Zapatero, "convençut" que els bancs espanyols "no necessitaran suport públic"
Els líders europeus acorden una recapitalització de la banca amb un 9% de ràtio, una condonació del 50% del deute grec i un fons de rescat d'un bilió d'euros
Brussel·lesEls cinc grans bancs de l'Estat –Santander, BBVA, Bankia, CaixaBank i Popular– "no necessitaran suport públic" per aconseguir els diners que la UE els exigeix per tenir una ràtio de qualitat del 9%, segons el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.
En una roda de premsa posterior a la cimera de caps d'estat i de govern de la UE a Brussel·les, Zapatero s'ha mostrat "convençut" que el sector bancari espanyol "té capacitat" per fer front a la recapitalització acordada.
El president espanyol ha confirmat que els líders europeus també han pactat amb el sector financer una condonació del 50% del deute grec i l'ampliació fins a "com a mínim un bilió d'euros" del fons d'estabilitat financera (EFSF).
L'Autoritat Bancària Europea ha indicat aquest dimecres a la nit que els bancs espanyols necessiten 26.121 milions per recapitalitzar-se, una quarta part del que requereix tota la Unió Europea. Amb tot, Zapatero ha defensat en roda de premsa que la xifra final serà de 17.121 milions perquè els líders europeus han acordat que "es computi el deute convertible" que tenen els bancs espanyols i que puja a 9.000 milions d'euros.
"Per Espanya era important que es tingués en compte el deute convertible, i això ha sigut convenientment acceptat", ha explicat el president espanyol. Fonts del govern de Madrid han indicat que el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, escriurà a l'EBA per demanar que aquests bons convertibles es comptabilitzin a l'hora de decidir la quantitat total de diners que el sector bancari espanyol necessita injectar.
"Tots els esforços que fem per enfortir la confiança en el sistema financer, que és l'origen d'aquesta forta crisi que combatem des de fa tres anys, són necessaris", ha defensat Zapatero en una compareixença a les 4.30 hores de la matinada. "El 9% de ràtio és una xifra molt considerable", ha dit el president espanyol, que ha afirmat que l'acord sobre la recapitalització bancària "és equilibrat" i permet a les entitats financeres "enfortir la seva solvència", que, segons ha afegit, ja estava "fortament contrastada". A més, ha indicat que la recapitalització és "excepcional" i no haurà d'afectar "la capacitat de préstec de les entitats financeres a les organitzacions públiques".
Participació privada del 50% en el deute grec
Zapatero també ha explicat que els líders europeus, després de 10 hores de reunions, han aconseguit pactar amb la banca internacional una condonació voluntària del 50% del deute de Grècia.
"S'ha arribat a un acord amb els representants del sector financer perquè accepti voluntàriament un descompte dels bons grecs del 50% sobre el seu valor nominal, amb l'objectiu que el deute arribi al 120% del PIB el 2020", ha explicat el president espanyol. A canvi, ha dit Zapatero, el sector públic es compromet a aportar 30.000 milions "en garanties". En total, hi haurà 177.000 milions d'euros per sostenir el deute grec.
"La participació del sector privat és excepcional i només per a un país, Grècia, perquè viu unes situacions excepcionals, pel volum del seu deute, que sobrepassa qualsevol de les hipòtesis que podríem aplicar a un altre país", ha dit Zapatero.
Un fons de rescat d'1 bilió d'euros
L'altre gran acord a què han arribat els líders europeus aquest dimecres també inclou l'esperat augment del volum del fons d'estabilitat financera europeu (EFSF) fins al bilió d'euros. Zapatero ha explicat que la xifra d'un bilió d'euros és "una estimació prudent", un "mínim". El president espanyol ha defensat que s'ha "multiplicat el potencial" del fons a través de dos mecanismes: garanties i un vehicle especial per atraure inversions d'economies emergents i de l'FMI.
"Aquesta solució per a Espanya és satisfactòria", ha dit Zapatero, que considera que el fons de rescat ara serà "àgil, més flexible i, per tant, més eficaç". El president espanyol considera que el volum del fons és prou elevat com perquè serveixi com un "poderós tallafocs o mur de contenció dels problemes que puguin tenir els diversos països de la zona euro".
