Microsites CAT Serveis 25/04/2017

El Govern impulsa l’Agenda Urbana Catalana per unes ciutats més sostenibles

Actualment, el 54,5% de la població mundial viu en ciutats, una xifra que arribarà al 70% el 2050. A més, zones com l’Euroregió Mediterrània i les grans metròpolis són ja els principals agents socioeconòmics a escala mundial, per davant dels estats. Un total de 600 centres urbans generen prop del 60% de la riquesa global. Els grans reptes socials, econòmics i ambientals del món es concentren a les ciutats, que han d’esdevenir motors de canvi a nivell mundial

4 min
El Govern impulsa l’Agenda Urbana Catalana per unes ciutats  més sostenibles Actualment, el 54,5% de la població mundial viu en ciutats, una xifra que arribarà al 70% el 2050. A més, zones com l’Euroregió Mediterrània i les grans metròpolis són ja els principals agents socioeconòmics a escala mundial, per davant dels estats. Un total de 600 centres urbans generen prop del 60% de la riquesa global. Els grans reptes socials, econòmics i ambientals del món es concentren a les ciutats, que han d’esdevenir motors de canvi a nivell mundial.

El Govern, mitjançant el Departament de Territori i Sostenibilitat, impulsa l’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya, un full de ruta consensuat, estratègic i executiu per garantir el desenvolupament sostenible de les ciutats les properes dècades. El compromís català seguirà els principis marcats per l’ONU durant la conferència Hàbitat III, que va tenir lloc a Quito (Equador) el 2016. En aquesta conferència global, els països van adoptar la denominada Nova Agenda Urbana (NAU), que vol ser el marc universal de desenvolupament urbà.

La Nova Agenda Urbana subratlla la gran capacitat transformadora del procés d’urbanització a nivell global; un procés, a més, irreversible, atès que es preveu que la població urbana mundial es dupliqui l’any 2050. Les poblacions, les activitats econòmiques, les interaccions entre societat i cultura, però també les repercussions ambientals i humanitàries es concentren cada cop més en les ciutats. En aquest context, es fa necessari un esforç més gran en el disseny de les polítiques públiques, les quals hauran de parar atenció, cada cop més, a les nostres ciutats i als nostres sistemes urbans.

Aquesta circumstància planteja nombrosos desafiaments de sostenibilitat en matèria d’habitatge, infraestructures, serveis bàsics, seguretat alimentària, salut, educació, llocs de treball, seguretat i recursos naturals, entre d’altres, que la NAU vol abordar. El Govern de Catalunya, present a Quito, es va adherir a la NAU i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va anunciar el desplegament d’una Agenda Urbana Catalana que transposés i concretés aquestes directrius per al nostre país.

Les persones, al centre de les polítiques urbanes

Alguns dels principis que propugna la NAU són la defensa d’un model urbanístic sostenible, la cohesió social i territorial, la lluita i la resiliència contra el canvi climàtic, un nou model productiu i energètic i més instruments de finançament per a les administracions. Tal com defensa el conseller Rull, “a través de les ciutats, amb una bona gestió és com es pot fer front als grans reptes del món, el més important dels quals és el canvi climàtic”.

Catalunya, tot i que s’ha treballat en aquesta direcció, encara té reptes pendents, que el Govern vol afrontar elaborant una Agenda Urbana amb visió estratègica, de la qual s’hauran de derivar plans estratègics concrets, legislació i el finançament necessari per garantir que la persona es trobi al centre de les polítiques urbanes de les properes dècades.

“Els països que tenen més capacitat de modernitzar-se són aquells que tenen uns marcs estables”, explica el conseller Rull. “A través de la nova Agenda Urbana Catalana tindrem unes línies de treball sòlides i estables que es podran mantenir governi qui governi Catalunya”. I per això “volem un instrument amb un alt nivell de concertació”, afegeix.

Un procés d’elaboració compartit: l’Assemblea Urbana de Catalunya

La redacció de l’Agenda Urbana Catalana es concep amb un enfocament transversal, amb un procés d’elaboració basat en un ampli consens. És per això que el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsarà la creació de l’Assemblea Urbana de Catalunya, un òrgan integrat pels agents públics i privats amb incidència a les ciutats i el territori, al qual s’encarregarà l’elaboració de l’Agenda. La seva tasca serà acompanyada per la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, que vetllarà per la consecució dels objectius fixats.

L’Assemblea estarà integrada per representants de tots els departaments de la Generalitat, dels ajuntaments, de les diputacions i de les entitats municipalistes, així com per membres del teixit associatiu ciutadà i del sector productiu. Per desenvolupar la tasca encomanada, l’Assemblea designarà experts que constituiran els grups de treball segons sis eixos temàtics adients per concretar els objectius de l’Agenda Urbana: ciutat saludable, benestar, ciutat sostenible, prosperitat, territoris integrats i bon govern.

A mesura que s’avanci en la definició de l’Agenda Urbana, “anirem demanant criteri a l’ONU i tindrem una eina avalada” per aquest organisme, sosté Rull. Precisament per treballar de comú acord amb les Nacions Unides, el Govern va signar un acord d’entesa amb ONU-Hàbitat, l’organisme de les Nacions Unides que coordina totes les activitats relacionades amb els assentaments humans.

Nou paquet legislatiu en marxa

El Govern català té el ferm compromís de treballar en la línia que proposa l’ONU per garantir un futur més sostenible als ciutadans. A banda de l’acord amb ONU-Hàbitat i de l’Agenda Urbana, el Departament de Territori i Sostenibilitat ja té en marxa un paquet legislatiu que recull l’esperit de les directrius de les Nacions Unides.

Així, està tramitant la Llei de territori, que repensarà tots els instruments vigents pel que fa a l’urbanisme, l’ordenació territorial i el paisatge, entre d’altres. Aquesta llei servirà per “passar d’un urbanisme extensiu al nou paradigma de reciclatge urbà”, alhora que apostarà “per la planificació supramunicipal”, resumeix Rull. En qualsevol cas, “tindrà durabilitat en el temps per ser una llei estructurant de país”. Altres textos legislatius que segueixen la voluntat de fer prevaldre la sostenibilitat i la qualitat dels espais urbans són la Llei del canvi climàtic -la primera que es va impulsar durant aquesta legislatura- i la de l’arquitectura.

stats