Rabell ho fia tot a Podem per seduir la Catalunya mestissa

BarcelonaTenir prou força per erigir-se en alternativa a un govern independentista. Donar el segon cop de puny electoral sobre la taula -el primer va ser a les municipals- que els acabi catapultant fins a la Moncloa. Aquest és l’anhel de Catalunya Sí que es Pot, que arrenca la campanya electoral apel·lant a la sublevació de les classes populars davant els governs de dreta a la Generalitat i al govern espanyol. El cap de llista de la confluència d’esquerres, Lluís Rabell, no vol que la cursa electoral del 27-S se centri només en el debat independentista, ja que moure’s del dret a decidir, sigui cap al cantó que sigui, genera incomoditat a la seva formació. Però el líder de Podem, Pablo Iglesias, ja ha sacsejat l’inici d’una campanya en la qual serà omnipresent tocant la matèria més sensible en una Catalunya que està en ple procés per decidir el seu futur: les identitats.

La batalla per consolidar-se com a segon partit al Parlament es preveu cruenta. Ho tornava a apuntar ahir el baròmetre del CIS, que situa Ciutadans per darrere de Junts pel Sí, però amb Catalunya Sí que es Pot trepitjant-li els talons. Conscients de la falta de notorietat de Rabell entre el gran públic i amb les eleccions espanyoles entre cella i cella, la confluència d’esquerres ha dissenyat una campanya en què és Podem qui tira del carro. A hores d’ara, hi ha fixats fins a sis dies amb Iglesias a Catalunya, i, quan ell no hi és, és el seu número dos, Íñigo Errejón, l’estrella convidada. El líder d’IU, Alberto Garzón, que fa setmanes que es mostra disposat a confluir amb Podem per intentar l’assalt a la Moncloa, també hi té un paper reservat, però menor.

Discurs supeditat

Catalunya Sí que es Pot ho fia tot, majoritàriament, a l’embranzida que té Podem, encara que els últims sondejos apuntin que ha perdut pistonada. Fins i tot al cartell de la candidatura de Rabell, amb el lema “La Catalunya de la gent”, hi ha un afegitó que, amb la mateixa tipografia i el color corporatiu de la cartelleria del partit d’Iglesias, diu: “I tant que Podem”. Aquesta entrega que fa majoritàriament ICV-EUiA té uns riscos, que és el de quedar supeditat al discurs d’un partit que encara no ha acabat de trobar el to per encarar el debat sobiranista.

Ho evidencia la frase de la discòrdia i amb biaix lerrouxista que va pronunciar Iglesias a Rubí dimecres: “Demano el vot d’aquells que no s’avergonyeixen de tenir pares andalusos o avis extremenys”. L’enrenou generat en una Catalunya que sempre ha reivindicat la seva capacitat d’integració va tenir un efecte bumerang sobre Rabell, que no va tenir cap altra opció que defensar el discurs d’Iglesias i intentar capgirar la situació aixecant de nou el dit acusador contra el partit d’Artur Mas. «Alguns han oblidat alguns cartells recents de Convergència en què deia: “L’Espanya subsidiada per la Catalunya productiva”. Això sí que és etnicisme, és un enfocament de Lliga Nord, un missatge d’enfrontament i divisió», va etzibar. Des de la candidatura s’afanyaven a reivindicar la Catalunya d’“un sol poble” per parar el cop.

I és que a Catalunya Sí que es Pot són conscients que la pugna electoral es pot decantar cap a ells o cap a Ciutadans en funció de l’èxit que aconsegueixin a l’àrea metropolitana, que és la màxima representant de la Catalunya mestissa. No trepitjar cap ull de poll en el debat identitari és clau, tenint en compte que el partit que encapçala Inés Arrimadas també furgarà en aquest mateix terreny. Tot i que Podem defuig el debat dreta-esquerra, sap que entrar en el cos a cos contra el president de la Generalitat és aposta segura. I l’estratègia d’equiparar-lo amb Mariano Rajoy per les retallades i els casos de corrupció que esquitxen el seu partit serà una constant. Tot per recollir vots de catalans que es mouen en la indecisió després de sentir que el PSC, sobretot, els ha deixat orfes.