Publicitat
Publicitat

transició política

Egipte torna a les urnes en la segona jornada de les presidencials

Són les primeres eleccions lliures després de 30 anys de dictadura de Hosni Mubàrak. La junta militar s'ha compromès a cedir el poder al govern electe

Els col·legis electorals han reobert les portes a Egipte aquest dijous en la segona jornada de les eleccions presidencials, 15 mesos després de la caiguda de Hosni Mubàrak en la revolta popular. No es preveu que cap dels 13 candidats obtingui la majoria absoluta, de manera que les primeres eleccions lliures abocaran a una segona volta, prevista per als dies 16 i 17 de juny.

Malgrat les cues que es van veure dimecres per anar a votar, sembla que la participació és més baixa que a les eleccions legislatives del desembre, en què el partit dels Germans Musulmans va obtenir una àmplia majoria. La jornada es va desenvolupar amb calma, malgrat un atac amb pedres contra un dels candidats, Ahmed Shafiq, que havia estat l'últim primer ministre de Mubàrak. Amr Moussa, expresident de la Lliga Àrab i ministre d'exteriors de Mubàrak, amb un discurs liberal ben vist a Occident, també es troba entre els 'felool' [restes de l'antic règim)] que concorre a les urnes. Aquestes són les primeres eleccions lliures després de 30 anys de dictadura, on les urnes eren només una mascarada electoral.

Entre els candidats hi ha des de socialdemòcrates fins a liberals i grups islamistes, com els salafistes de Nur, i segons les enquestes no hi ha cap guanyador clar. La junta militar que governa el país des de la caiguda de Mubàrak s'ha compromès a cedir el poder al president electe, però molts temen que el calendari s'allargui o que la cessió sigui només formal. Encara està pendent la redacció d'una nova constitució que determini quines seran les atribucions del president que sorgeixi de les urnes.



Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT