Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'Ara.cat recupera cada dia una de les entrevistes que han tingut més ressò durant la temporada

Toni Clapés: "Me n'aniré abans que els oients em facin fora"

Recuperem l'entrevista amb el líder de les tardes de la ràdio a Catalunya publicada el 13 de maig

Et sents còmode sent l'entrevistat?

Jo faig entrevistes perquè no sé res, per aprendre. Quan sóc l'entrevistat penso que puc fer el ridícul més absolut, penso que poca cosa aprendran de mi, perquè el que m'agrada és aprendre dels altres. No em preguntis sobre física quàntica.

Com sabré si ets tu o el teu personatge? Mai he sabut si ets tan pessi- mista i rondinaire com sembles escoltant-te.

Sí, sóc així. També és una protecció. És més fàcil recuperar-te si penses que el Barça perdrà i després guanya que no creure que el Barça guanyarà i després perd, és una filosofia de vida.

O sigui, no esperar mai gran cosa.

Mai no espero res. Si creus que et trucaran per fer aquell programa i no et truquen et genera una decepció, si penses que no i truquen és que t'ha tocat la loteria. És la manera de protegir-te de grans decepcions, tot i que tinc un punt optimista que a vegades se m'escapa, i quan me n'adono el freno.

Amb què ets optimista?

Són moments determinats que tinc, com un flaix: "Aquí ens en sortirem així", i després no passa. Per exemple, amb el Barça-Chelsea, faltaven dos minuts i encara pensava que ho faríem. Sort del Sergio Ramos l'endemà, es mereix una insígnia d'or i brillants, o l'hem de convidar al Gamper.

La crisi és un moment de glòria per als pessimistes: teníeu la raó.

Fa un grapat d'anys que anava mirant el panorama i pensava: "Aquí hi ha coses que no em quadren, com pot ser que puguem gastar tant? D'on surten tants Porsches Cayenne? D'on surt tanta despesa pública, tants AVE...?" Els economistes et deien que això és el finançament, el deute a llarg termini, els bons... i jo anava pensant: "O sóc molt ignorant o això un dia petarà", i és on som.

La ràdio no et dóna motius per ser pessimista, el teu programa a les tardes de RAC1 no para de créixer.

Sempre penso que el pròxim resultat serà dolent, i com que és millor del que em penso m'anima a continuar, i ja fa catorze anys. Cada any els del meu equip s'enfoten de mi, perquè els hi dic: "Aquest any això serà la debacle, aquest any no ens en sortirem", i m'ho crec, ho passo francament malament, eh?

Però si has batut un nou rècord d'audiència!

Aquest últim trimestre ha sigut horrorós, he passat una crisi, estava convençudíssim que seria el final. Tens la sensació de repetir-te, de no estar tan fresc com fa uns quants anys, i això et genera més pressió a sobre. Jo al Guardiola, a part d'admirar-lo, l'envejo, això de poder dir "jo no dono per més i me'n vaig". Aquí la diferència és el compte corrent. Però sempre dic que me n'aniré abans que em fotin fora, i no dic el director de la cadena, sinó els oients, que són els que manen.

Et preguntes què té el Versió RAC1 ?

No ho sé, jo he fet moltes coses a banda del Versió , programes de tele, i si hagués sabut quin era el secret del meu èxit no hauria fracassat.

Tu t'ho passes bé durant el programa?

No. Només en moments puntuals, quan la troupe em sorprèn i improvisa, però la resta de temps estic treballant. Suo la cansalada, acabo el programa cansat i pensant en l'endemà. El Sardà sempre deia al Crónicas "Sortiu i disfruteu", i ell sortia amb un neguit de nassos, i em passa el mateix.

Ets obsessiu?

Quan fas un programa diari no descanses mai, tinc llibretes d'aquestes que et donen de propaganda repartides per tota la casa, una llibreta a la tauleta de nit, una al lavabo, una a la cuina. I vaig apuntant idees, el cap de setmana dedico tres hores a llegir tots els diaris. N'hi ha que tens poques ganes de mirar-te'ls perquè ja saps el que t'explicaran.

T'agraeixo molt que dediquis tanta estona als diaris...

T'ajuda a treure possibles convidats, temes, reflexions, articles... I has d'aprendre d'economia, per exemple, adaptar-te a l'actualitat que es genera. Només desconnecto a l'estiu, llavors em compro un diari esportiu i és el moment que és pura distracció, els fitxatges, el barnús.

¿La fórmula Clapés funcionaria en altres horaris a la ràdio?

Aquest país té un problema: som conservadors i quan una cosa funciona tothom creu que és millor no tocar-la. He tingut converses per fer matins, per fer tota mena d'horaris, i a l'hora de la veritat han fet un pas enrere. Tens la sensació que et pots morir fent el que fas.

Fins quan tens contracte?

Fins a l'any que ve, i estic encantat, perquè tal com estan les coses és bo tenir feina. Però tinc més la sensació que estic al final d'un cicle que no pas començant-ne un. És que tinc obligacions, hipoteca, jo sóc una persona que em considero ben pagada però no estic en el club dels milionaris del sector de la comunicació, que poden agafar-se anys sabàtics i reflexionar. Potser em plantejo la temporada que ve dir "Senyors, aquest és l'últim any", perquè si no sé que no acabaré mai.

La tele com la tens?

Fa uns anys era una assignatura pendent, ara en segons quin projecte no m'hi poso, perquè és anar a patir, la tele és una inversió de temps, d'idees, una feinada de 3 o 4 mesos per arrencar un projecte i potser el primer dia ja pots anar tancant la parada, i això genera una depressió que no val la pena. Hi hauria d'haver confiança en el projecte, si no, no fas res. Jo a la tele he patit molt.

Ets més periodista o humorista?

La meva feina en el programa és una barreja, trec suc de l'actualitat i em sento més identificat amb el periodista que no pas amb l'humorista. Per exemple per a mi fer monòlegs és impensable. Però sí que hem anat fent créixer la part d'entreteniment, que els oients agraeixen molt.

Com veus la Corpo?

La veig bé. Pel que fa al pressupost, si tothom s'està estrenyent el cinturó també els hi pertoca a la ràdio i la tele públiques, però és important salvaguardar el que ha sigut i el que és.

¿Catalunya Ràdio la veus com a competència?

Si realment volem ser un país hem de tenir una certa normalitat. És bo que hi hagi RAC1 i que hi hagi 8TV, una tele privada en català, i és bo que existeixi el diari ARA, i La Vanguardia en català i El Periódico en català, i tant de bo sortís una altra emissora privada en català, perquè els que som professionals i volem treballar en la nostra llengua necessitem oportunitats, o al final te n'has d'anar. Quan et vénen a buscar de fora t'ho planteges i dius "Potser sí que ha arribat l'hora, perquè aquí no tenim res més". Com més siguem més feina hi haurà, més rivalitat, més competència i més oportunitats.

¿L'Eugeni Sallent serà un bon director de TV3?

Jo li he d'estar agraït de tot el que ens ha donat a RAC1, és una persona que m'ha generat tranquil·litat a l'hora de fer la feina. Té criteri, no hi he tingut cap problema. Jo li desitjo tota la sort, i se li ha de donar temps. La Mònica Terribas ha sigut extraordinària. Ve un nou director, donem-li confiança. Una altra cosa és la manera com es nomena la gent, que segueixo sense entendre. La BBC posa un anunci al diari i es busca un professional, aquí tot sempre gira al voltant del vessant polític i crec que això en el fons és un problema, una mancança del país. I a Espanya això de la RTVE és una vergonya, una anomalia gravíssima.

Com veus el futur del periodisme?

Molt fotut. Cada cop està més mal pagat, hi ha molts professionals i poca demanda i aquestes facultats que s'han creat de periodisme, totes aquestes generacions que surten any rere any, on les col·loquem? Vaig fer una xerrada en una universitat i els hi vaig dir: "O us busqueu un padrí o ho teniu molt magre", i em van caure hòsties, una rere l'altra. ¿Però tu saps quants periodistes estem posant al carrer cada any que no tindran feina?

Ets actiu a Twitter?

No, hi sóc perquè hi va haver un moment a RAC1 que hi havia una efervescència i si no eres a Twitter no eres ningú. Però me n'he anat apartant, vaig notar de seguida un efecte bumerang, s'ha convertit en un mitjà a través del qual et poden dir de tot, i gent que pot aportar coses interessants se'n va per evitar que els hi diguin de tot.

WhatsApp?

Sí, per no pagar a Telefónica. Per a mi són missatges de telèfon però sense pagar, no vull fer un xat.

L'Emma Vilarasau em va dir que els homes no parlem prou de les coses que ens fan por. ¿Tu parles de tot amb els teus amics?

Jo tinc un millor amic amb qui ho comparteixo tot, i a sobre el maltracto, no el cuido i a vegades em fot algun toque . No tinc amics, i els que creia que ho eren s'han perdut pel camí.

Fas vida social?

No, no vaig a estrenes, ni a sopars de Nadal de polítics, perquè no m'agrada fer el paperot. Hi ha gent que em diu que m'ha penalitzat no saber vendre'm, no establir relacions. Sóc bastant antisocial, em costa molt ser fals i detesto la falsedat de segons quins cercles.

Com desconnectes?

Anant a la platja i mirant el mar. Sortint a la terrassa, en un petit apartament que tinc a Calella, i que em toqui el sol. Passejant pel camí de ronda. Un tros de pa amb oli.

I bons restaurants?

Em fa més feliç una verdura acabada de collir dels pagesos un diumenge a casa meva, o un peix que sé que fa 24 hores que l'han pescat.

Cuines?

No. Jo m'ho miro i assessoro.

Ets un pare patidor?

No. Evidentment que sempre vull el millor per a la meva filla, que té vuit anys. Aquest estiu érem a Dinamarca i es va fotre una castanya amb una barca de viquings i el nas li rajava, i en aquell moment vaig patir molt. Però tenir els fills massa protegits, reclosos, no. L'altre dia la meva filla va anar a comprar uns bunyols a una pastisseria. Crec que és dolent no donar-los confiança, al contrari, els hem d'ajudar a perdre les pors.

Quan vas començar la ràdio a qui admiraves?

Tenia diferents ídols. Jo escoltava Sacapuntas a Ràdio Joventut, que feien el Bachs, el Pallardó i l'Estadella, era d'imitacions i m'atreia bastant. M'agradava presentar discos i fer veus.

Ara hi ha gent que vol ser el Clapés.

N'hi ha?

Què els hi diries?

Que penquin molt. Quan ets jove has de pencar en les condicions que sigui. Jo amb 16 anys feia de 12 a 6 de la matinada i cobrava 18.000 pessetes.

Fa anys que treballes.

Als disset anys me'n vaig anar a treballar a Eivissa un any, sol com un mussol. A la vida no et regalen res i t'has d'esforçar, i has de fotre moltes hores i cobres una merda. Tot va sumant, és el teu bagatge. Feia falques de publicitat, i les feia fatal, però les feia. I ara quan fem alguns gags m'ajuda aquesta experiència. A la vida també has de tenir sort. Jo vaig tenir la sort de coincidir a Ràdio Barcelona amb l'aterratge de Buenafuente i de Sardà.

Les imitacions no cansen mai?

Jo em pensava que cansarien i em vaig convertir en periodista que fa alguna imitació. I ara veig gent que fa imitacions que els hi va de conya, no saben què fotre dels quartos, i dic ostres m'he equivocat.

Tito Vilanova se'n sortirà?

Noto certa eufòria hipòcrita, n'hi ha que ja diuen que Tito Vilanova era el cervell i Guardiola era només el seu Monchito. Tampoc ens passem. Crec que és una bona solució, potser la millor.

I la relació Catalunya-Espanya com la veus?

Crec que cada dia estem pitjor. Els polítics han de marcar la pauta, que surti un lideratge fort i a veure què passa.

¿Creus que la independència t'enganxarà fent el Versió RAC1 ?

Diria que no, diria que ja hauré plegat. La veig molt llunyana, complexa. Tot i que tal com estan fent les coses a Espanya, cada dia genera més adeptes.

------------------------------------------------------------

EL PERFIL Toni Clapés ha desenvolupat la capacitat per ser pessimista de manera tan magistral que fins i tot està preocupat perquè alguna vegada se li escapa algun tic massa optimista. Quan l'endemà de l'entrevista li agraeixo per SMS la conversa i la franquesa, respon, de manera automàtica, "Ai, que encara provocaré algun incendi!" No li dic res més perquè es mostra en contra d'allargar la missatgeria i convertir-la en un xat, però s'agraeix que s'esforci per dir les coses clares i sense maquillatges. Toni Clapés lidera les tardes de ràdio al nostre país de quatre a set des que el 1999 va engegar el Versió original a Catalunya Ràdio, un programa que el 2005 transformaria en Versió RAC1 quan va fitxar per l'emissora de Godó. No para de batre rècords i l'últim EGM el situava per sobre dels 200.000 oients, amb una oferta coral que combina informació i entreteniment, amb coprotagonisme del senyor Marcel·lí Virgili (Jaume Nolla) -un jubilat que posa el contrapunt de manera pertinent- i de tota una troupe de col·laboradors i imitadors. Clapés va començar fent radiofórmula, va treballar fent imitacions a El Terrat de ràdio a la SER, i en televisió ha col·laborat en programes de Xavier Sardà ( Tot per l'audiència , Crónicas Marcianas ), Andreu Buenafuente ( Sense títol s/n ), Mikimoto ( Persones humanes , Solvència contrastada ) i també com a presentador ( Efectes secundaris , El submarí i Societat imitada a TV3, Dilluns Clapés i Fórmula Magistral a 8TV, 9 de cada diez a TVE).

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT