9N: Per què cal tirar pel dret?

A mesura que es va apropant l’enunciada sentència del Tribunal Constitucional en contra de la Llei de consultes i el Decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre va augmentant el nerviosisme dintre d’algunes forces polítiques que donen suport al 9N. De moment, malgrat que Unió sempre havia semblat el principal escull, sembla que ICV-EUiA és qui planteja més dubtes i podrien ser els primers que se sortissin de l’acord. La immediatíssima sortida de Quim Brugué, el membre proposat per ICV, de la Comissió de Control del 9-N en podria ser una primera senyal.

Amb totes les esperances perdudes perquè un Tribunal Constitucional altament polititzat resolgui a favor dels interessos de la Generalitat, a un mes de la consulta es visualitzen dues possibles alternatives en relació al 9-N. La primera, que defensarien Unió i ICV, seria la de suspendre la consulta i, probablement, comprometre’s a celebrar eleccions plebiscitàries en algun futur proper. La segona, la preferida per ERC, CUP i segurament per bona part de CDC, seria la de tirar endavant amb la consulta el 9-N sota el paraigües de la legalitat catalana, i malgrat les possibles deficiències procedimentals que pogués presentar.

Arribats a aquest punt d’estancament judicial i davant de la cruïlla decisòria, la celebració del 9-N presenta encara uns quants punts a favor en contraposició amb la seva suspensió:

1. Força de voluntat: La societat catalana ha expressat per activa i per passiva que vol ser consultada. Segons les darreres dades del CEO un 74% dels catalans estan d’acord en què la millor manera de saber què volen els ciutadans sobre el futur de Catalunya és a través d’un referèndum, i fins a un 88% de l’electorat acceptaria els resultats que en sortissin. Ara bé, si l’ordenament constitucional espanyol no permet la celebració d’una consulta, en algun moment s’haurà de saltar aquesta barrera, i la millor manera de fer-ho és consultant a la població del país a través d’un referèndum. La divisió electoral de Catalunya en quatre circumscripcions i l’aplicació del mètode d’Hondt pel repartiment dels escons en les eleccions al Parlament faria una mica més complicat (per bé que encara totalment possible) la visualització de majories en unes possibles eleccions plebiscitàries.
2. Imatge exterior: Els successius esdeveniments relacionats amb el procés en els darrers anys ens han ensenyat que la millor manera de projectar-se a l’exterior –i en especial als mitjans de comunicació internacionals– és a través de grans esdeveniments amb un elevat suport popular. Després de tres anys de grans manifestacions, la escenificació d’un poble bolcat per votar pot ser molt potent. L’eventual imatge de la policia espanyola intentant retirar les urnes (de manera selectiva, no podrà arribar arreu) podria ser suggerent de cara a l’exterior.
3. Resultat indicatiu: Explicava en Quim Arrufat (CUP) aquesta setmana a l’ARA Bassas que la consulta podia acabar sent una demostració de força. Davant d’un escenari com aquest i tenint present que les forces contràries a la consulta en cridarien al boicot, no es podrien utilitzar els resultats com a definitoris de l’opinió del país sobre el tema, però en canvi sí que podrien ser significatius per entendre el grau de suport al projecte. Davant d’un context de boicot i d’amenaça per part de les institucions i de les forces de seguretat de l’estat, una participació al voltant del 50% (i assumint que el percentatge de vot favorable seria molt elevat) representaria no només una demostració de la voluntat del poble de poder expressar el seu vot sinó de l’elevat suport que té el projecte independentista.

Dit això, més enllà d’aquestes consideracions de caràcter polític hi ha qüestions de caràcter tècnic que són evidentment circumstancials al procés i que els actors involucrats hauran de tenir en compte. En tot cas, davant d’una eventual suspensió de la consulta per part dels actors convocants, aquests hauran de continuar mostrant-se ferms amb el mandat que els va donar el poble en les eleccions del novembre del 2012: i és que els catalans volem votar.