L'esperit del Che s'apodera de Xavi Domènech

BarcelonaEntrepans transversals a tres euros: des de llonganissa de Mura fins a dàtils amb formatge fresc. Nit primaveral amb els primers mosquits esmolant el fibló. Guitarra a ritme de folk. Flamaradas, es diu el grup. Vaivé de cerveses no del tot fredes. "Han començat les festes del barri i no me n'he assabentat?", es pregunta una jove mirant tot el moviment de la plaça del parc del Clot.

Aquesta campanya és atípica. Més encara per a En Comú Podem, que fins fa quatre mesos no havien tastat encara que era possible guanyar unes eleccions generals. La coalició d'esquerres portava la 'L' de novell penjada a l'esquena el 20-D. Xavier Domènech era una cara desconeguda per al gran públic. Aleshores era, sobretot, el candidat d'Ada Colau, i va fer una campanya des de la prudència que va anar 'in crescendo'. Ara és, ja per a tothom, simplement el Xavi. El professor d'història que ara busca, valgui la redundància, fer "història" amb un to mitinguer fins ara desconegut en ell.

Domènech va a guanyar. Exhibeix eufòria des del primer minut que trepitja l'escenari. Més encara ara que, gràcies a la bonança climàtica, els actes electorals es fan al carrer i a les places, l'hàbitat natural dels orígens de la candidatura. De fet, arrenca la campanya amb un CIS sota el braç que el consolida com el número u del podi a Catalunya. Demana el vot i ho fa cridant amb seguretat. Carrega contra els seus adversaris polítics conscient que ara és ell qui es troba al bell mig de la diana. I riu en públic sorollosament, tot advertint que superar els socialistes no és el seu principal objectiu. Apunta molt més alt i avisa que el que busca, sobretot, és desnonar el PP de la Moncloa.

"Fins a la victòria!", proclama davant un públic motivat. Ni llueix gorra ni porta grenyes, però aixeca el puny i parafraseja aquesta mítica frase del Che Guevara. Al cap i a la fi, si el revolucionari argentí tenia el seu Moviment 26 de Juliol, Domènech té també el seu 26-J.