Mas desafia el PSC i el PP a presentar una proposta alternativa a l'estat propi

BarcelonaSi una cosa ha deixat clara el debat de TV3 és que hi ha un bloc sòlid a l'hora de defensar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació aquesta legislatura, després del 25-N. Els partits sobiranistes (CiU, ERC, ICV-EUiA i SI) han defensat aferrissadament el dret del poble de Catalunya a "decidir lliurement el seu futur", en paraules del president de la Generalitat i candidat de CiU a la reelecció, Artur Mas. El cap de l'executiu en funcions ha acusat el PP de tenir "por, basarda" de deixar parlar els ciutadans en una consulta plebiscitària sobre l'estat propi. Creu que Catalunya és un poble "madur, adult" per decidir cap on vol anar.

En aquest context, Mas ha sorprès quan ha instat populars i socialistes a girar les tornes del que ha passat tradicionalment i presentar plegats un projecte als catalans: "Facin una proposta alternativa a Catalunya i la votarem", ha dit. Al costat de la que defensen els sobiranistes perquè els ciutadans puguin triar. Per ell, ja ha passat el temps en què els catalans feien demandes d'encaix benintencionades a Madrid que s'acabaven tombant a la política o a la justícia. El socialista Pere Navarro no ha deixat escapar el guant i ha entès que li allargaven la mà per a un acord federal. Per això s'ha ofert per fer de "mitjancer" amb el PP a Madrid si cal. Però la idea convergent és que siguin populars i socialistes a Madrid els qui s'entenguin (cosa més que difícil en aquest cas) i després ofereixin el resultat del pacte als catalans.

A la primera part del debat, la discussió ha estat poc nítida: els candidats han oscil·lat entre si Catalunya té legitimitat per convocar la consulta i quin futur té un nou estat independent. Dues qüestions ben diferents.

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, que va ser eurodiputat, ha recordat que la UE només posaria una condició a l'estat propi: un "mandat democràtic" que, segons ha dit, sortiria de les eleccions d'aquest diumenge i de la consulta. Era la resposta al president de la Comissió Europea, Durao Barroso, per qui un nou estat hauria de sortir de la UE i demanar-ne el reingrés. Alfons López Tena, de Solidaritat, ha recordat al PP i a Ciutadans que els sobiranistes "s'esforcen perquè vostès puguin votar que no". Joan Herrera, d'ICV-EUiA, s'ha situat a mig camí i ha dit que ara es tracta de trobar l'element per "desencallar la situació"actual i que això passa per exercir el dret a decidir. Sense escletxes entre els qui impulsaran la consulta.

Retrets al PSC

En diversos moments de la primera part del debat, el candidat del PSC ha quedat encaixat entre el bloc que formaven el PP i Ciutadans, per una banda, i les formacions partidàries del dret a decidir. I això l'ha desdibuixat. El federalisme ha sigut blanc de diana. Junqueras li ha recordat que durant els anys de govern del PSOE no es va fer cap pas en aquest sentit. "No ens venguin sopars de duro", ha reclamat. Alícia Sánchez-Camacho, del PP, ha afirmat que els socialistes no són "ni carn ni peix".

Navarro s'ha defensat i ha apostat per fer la consulta dins de la legalitat espanyola. Creu que és possible que l'Estat ho accepti. Ha instat diverses vegades Mas que digui si votaria sí o no a la independència. El president s'ha esmunyit. El líder socialista ja ha avançat que ell reclama una Catalunya que sigui "un estat federat amb més llibertat" i ha recordat les declaracions de Pérez Rubalcaba a favor del federalisme. L'única concreció: ha avalat que el Senat esdevingui una cambra territorial.

Acord frustrat per negociar el pacte fiscal fins a meitats del 2013

El president de la Generalitat ha començat el debat de TV3 demanant una "majoria excepcional" per poder "liderar un procés de gran abast que no s'ha fet en 300 anys". Si el poble li fa confiança, ha reiterat des d'un primer moment, el full de ruta cap a l'estat propi no té aturador. La seva reflexió de fons ha anat acompanyada d'un anunci. Ha afirmat que s'ha arribat a la situació actual perquè Catalunya no se'n ha sortit a l'hora de "transformar" Espanya i, quedant sense "recorregut", calia convocar eleccions anticipades per donar la veu al poble. I ha estat aquí quan ha desvelat que els partits favorables a negociar un pacte fiscal havien acordat internament donar-se de marge de negociació fins a la primavera-estiu del 2013 però que el cop de porta de Madrid ho ha fet impossible. No era un "caixa o faixa", ha dit, replicant Rajoy quan assegura que Mas va anar a Madrid a imposar, no pas a negociar. Alguns candidats han fet servir la manca d'acord en aquella reunió "de dues hores" a la Moncloa per avalar les seves tesis, a favor o en contra del dret a decidir.

Successions, el país de les meravelles i el record del tripartit

Les polítiques socials han marcat el segon bloc del debat, que ha començat a les 11 de la nit. Aquí els aliats s'han mogut. L'aspirant de CiU ha deixat clar que no està d'acord amb l'objectiu de dèficit que "imposa" Madrid i que, segons explica, ha obligat a fer les retallades. Malgrat les polítiques d'austeritat, Mas assegura que ha mantingut "l'esquema de l'estat del benestar" i ha citat un article de l'exconseller d'Economia, Antoni Castells, en què afirmava que tots els estats d'Europa estan obligats a passar la tisora.

El debat s'ha focalitzat en la discussió entre el president en funcions i el candidat d'ICV-EUiA, que s'ha erigit durant una estona en cap de l'oposició. Herrera ha arribat a dir que és "bastant incompatible" amb Mas, a qui ha acusat de "fredor" amb el patiment de la gent i d'anar "contra els pobres" en comptes de "contra la pobresa". El líder ecosocialista ha instat CiU a recuperar l'impost de successions.

Junqueras, d'ERC, també, però només per a les grans fortunes. Per Mas, aquesta proposta castigaria les classes mitjanes catalanes. Segons els republicans, "el mal de l'economia no és la despesa és la manca d'ingressos imposada per Espanya". López Tena creu que la Generalitat es veu obligada a gestionar "misèria" perquè les eines de fons les té Madrid. Diverses vegades ha posat sobre la taula que l'estat espanyol "roba" als catalans 42.000 milions d'euros, que marxen en impostos i no tornen.

L'aspirant del PSC ha reivindicat una "economia competitiva per poder ser solidaris i no una falta de solidaritat per ser competitius". El seu cos a cos, però, ha estat sobretot amb Alícia Sánchez-Camacho, de qui ha dit que viu "al país de les meravelles" i ha pronosticat que demanarà l'ingrés a les files socialistes per haver abanderat al debat propostes socials. Ha presentat diverses mesures per recaptar més ingressos (amb problemes perquè la càmera veiés els números que feia) que ajudarien, ha dit, a construir una alternativa a l'austeritat.

Els partits de tradició catalanista han reclamat al govern del PP que pagui els deutes pendents amb el país. Sánchez-Camacho ha hagut de reconèixer que no s'han abonat aquests milions d'euros perquè, segons diu, no hi ha prou recursos.

Presentant credencials... als indecisos

Al final, cada candidat, com és habitual en aquests debats –en aquest cas ha estat molt dinàmic– han demanat el vot. Artur Mas ha reclamat el suport per "un temps limitat" perquè estem davant d'un "moment excepcional" en què cal, ha assegurat, "un lideratge fort". Pere Navarro –que al principi ha dit que no preveu la possibilitat de perdre els comicis– ha presentat el PSC com l'únic en contra de les retallades i de la independència.

Alícia Sánchez-Camacho creu que el PP és el partit "decisiu" per evitar la ruptura amb Espanya. Des d'ICV-EUiA, Joan Hererra ha demanat "concentrar" el vot d'esquerres a la seva formació. Oriol Junqueras s'ha presentat com la garantia perquè ningú "abarateixi el somni" independentista, en referència a CiU.

L'aspirant de Ciutadans, Albert Rivera –que ha estat qui ha posat els casos de presumpta corrupció política sobre la taula– ha demanat el vot dels que vulguin "transparència". I finalment, López Tena, de SI, ha reclamat una "república catalana del poble i per al poble".

Comença una setmana –l'última– de campanya decisiva per mobilitzar els indecisos.