les empreses estan fugint de Catalunya, però és un muntatge”, afirma Pere Torres, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya. Torres insisteix a posar les dades en context. “El nombre de societats que canvien el seu domicili fiscal de Catalunya a una altra comunitat és ínfim”, reivindica. Segons dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Idescat, l’any 2014 hi havia 586.443 empreses a Catalunya. Així, les 987 companyies que van traslladar el seu domicili fiscal aquell any cap a una altra comunitat suposen un percentatge del 0,1%.

Una altra dada a tenir en compte és el ritme de creació de noves empreses. En el conjunt de l’Estat, el nombre de noves companyies va créixer un 0,8%, fins a arribar a 94.152 societats de nova creació. L’any passat, la Comunitat de Madrid va ser una de les que va crear més empreses, però també la segona que més en va perdre. El maig del 2015, en canvi, va ser Catalunya qui va passar al davant de Madrid en noves societats inscrites al registre mercantil.

També és cert, però, que associacions d’empresaris catalans han insistit en les conseqüències econòmiques del procés. Aquesta setmana Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, va remarcar que hi ha preocupació per l’impacte econòmic del procés.

Recentralització empresarial

L’informe d’Axesor situa Madrid davant de qualsevol altra comunitat. De fet, és una de les poques autonomies que sempre registra un saldo positiu des del 2008. Si agafem el cas d’Andalusia, l’any 2014 va enviar 449 empreses cap a Madrid, del total de 668 que va perdre, i en va rebre 483. Per què trien Madrid les empreses espanyoles a l’hora de traslladar el seu domicili fiscal?

D’una banda, hi ha l’efecte de capitalitat. Per qüestions burocràtiques, la centralitat de les institucions i les infraestructures faciliten la feina a moltes empreses. Jordi Guarch, fiscalista assessor de Roca Junyent, afirma que “des de fa uns anys l’administració s’ha anat recentralitzant i, per tant, també l’economia”. Segons diu, “el diner atreu el diner”. De l’altra, també hi ha avantatges fiscals. El marc tributari madrileny no ofereix cap privilegi respecte a l’impost que una empresa ha de pagar com a tal, l’impost de societats. Tal com aclareix Guarch, aquest tribut és estatal i no varia entre comunitats. Tot i això, recorda que cal tenir en compte quin tipus de societats són les que s’hi traslladen. “Si es tracta de societats patrimonials, tenir el domicili fiscal a Madrid sí que té avantatges clars: l’impost de patrimoni no existeix, l’IRPF és més baix i l’impost de successions és simbòlic”, explica Guarch. Aquest assessor afirma que és més comú trobar persones que canvien de residència de Catalunya a Madrid per una qüestió de patrimoni que no pas casos d’empreses.

Normativa més oberta

Les diferències entre tenir una companyia en una comunitat com Catalunya i fer-ho en una com Madrid es troben en la legislació. Per exemple, les lleis de protecció mediambiental són més estrictes a Catalunya, que l’any passat va crear tres impostos nous en aquesta direcció. De la mateixa manera, també són més flexibles els horaris d’obertura dels establiments comercials, tot i que la llei catalana està inhabilitada pel Tribunal Suprem. I segons la Confederació Empresarial de Madrid, crear una empresa des de zero també és més senzill a la capital espanyola. Tots aquests casos, però, tenen més a veure amb la producció i comercialització que no amb el domicili fiscal de les empreses, que determina quines seran les arques comunitàries que rebran els impostos, però no el lloc on s’instal·len les seves fàbriques, centres d’innovació o plantes de distribució.

Mondelez

El principal fabricant de galetes i xocolata d’Europa, l’antiga Kraft Foods, té previst acabar aquest estiu la concentració de les seves oficines a Madrid. La firma va anunciar aquesta decisió el novembre de l’any passat i suposa el trasllat voluntari dels 167 treballadors de Barcelona. La proximitat de l’anunci amb el referèndum del 9-N va encetar la polèmica, però la companyia va insistir que corresponia únicament a “criteris de negoci”.

VPSitex

A principis de juliol VPSitex, grup europeu fabricant de tancaments per a seguretat, va anunciar que establia la seva seu per a tot l’Estat a Cornellà de Llobregat, des d’on donarà servei al conjunt d’Espanya. “A Barcelona és on es concentren la majoria dels nostres clients i és la zona amb més potencial”, diu la seva directora general, Emmanuelle Batoux. VPSitex, amb seu a Londres, va facturar 100 milions el 2014.

stats